Catarisme
(Redirigit des de «Càtars»)
Anar a la navegació
Anar a la busca

Sant Dumenge i els albigenses, quadro de Pedro Berruguete d'entre 1491 i 1499 que es troba en el Museu del Prado de Madrit
El catarisme fon una confessió cristiana de tipo gnòstica, difosa des del sigle X fins al XVI, en repercusions en l'Àsia Menor, els Balcans, el nort d'Itàlia, Occitània, Renània, la Champanya i la Corona d'Aragó, inclòs el Regne de Valéncia; aixina puix, el catarisme s'estengué per tota la cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Els seguidors d'esta corrent es coneixen com a càtars o també albigesos. A sovint es nomenaven a ells mateixos com a bons hòmens o bons cristians.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Catarisme.