Anar al contingut

Torre de l'Almirant

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Torre de l'Almirant

La Torre de l'Almirant, també cridada Torre de la Almiranta o Torre de l'Infanta, és una torre vigía situada en Algecires (província de Càdis, Andalusia, Espanya), en la zona coneguda com El Polvorí, integrada en el Passege Rebanc. Va formar part del sistema de torres de vigilància costera. És be d'interés cultural des de 1985.

Torre de l'Almirant

Durant l'Edat Mija la torre situada en l'emplaçament de l'actual formava part del sistema de torres almenaras que protegien la costa pròxima a Al-Yazirat Al-Hadra. Esta torre controlava la plaja del Rinconcillo, invisible des d'Algecires, front a desembarcs des de la costa de la baïa d'Algecires. S'ignora el moment en que va ser construïda i en les fonts migevals apareix per primera volta durant el sege de la ciutat d'Algecires en 1344 per part d'Alfonso XI quan la torre va ser base d'operacions de l'Almirant Egidio Boccanegra de l'esquadra genovesa. Es desconeix el seu tamany i organisació interior si la posseïa degut a que va ser arrasada en el XVI.

Bateria de la Torre de la Almiranta

Els restants que hui es conserven corresponen a una reconstrucció realisada en el XVII dins del pla de defensa costera front als piratas berberiscos apareixent per primera volta en un mapa de la baïa d'Algecires de 1608. Per la pèrdua de la ciutat de Gibraltar en 1704 es varen realisar vàries ampliacions a la torre davant possibles incursions britàniques en la costa, i es va destinar un destacament d'un Cos de Guàrdia en el lloc. Més alvance, durant el XVIII, es va mantindre en el lloc una bateria provisional artillada que va participar en els seges a Gibraltar i en la defensa de la ciutat durant la Batalla d'Algecires de 1801; la bateria estava ocupada en temps de pau per un destacament del Cos de Guàrdia compost per huit hòmens, una veta i un oficial d'Infanteria establits en una barraca de fusta molt precària; en cas de ser necessari a la dotació del Cos de Guàrdia se li podien sumar huit hòmens més i un sargent d'Infanteria, aixina com la bateria provisional. Esta bateria posseïa quatre canons de 24 camuflats per un parapete de cestones i terra; estos canons eren capaços de defendre l'entrada nort de la ciutat d'Algecires, invisible des d'ella.[1]

Posteriorment les instalacions varen ser reutilisades com a polvorí fins que una explosió va destruir el fort i part de la torre. Durant el XX es varen construir varis nius d'ametralladoras que encara hui es conserven.

Vore també

Referències

  1. ↑ de Miñano i Bedoya, Sebastián (1827) p.241

Bibliografia