Milícia
En espanyol, milícia[1] pot referir-se a fer la guerra i disciplinar als soldats per ad ella, a el servici o professió militar o a un conjunt de tropa o gent de guerra.[2]
No obstant, el terme milícia s'ha utilisat també, en un sentit més restringit, per a referir-se a una força militar composta solament de ciutadans, els quals es dediquen a la defensa del seu poble o nació, l'aplicació de la llei d'emergència, o per a militars de servicis, en moments d'emergència, i que no reben cap salari regular ni s'han compromés a un determini fix de servici. Es tracta d'una polisemia en múltiples significats distints pero relacionats.
En general, una milícia és el grup format per l'unió de civils normals que s'organisen per a proporcionar defensa o servicis paramilitars a una causa o regió, sense rebre paga de forma regular o estar adscrits a la mateixa per un periodo prefixat (a diferència d'un soldat regular), i de forma voluntària (a diferència dels membres d'una leva o tongada obligatòria). El membre d'un d'estos grups és, per extensió, un milicià.
La milícia pot comportar-se ocasionalment com eixèrcit regular o com guerrilla, segons la relació de forces que tinga en cada oponent en concret.
Etimologia
El terme milícia prové de raïls llatines
- mills /el meuːels/: soldat[3]
- -itia /iːtia/: un estat, activitat, qualitat o condició de ser[4][5]
- militia /mil:iːtia/: servici militar[3]
Significats
En la decisió de 2008 de la Cort Suprema de Justícia en el Districte de EE. UU. Columbia v. Heller, es va discutir la definició de dret de la "milícia", amprat en la jurisprudència nortamericana. El dictamen de la Cort fa explícit, en el seu obiter dicta, que el terme "milícia", tal com s'utilisa en l'época colonial en esta decisió originalistas, inclou tant la milícia organisada pel govern federal i les milícies organisades ciutadans dels distints Estats: "... la "milícia" en l'Amèrica colonial consistia en un subconjunt de "la people'-els que eren hòmens sense discapacitat, i dins d'un ranc d'edat determinat" ... A pesar de la milícia es compon de tots els hòmens sans, la milícia organisada pel govern federal pot consistir en un subconjunt d'ells".
La paraula pot tindre varis significats depenent del seu context. Els significats llegals i històrics de milícia inclouen:
- Activitat o servici de defensa d'una comunitat, el seu territori, habitants, propietats i lleis.[6]
- El conjunt de la població disponible per a ser cridada a les armes en una comunitat, poble, regió o estat.
- Un subconjunt d'estos que poden ser llegalment penalisat per no respondre a una cridada de seguiment.
- Un subconjunt d'estos que en realitat respon a una cridada de seguiment, independentment de l'obligació llegal.
- Un eixèrcit de reserva oficial, compost per ciutadans soldats; pot rebre distints noms segons les lleis o costums del país, com força de reserva militar o Guàrdia Nacional.
- Les forces nacionals de policia d'un país, sobretot en els antics estats socialistes com l'URSS o els exmembres del Pacte de Varsòvia (vejau Militsia).
En qualsevol d'estos casos, una milícia és distinta d'un eixèrcit regular. Pot servir per a suplementar les forces armades, o pot opondre's ad elles, per eixemple, com a resistència a un colp d'Estat militar. En algunes circumstàncies, els "enemics" contra els que es movilisa una milícia poden ser oponents polítics locals del govern, folguistes o revolucionaris (com per eixemple els Freikorps). En atres casos, les funcions o inclús l'existència d'una milícia són controvertides. Per eixes raons, és habit ual que s'apliquen restriccions llegals a la movilisació o us d'una milícia.
També l'ús del terme milícia (i per extensió milicià) pot ser molt controvertit. Quan es dona el cas de que un grup de ciutadans es rebela contra el govern del seu país (o el d'una força invasora), els ciutadans armats poden calificar-se a sí mateixos com milícia, mentres les forces regulars a les que s'oponen parlaran de terroristes o bandits.
La milícia de la paraula es remonta a lo manco a 1590 quan es va registrar en un llibre de Sir John Smythe (Regne Unit), certs discursos militars, en el significat: una força militar, un cos de soldats i dels assunts militars, un organisme de la disciplina militar.
Tipos de milícies
Es poden distinguir els següents tipos de milícies:
- Milícia auxiliar. Es dia aixina a la que en determinats casos acodia al recobre dels romans i la disciplina dels quals era poc severa.
- Milícia estacionària o presidial. La destinada especialment entre els romans a guarnir els punts militars, pero que no s'excloïa per açò d'eixir a campanya. Tenia les mateixes prerrogatives que la llegítima.
- Milícia nacional. Conjunt de cossos sedentarios d'organisació militar, composts d'individus de l'orde civil i instituïts per diverses lleis polítiques de la monarquia espanyola per a defensa del sistema constitucional.
- Milícia provincial. Cossos d'infanteria de reserva organisats en reclutes sortejats en les ciutats, viles i atres llocs.
- Milícia tumultuaria. Milícia local que venia a ser una espècie d'eixèrcit de reserva entre els romans.
- Milícia urbana. En cert temps es va cridar aixina a la milícia nacional.
- Milícies provincials. Es denominaven aixina a les reserves de soldats que, havent cessat en el servici actiu, permaneixien en les seues llars mentres no se'ls cridava per a prendre novament les armes. En alguns països se'ls cridava milícies territorials per ser la seua missió principal la defensa del territori en que es troben, en cas d'invasió enemiga.[7]
Títuls relacionats
- Comte de la milícia. Oficial dels emperadors grecs i llatins ministre de la Guerra.
- Maestre de la milícia. Títul que varen dur els magistrats anuals de Venècia des de l'any 737 al 741. Despuix d'aquella época varen prendre el nom de dux.
- Maestre general de la milícia. Càrrec militar creat per Constantino. Hi havia dos maestres generals de la milícia, cada u dels quals tenia a les seues órdens a dos maestres de cavalleria i dos de l'infanteria.[7]
Vore també
Plantilla:Columnas General<br />
- Forces armades
- Guerra de guerrilles
- Recreació històrica
- Eixèrcit irregular
- Paramilitar
- Vigilant clandestí
Plantilla:Nueva columna Milícies públiques en Europa<br />
- Camises negres
- Defensa territorial yugoslavo
- Milícia Francesa
- Forces Armades Suïsses
- Militsia
- Volkssturm
- Freikorps
- Milícies de la CNT
- Milícia nacional
- MAOC
- Roter Frontkämpferbund
Plantilla:Nueva columna Milícies públiques en els EE. UU.<br />
Milícies privades en els EE. UU.<br />
Plantilla:Nueva columna Milícia pública en Veneçola<br />
Referències
- ↑
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ 3,0 3,1 Charlton T. Lewis, An Elementary Latin Dictionary, p. 505, Oxford U. Pr., 1997.
- ↑ Noun Formation, Class Notes in Latin, U. Idaho
- ↑ John B. Van Sickle, Roots of Style: A Guide to Latin & Greek Elements in English, Brooklyn College, City University of New York.
- ↑ p.7, Sumner
- ↑ 7,0 7,1 Diccionario enciclopédico popular ilustrado Salvat (1906-1914)
