Antonio Maura

Antonio Maura i Montaner (Palma de Mallorca, 2 de maig de 1853-Torrelodones, 13 de decembre de 1925) va ser un polític espanyol, president del Consell de Ministres en cinc ocasions durant el regnat d'Alfonso XIII; entre 1903 i 1904, entre 1907 i 1909 —el govern llarc d'Antonio Maura—, en 1918, en 1919 i entre 1921 i 1922. Maura, que fins a 1902 —any d'ingrés en el Partit Conservador— va pertànyer a la facció gamacista del Partit Lliberal, va anar també ministre d'Ultramar entre 1892 i 1894, ministre de Gràcia i Justícia entre 1894 i 1895 i ministre de Governació entre 1902 i 1903.

Va propugnar en els seus dos primers governs una «revolució des de dalt» que tractaria de regenerar les institucions i combatre l'oligarquia i el caciquisme. El seu «governe llarc» (1907-1909) va ser fèrtil en la formulació de noves lleis i mides. Va caure no obstant en descrèdit despuix de la Semana Tràgica de 1909, prescindint el monarca d'ell. En 1913 va abandonar el liderage del Partit Conservador, en lo que es va trencar l'unitat del partit. Tornaria a la presidència del consell de ministres en els anys previs a la dictadura de Cosí de Rivera com a cap de tres efímers governs de concentració.

Va ser membre de la Real Acadèmia Espanyola des de 1903 i va dirigir l'institució des de 1913 fins al seu decés.