Raimundo Fernández Villaverde

Raimundo Fernández Villaverde i García del Rivero (Madrit, 20 de giner de 1848 - Madrit, 15 de juliol de 1905) va ser un polític espanyol, president del Consell de ministres durant el regnat d'Alfonso XIII i ministre de Governació, de Gràcia i Justícia, de Facenda, i d'Ultramar en diferents governs formats durant el regnat d'Alfonso XII, la regència de María Cristina d'Habsburgo-Lorena i el regnat d'Alfonso XIII.

Biografia

Naixcut el 20 de giner de 1848 en Madrit, era fill de Pedro María Fernández Villaverde i González del Valle i d'Hermógenes García-Rivero i Álvarez de Jove, germana de l'empresari radicat en Mèxic Valentí Rivero. Va estudiar bachillerat en l'Institut de Sant Isidro i posteriorment Dret en l'Universitat Central a on a l'edat de 21 anys es va llicenciar, especialisant-se en Dret mercantil i Facenda pública. Despuix d'alcançar el grau de doctor, és nomenat professor supernumerari de dita Universitat. Adscrit al Partit Conservador, conseguix l'acta de diputat pel districte de Caldas de Reis, pertanyent a la circumscripció de Pontevedra, en les eleccions agost de 1872, en les que Serrano va resultar elegit president del Consell de Ministres, aixina com en les Constituents de 1873.

En les successives eleccions a les Corts de la Restauració celebrades fins a 1903 obtindria escan de diputat pel també pontevedrés districte de Pont Caldelas.

Entre 1875 i 1877 va ser regidor del Ajuntament de Madrit.

Erro al crear miniatura:

Fernández Villaverde cap a 1885, fotografia d'Alviach.

En 1877 va ser nomenat director general d'Administració local i a l'any següent d'Intervenció General de l'Administració de l'Estat. El 22 de març de 1880 va ser nomenat subsecretari en Fernando Cos-Gayón com a titular de Facenda, càrrec en el que va cessar el 10 de febrer de 1881, despuix de l'arribada al govern de Sagasta. En març de 1884 va ser nomenat governador civil de Madrit, eixercint el càrrec fins a 1885. El 13 de juliol de 1885 va ser nomenat ministre de Governació en un govern Cánovas despuix de la seua polèmica actuació davant la negativa dels comerciants a complir les mides decretades pel Govern per a respondre a l'epidèmia de còlera existent en la ciutat (vejau: Pandèmia de còlera en Espanya). Abandonaria el ministeri el 27 de novembre de 1885, quan despuix del decés d'Alfonso XII, Cánovas va cedir el govern a Sagasta. En 1888 va ser nomenat membre de la Real Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, llegint un discurs titulat Consideracions històric-crítiques sobre el sufragi universal com a orgue de la representació política en les societats modernes. Va prendre possessió del càrrec en maig de 1889. Despuix de la tornada en juliol de 1890 dels conservadors al govern, Fernández Villaverde va ser nomenat ministre de Gràcia i Justícia. Com a membre de la facció silvelista del Partit Conservador, va dimitir, de la mateixa manera que Senya, quan es va produir l'enfrontament entre Romero i Silvela

Entre el 25 de juny de 1892 i el 30 de novembre de 1892, va ocupar per segona volta la cartera de Governació, també en un govern Cánovas. El 15 de decembre de 1898 va ser elegit membre de la Real Acadèmia Espanyola. No obstant, per vicissituts vàries no va poder prendre possessió fins al 23 de novembre de 1902 en un discurs sobre la poesia espanyola d'el XV. Com a conseqüència de tot açò, Fernández Villaverde no tornaria a ocupar càrrecs rellevants fins a 1899, una volta Cánovas va haver mort i Silvela alcançat eliderage del Partit Conservador, que breument es va denominar Unió Conservadora.

Caricatura d'Antonio Maura i Fernández Villaverde; abdós varen mantindre una pugna peliderage del partit conservador.

En la formació del primer Govern despuix de la pau nortamericana, el 4 de març de 1899, Fernández Villaverde es va convertir en ministre de Facenda, baix la presidència de Silvela, ademés de simultàneament passar a ocupar la cartera d'Ultramar, estenent-se este últim càrrec fins al 25 d'abril de 1899. El 17 de juny d'eixe any va presentar la llei de presuposts de l'eixercici 1899-1900. En setembre d'enguany va ser elegit president del Congrés dels Diputats i substituït en Facenda per Manuel Allendesalazar. Va cessar en el Ministeri de Facenda el 6 de juliol de 1900; quan els conservadors varen accedir al poder en Silvela de president i Fernández Villaverde com ministre de Facenda. No obstant, divergències entorn a la reconstrucció de l'esquadra i el seu efecte sobre l'equilibri presupostari varen motivar la seua dimissió i posterior substitució per Faustino Rodríguez de Sant Pedro en la presidència del Congrés.

Artícul principal → Reforma tributària de Fernández Villaverde (1900).

Despuix de les eleccions de maig de 1903, va tornar Fernández Villaverde a la presidència del Congrés. No obstant, la seua permanència en este lloc seria efímera puix despuix de la dimissió de Silvela, el 18 de juliol de 1903, seria nomenat president del Govern en Augusto González Besada ocupant la cartera de Facenda. La seua situació era fart complicada, puix a l'oposició dels lliberals caldria afegir la pergeñada clandestinament per Silvela, Maura i els seus adeptes. Davant tal situació va resoldre dimitir sent substituït en la Presidència del Govern per Maura.

Vore també: Anex:Primer Govern de Raimundo Fernández Villaverde (1903)

Tornaria a ocupar la Presidència del Govern el 27 de giner de 1905. No obstant, l'oposició al govern de la majoria dels diputats del seu partit li va obligar a mantindre les Corts tancades. La reobertura d'estes i les derrotes en el Senat, el 17 de juny, i en el Congrés, el dia 20 de juny precipitarien la seua dimissió, ocorreguda el 21 de juny de 1905.

Vore també: Anex:Segon Govern de Raimundo Fernández Villaverde (1905)

Va fallir en Madrit poc més vesprada, el 15 de juliol de 1905.

Descendència

Va tindre 7 fills frut del seu matrimoni en Ángela Roca de Togores i Aguirre-Solarte, la marquesa de Pou Rubio: Raimundo, Pedro, Mercedes, Ángela, María del Carmen, Isabel i José.

Vore també

• Anex:Primer Govern de Francisco Silvela (1899-1900)
• Llista de presidents d'Espanya
• Restauració borbònica en Espanya

Bibliografia

• Comín, Francisco; et al (2000). La Facenda des dels seus ministres. Del 98 a la guerra civil. Saragossa: Prenses Universitàries de Saragossa. ISBN 84-7733-540-0
• Comín, Francisco; Martorellinares, Miguel. (1999) Villaverde en Facenda, cent anys despuix, Facenda Pública Espanyola, número monogràfic.
• (2002).«Raimundo Fernández Villaverde, un ministre de Facenda eixemplar».Anals de la Real Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.Real Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.Madrit:(79)

637-675.ISSN 0210-4121.

• (2003).Anals de la Real Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.Real Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.Madrit:(80)

5-87.ISSN 0210-4121.

• (1992).«Sociologia dels ministres de la Restauració (1902-1931)».Revista d'estudis polítics.Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals.Madrit:(75)

87-130.ISSN 0048-7694.

• (2005).«Raimundo Fernández Villaverde, un homenage».Anals de la Real Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.Real Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.Madrit:(82)

635-652.ISSN 0210-4121.