Norma mistraliana de l'occità

Erro al crear miniatura:

Norma mistraliana de l'occità

Erro al crear miniatura:

Cartell escrit en grafia mistraliana.

La norma o grafia mistraliana (en occità mistralenca) és una norma llingüística (una codificació) que fixa la llengua occitana en contraposició a la norma clàssica. També li la coneix com a norma o grafia felibrenca (de Félibrige) o romanilhenca (de Romanilha, en francés Roumanille).

Va aparéixer en 1853 en les obres de Josep Romanilha, en francés Joseph Roumanille, i posteriorment en les del premie Nobel de lliteratura Frédéric Mistral (de qui li ve el nom).

Es basa en una interpretació diglòsica de l'ortografia occitana escrivint la mateixa segons les convencions llingüístiques del francés.

Composició

De la mateixa manera que la norma clàssica la mistraliana es compon de dos aspectes:

• La norma ortogràfica o ortografia, que fixa la manera d'escriure els fonemas basada en el francés. La grafia mistraliana engloba l'ortografia codificada i diversos usos escrits no codificats pero que s'inspiren en ella.
• La norma oral, que fixa la manera recomanada de parlar en occità.

Comparació

Comparació entre les quatre normes existents en occità
(text extret de la Declaració Universal dels Drets Humans)

Norma clàssica	Norma mistraliana	Norma bonaudiana	Norma de l'Escola del Po
Provençal Totei lei persones naisson liuras i egalas en dignitat i en drech. Són dotades de rason i de consciéncia i li cau (/fau) agir entre elei en un esperit de frairesa. Provençal nizardo Toti li persones naisson liuri i egali en dignitat i en drech. Són dotadi de rason i de consciéncia i li cau agir entre eli emb un esperit de frairesa. Auvernense Totas les persones naisson liuras i egalas en dignitat i en dreit. Són dotades de rason i de consciéncia i lor chau (/fau) agir entre elas en un esperit de frairesa. Vivaroalpino Totas les persones naisson liuras i egalas en dignitat i en drech. Són dotaas de rason i de consciéncia i lor chal agir entre elas en un esperit de frairesa. Limosín Totas les persones naisson liuras i egalas en dignitat i en drech. Són dotades de rason i de consciéncia i lor chau (/fau) agir entre elas emb un esperit de frairesa. Gascón Totas les persones que naishen liuras i egaus en dignitat i en dreit. Que són dotades de rason i de consciéncia i que'us cau (/fau) agir entre eres dab un esperit d'hrairessa. Languedociano Totas les persones naisson liuras i egalas en dignitat i en drech. Són dotades de rason i de consciéncia i lor calç agir entre elas en un esperit de frairesa.	Provençal Tóuti li persouno naisson lliure i egalo en dignita i en dre. Soun doutado de resoun i de counsciènci i li fau agi entre éli em' un esperit de freiresso. Provençal nizardo Touti li persouna naisson libri i egali en dignità i en drech. Soun doutadi de rasoun i de counsciència i li cau agì entre eli em' un esperit de frairessa. Gascón (grafia febusiana) Toutes les persounes que nachen liures i egaus en dinnitat i en dreyt. Que soû doutades de rasoû i de counsciencie i qu'ous cau (/fau) agì entre eres dap û esperit d'hrayresse.	Auvernense Ta la proussouna neisson lieura moé parira pà dïnessà mai dret. Són charjada de razou moé de cousiensà mai lhu fau arjî entremeî lha bei n'eime de freiressà. (Touta la persouna naisson lieura i egala en dïnetàt i en dreit. Soun doutada de razou i de cousiensà i lour chau ajî entre ela am en esprî de freiressà.)	Vivaroalpino Toutes els persounes naisoun liures i egals en dignità i en drech. Soun douta de razoun i de counsiensio i lour chal agir entre els en (/bou) un esperit de freireso.

Comparació entre les quatre normes existents en occità: grafema típics
Norma clàssica	Norma mistraliana	Norma bonaudiana	Norma de l'Escola del Po
-a final	-o (-a, -i)	-à	-o (-a)
ò	o	o	o
o, o	ou	ou	ou
uè, ue	ue, iue	eu (ue)	ue (ö)
lh	i/h (lh)	lh	lh
nh	gn	nh	nh
s, ss c(i), c(i), ç	s, ss c(i), c(i), ç	s, ss	s
z s entre dos vocals	z s entre dos vocals	z	z
à è ò á é í o ú	à è ò ì ù é óu	à è eù où é â ê î û	à è ò ì ù où é
S'escriu totes les consonant finals mudes.	S'escriu certes consonant finals mudes.	S'escriu certes consonant finals mudes.	No s'escriu les consonant finals mudes.