Norma mistraliana de l'occità
La norma o grafia mistraliana (en occità mistralenca) és una norma llingüística (una codificació) que fixa la llengua occitana en contraposició a la norma clàssica. També li la coneix com a norma o grafia felibrenca (de Félibrige) o romanilhenca (de Romanilha, en francés Roumanille).
Va aparéixer en 1853 en les obres de Josep Romanilha, en francés Joseph Roumanille, i posteriorment en les del premie Nobel de lliteratura Frédéric Mistral (de qui li ve el nom).
Es basa en una interpretació diglòsica de l'ortografia occitana escrivint la mateixa segons les convencions llingüístiques del francés.
Composició
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que la norma clàssica la mistraliana es compon de dos aspectes:
- La norma ortogràfica o ortografia, que fixa la manera d'escriure els fonemas basada en el francés. La grafia mistraliana engloba l'ortografia codificada i diversos usos escrits no codificats pero que s'inspiren en ella.
- La norma oral, que fixa la manera recomanada de parlar en occità.
Comparació
[editar | editar còdic]| Norma clàssica | Norma mistraliana | Norma bonaudiana | Norma de l'Escola del Po |
|---|---|---|---|
| Provençal Totei lei persones naisson liuras i egalas en dignitat i en drech. Són dotades de rason i de consciéncia i li cau (/fau) agir entre elei en un esperit de frairesa. Provençal nizardo Auvernense Vivaroalpino Limosín Gascón Languedociano |
Provençal Tóuti li persouno naisson lliure i egalo en dignita i en dre. Soun doutado de resoun i de counsciènci i li fau agi entre éli em' un esperit de freiresso. Provençal nizardo Gascón (grafia febusiana) |
Auvernense Ta la proussouna neisson lieura moé parira pà dïnessà mai dret. Són charjada de razou moé de cousiensà mai lhu fau arjî entremeî lha bei n'eime de freiressà. (Touta la persouna naisson lieura i egala en dïnetàt i en dreit. Soun doutada de razou i de cousiensà i lour chau ajî entre ela am en esprî de freiressà.) |
Vivaroalpino Toutes els persounes naisoun liures i egals en dignità i en drech. Soun douta de razoun i de counsiensio i lour chal agir entre els en (/bou) un esperit de freireso. |
| Comparació entre les quatre normes existents en occità: grafema típics | |||
|---|---|---|---|
| Norma clàssica | Norma mistraliana | Norma bonaudiana | Norma de l'Escola del Po |
| -a final | -o (-a, -i) | -à | -o (-a) |
| ò | o | o | o |
| o, o | ou | ou | ou |
| uè, ue | ue, iue | eu (ue) | ue (ö) |
| lh | i/h (lh) | lh | lh |
| nh | gn | nh | nh |
| s, ss c(i), c(i), ç |
s, ss c(i), c(i), ç |
s, ss | s |
| z s entre dos vocals |
z s entre dos vocals |
z | z |
| à è ò á é í o ú |
à è ò ì ù é óu |
à è eù où é â ê î û |
à è ò ì ù où é |
| S'escriu totes les consonant finals mudes. | S'escriu certes consonant finals mudes. | S'escriu certes consonant finals mudes. | No s'escriu les consonant finals mudes. |
- Este artícul conté una traducció derivada de «Norma mistraliana del occitano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.