Pren de Gibraltar (1704)

Archiu:Verovering van Gibraltar door een Engels-Nederlandse vloot, 1704 Verovering van de sterke stad Gibraltar door de gecombineerde Engelsche en Hollandsche Oorlogsvloot (titel op object), RP-P-OB-83.182.jpg

Pren de Gibraltar (1704)

La pren de Gibraltar va tindre lloc el 4 d'agost de 1704 en el context de la guerra de successió espanyola per part de la flota angloholandesa comandada per George Rooke i el príncip de Hesse-Darmstadt. L'intenció de l'atac era la d'afegir la forta plaça de Gibraltar a la causa del Archiduc Carlos.

El govern de la ciutat, no obstant, es va mostrar fidel a Felipe V. Els enfrontaments entre la flota de la baïa d'Algecires i la guarnició espanyola a penes varen durar dos dies quan, en un gran desequilibri entre les tropes sitiadoras i defensores, els soldats anglesos del capità Whitaker varen conseguir prendre terra en el Moll Nou de la ciutat, varen prendre rehens entre la població civil i varen obligar als mandos espanyols a alçar bandera parlamentària i iniciar les negociacions de la rendició i capitulació que tindria lloc el 4 d'agost.

Antecedents

Artícul principal → Guerra de successió espanyola.

En 1700 l'últim rei de la Casa d'Àustria, Carlos II, va morir sense descendència. Dels dos aspirants al tro, Felipe d'Anjou (net de Luis XIV de França) i Carlos de Habsburgo (fill de l'emperador Leopoldo I), el testament va deixar com a hereu al pretenent francés. La no acceptació d'esta decisió per part dels austríacs i les reticències d'Anglaterra i les Províncies Unides sobre una possible unió entre Espanya i França, varen dur a lo que es coneix com guerra de successió espanyola.

Les hostilitats varen començar en 1701 i varen aplegar a la Península en 1704. En Espanya, la major part dels territoris de la Corona d'Aragó es varen posicionar a favor de l'Archiduc, mentres que el restant va recolzar al Borbón, convertint-se el conflicte en una autèntica guerra civil. En este context i havent segut proclamat rei Felipe V va desembarcar en Lisboa l'archiduc d'Àustria el 9 de març de 1704. Des d'esta posició i recolzat pel rei de Portugal marcharien les tropes terrestres contra diverses posicions extremenyes que Portugal reclamava com a pròpies.

Al mateix temps dos de les principals potències marítimes europees, el Regne Unit i les Províncies Unides es dirigixen cap a Barcelona capturant dos galeones de camí i presentant-se front a la ciutat el 17 de maig. A la flota comandada per l'Almirant George Rooke es va unir el Príncip de Hesse-Darmstadt, virrey de Catalunya que confiava que la ciutat seria fidel a el hereu d'Àustria. No obstant el governador barcelonés Francisco de Velasco va refusar entregar la ciutat i adherir-se als interessos austríacs. Despuix d'acostar-se la flota a la ciutat, varen desembarcar en ella 3000 hòmens que varen obrir fòc dissuasori, pero davant l'oposició de les guarnicions i ciutadans de Barcelona les tropes varen deure reembarcar i la flota va posar rumbo al sur, a on, segons els informantes holandesos, la ciutat de Gibraltar es trobava desguarnecida.

Arribada de la flota de l'almirant Rooke

Archiu:Defensas de gibraltar 1704.jpg

Defenses de Gibraltar en 1704.

Archiu:Bay of Gibraltar 18th century engraving.jpg

Dibuixe de la Baïa d'Algecires i els seus defenses.

L'1 d'agost de 1704 una flota angloneerlandesa de 61 bucs de guerra, en una dotació de 4000 canons, 9000 infants i 25 000 mariners varen aplegar a la baïa d'Algecires situant-se front al port de Gibraltar, defés per tan sol 100 soldats i poc més de 400 persones civils armada. Esta plaça era especialment important per la seua situació estratègica en l'estret de Gibraltar i nuc de comunicacions entre l'oceà Atlàntic i el mar Mediterrànea i a les seues pròpies característiques ya que es considerava a la pròpia orografia de la ciutat el punt més fort del seu defensa. En Gibraltar es trobaven ademés les antigues fortificacions almohades i castellanes realisades durant el regnat de Carlos V que donaven al sitie fama de inexpugnable.

Tan pronte com es va observar des de la ciutat l'imponent eixèrcit dels sitiadores, el governador de la ciutat, el general de batalla Diego de Salines, i l'alcalde major, Cayo Antonio Prieto, varen reunir als mandos militars per a plantejar el modo més eficaç de defendre la plaça. Gibraltar en estes dates contava en una població d'al voltant de 5000 habitants i una escassa dotació militar (consistent en 100 hòmens i un número similar de canons). Les bateries i gran part de les fortificacions tenien més d'un sigle d'existència, en haver segut dissenyades i construïdes sobre les defenses de la ciutat medieval, baixe el mandat de Carlos V, en els dissenys i la direcció de l'ingenier Calvi. Coneixedors de que la guarnició no seria suficient per a soportar un sege, es varen reclutar ràpidament a soldats i civils. En les primeres hores d'eixe 1 d'agost es repartiran en les diferents bateries i llocs de defensa fins a 470 hòmens. Al mando del Maestre de Camp Juan de Medina, 200 hòmens anirien al Moll Vell, situat al nort de la ciutat, als peus de l'alcazaba; el Maestre de Camp Diego de Dávila i Pacheco en 170 hòmens se situaria junt a la Porta de Terra, entrada a la ciutat des de l'istme; el Capità de Cavalls Francisco Toribio de Forts per la seua banda junt a 20 milicians, 8 soldats i varis veïns s'establirien en el moll nou, al sur de la ciutat. En el castell varen permanéixer els 72 hòmens que habitualment formaven la seua guarnició, 6 d'ells artilleros.

Archiu:George Rooke.jpg

L'almirant Sir George Rooke, obra de Michael Dahl, 1705.

Despuix d'unes càrregues d'artilleria naval realisades en objectiu intimidatorio, es varen produir els primers moviments de l'eixèrcit anglo-neerlandés, consistents en el desembarc d'entre 3000 i 4000 hòmens d'infanteria en la zona coneguda com a Punta Mala, actual Pont Mayorga, per a establir el seu campament. En les següents hores, despuix de l'establiment en terra de l'eixèrcit, es varen manar des del campament a la ciutat dos cartas; la primera d'elles datada en Lisboa el 5 de maig i firmada per l'archiduc d'Àustria, instava als governants de Gibraltar a la rendició i al reconeiximent de l'archiduc com a llegítim hereu al tro d'Espanya, apelant a la fidelitat que la ciutat havia mantingut al seu tio, Carlos II. Es garantisaven en la missiva les propietats i privilegis dels gibraltareño en reconéixer estos la seua autoritat, mentres se senyalava que el cas contrari seria considerat hostil i es mamprendrien accions bèliques contra la ciutat per part dels aliats britànics i holandesos. En la segona carta, redactada en el mateix campament i datada per tant l'1 d'agost, el mateix Príncip de Hesse-Darmstadt manifestava el seu desig de que la ciutat eixecutara la voluntat del llegítim rei d'Espanya, evitant el sege i assalt de Gibraltar.

El cabildo en ple, junt als mandos militars gibraltareño, responia eixe mateix dia per mig de carta al campament, manifestant el seu total reconeiximent de Felipe V com a rei d'Espanya i la disposició a sacrificar les seues vides en la defensa de Gibraltar i els seus habitants.

La resposta des de terra aplegaria el divendres 2 d'agost, quan una segona carta del Príncip de Hesse-Darmstadt aplegava a la ciutat demanant la rendició immediata de la plaça en mija hora, despuix de la qual començarien els bombardejos. La rendició no es va produir i, veent l'almirant Rooke que en la ciutat es començaven a preparar les defenses, va manar als vicealmirantes Byng i Vander Dussen situar els seus navío en una llínea front a la ciutat en l'objectiu de dificultar les obres de defensa. El vent no obstant era massa fort i la formació no pot portar-se a terme. L'assalt es posponia momentàneament, llevat una chicoteta escaramuza portada a terme durant la nit, en la que vàries llanches cañoneras al mando del capità Whitaker conseguien sorprendre en els molls a un barco corsario francés allí situat. Eixe mateix dia havia eixit des de la ciutat una carta dirigida al marqués de Villadarias, Capità General d'Andalusia, informant de la situació de la ciutat, la magnitut de l'eixèrcit sitiador, guarnició de Gibraltar i solicitant-se ajuda militar davant l'impossibilitat de defendre la plaça.

Bibliografia

• (2010) La Guerra de Successió d'Espanya (1700-1714), Barcelona: Crítica. ISBN 978-84-9892-060-4.