Escopeteros de Getares
Els Escopeteros de Getares varen ser una companyia militar espanyola que vigilava la costa del estret de Gibraltar des de Tarifa a Algecires durant els sigles XVIII i XIX.
A principis de el XVIII es varen formar vàries milícies en la costa nort del Estret de Gibraltar en l'objectiu d'evitar possibles atacs de pirates norteafricano; una d'estes milícies, formada per voluntaris de Tarifa, estava establida en les rodalies de la plaja de Getares quan es va produir l'invasió britànica del Peñón de Gibraltar en 1704. Com a conseqüència d'esta invasió i per a evitar possibles desembarcs britànics en la zona, es va integrar a esta milícia en els cossos de l'eixèrcit en el nom de Companyia de Escopeteros de Getares en 1705. En el moment de la seua fundació la companyia va estar composta per quaranta hòmens al mando del capità Gaspar Salat. Este número va permanéixer fix fins a 1717 quan es va ampliar a 80 soldats i dos mandos en l'objectiu de cobrir també el tram de costa a l'oest de la baïa d'Algecires.[1]
La seua missió fonamental era eixercir de guardacostas en la costa de l'estret de Gibraltar evitant l'aprovisionament de barcos britànics o avisant de l'arribada de pirates berberiscos. També tenien com a missió evitar el contrabando en Àfrica o en Gibraltar. Per a eixercir estes funcions se'ls va assignar en un primer moment un quarter prop de l'ensenar de Getares, en 1751 es varen establir en el Fort del Tolmo, fortificació més apta per la seua estratègica situació, més vesprada tindrien el seu quarter general en el cridat Quarter de Escopeteros d'Algecires i en els seus últims moments, ya ampliada la seua àrea d'acció, en Sant Roque.[2]
Els Escopeteros de Getares varen prendre part en la Guerra de l'Independència al servici del comandant general del Camp de Gibraltar. Durant 1811 varen ocupar Medina Sidonia, varen participar en la Batalla de Chiclana (o de la Barrosa) i varen protegir a les tropes del general Francisco Ballesteros mentres esta es retirava de Jimena de la Frontera cap a Gibraltar, a on se'ls va impedir el pas a pesar de ser Espanya aliada del Regne Unit en la lluita. A pesar de la seua important llabor en la guerra, una volta terminada esta es va ordenar la seua supressió en 1819 dins del procés de reorganisació del Eixèrcit espanyol.[3]
No obstant, esta orde no va aplegar a complir-se perque a principis de 1820 es varen unir a l'alçament del General Rec junt a la Comandància General del Camp, per lo que es varen enfrontar en Jimena de la Frontera a les tropes del Capità Pedro Zaldívar, que va resultar mort en el combat despuix de ser alcançat en Utrera. Despuix del fi de la guerra es va ordenar novament l'extinció de la Companyia en 1823, esta orde no es va portar a terme fins a la reorganisació de l'Eixèrcit de 1829.[4]
Actualment, el Cos de la Policia Local de l'Ajuntament d'Algecires tenen per uniforme de gala el dels Escopeteros de Getares. Una decena d'agents ho lluïxen en les ocasions solemnes del municipi i en motiu de les visites de caps d'Estat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ de Larriátegui (1817). Jujats militars d'Espanya i les seues Índies. Appendice, Volum 2, Imprenta Real, pp. p.479.
- ↑ Martínez Ruiz (2010). Protecció i seguritat en els llocs reals des de l'Ilustració al Lliberalisme, Universitat d'Alacant, pp. p.32. ISBN 978-84-7908-089-5.
- ↑ Luis María Balanzat de Orvay i Briones (1822). Exposició de l'estat actual de l'Eixercite Espanyol, Imprenta Nacional, pp. p.7.
- ↑ (2002).«Milicians tarifeños en Les Algecires: La Companyia de Escopeteros de Getares».(46)Consultat el 13 d'agost de 2011.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escopeteros de Getares» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.