Capital Europea de la Cultura
Capital Europea de la Cultura és un títul conferit pel Parlament Europeu i el Consell de l'Unió Europa a una o dos ciutats europees, que durant un any tenen la possibilitat de mostrar el seu desenroll i vida culturaels. Algunes ciutats europees han aprofitat esta designació per a transformar completament les seues estructures culturals i ser reconegudes en l'àmbit europeu i internacional. Quan una ciutat és nomenada Capital Europea de la Cultura, en ella es desenrollen tot tipo de manifestacions artístiques. Es creu que la ciutat que ostenta el títul de capital cultural d'Europa pot maximizar significativament els seus beneficis socials i econòmics, especialment quan els events s'inclouen com a part de l'estratègia de desenroll a llarc determini de la ciutat i la seua regió circumdant.[1]
En febrer de 2021, ya havien segut 61 les ciutats designades, corresponent a 33 països, alguns no membres de l'Unió Europea. Solament la Ciutat de Luxemburc ha repetit capitalitat (en 1995 i 2007). Per països, han segut designades cinc capitalitat en Bèlgica, Espanya, França i Itàlia, i quatre en Alemània, Grècia, Països Baixos i Portugal. Díhuit de les capitals culturals designades són també capitals nacionals; de les 27 capitals de l'UE, no ho han segut Bratislava, Bucarest, Budapest, Liubliana, Nicòsia, Roma, Sofia, Viena i Zagreb.
Història
Concebut com un método per a acostar les ciutats europees, el proyecte de Ciutat Europea de la Cultura és llançat el 13 de juny de 1985 en el Consell de Ministres baix l'iniciativa de Melina Mercouri. Des de llavors, l'iniciativa ha tingut millor acolliment entre els ciutadans europeus i un creixent impacte cultural i socioeconòmic gràcies al gran número de visitants que atrau.
En 1990 els ministres de cultura varen llançar el Més Cultural Europeu, que solament va existir fins a 2001. Este event, era similar al de Ciutat de la Cultura, encara que durava menys temps que l'anterior, ademés d'estar dirigit principalment a les ciutats dels països no membres de l'UE.
En 1991, els organisadors de les diferents ciutats europees de la cultura, varen crear una ret que permetera l'intercanvi i la difusió de l'informació també per als organisadors dels events futurs. Esta ret va portar a terme a finals de 2004 un estudi sobre l'impacte de les ciutats europees de la cultura des de la seua creació.
En 1999 la Ciutat Europea de la Cultura va ser rebatejada Capital Europea de la Cultura i és ara finançada pel programa Cultura 2007, com ho va anar abans pel Cultura 2000. El 25 de maig d'eixe mateix any, el Parlament Europeu va prendre la decisió d'integrar l'event en el marc comunitari i ha introduït un nou procediment de selecció per a les capitals en el periodo de 2005/2019. Esta decisió va ser presa per la feroç competència dels membres comunitaris per obtindre un reconeiximent, ara s'establix un sistema rotatori, per lo que cada país membre tindrà l'oportunitat d'albergar la Capital Europea de la Cultura per lo manco una volta.
Les ciutats europees de la cultura eren designades sobre la base intergovernamental fins a finals de 2004; els Estats membres seleccionaven unànimement les ciutats més aptes per a hostajar l'event, el qual és patrocinat per la Comissió Europea, que garantisava un subsidi per a la ciutat triada cada any. A partir de 2005, les institucions europees prenen part en el procediment de selecció de la ciutat que hostajarà l'event.
Els representants de les capitals europees de la cultura i dels mesos culturals europeus, aixina com representants de les ciutats candidates i de la ret de capitals culturals anara de l'Unió Europea, formen la ret de Capitals i de Mesos culturals europeus (ECCM) des de 1985, que és una ONG en sèu en el ministeri de cultura, investigació i ensenyança superior de Luxemburc. L'objectiu principal d'esta ret, és assegurar la transferència de coneiximents i d'experiències concernents a les capitals culturals, de donar la documentació necessària i d'ajudar les futures Capitals culturals.
En 2014, Letònia va emetre una moneda commemorativa de 2€ per a celebrar la designació de Riga com a Capital Europea de la Cultura.
Capitals Europees de la Cultura
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Unió Europea|20px|Vore el portal sobre Unió Europea]] Portal:Unió Europea. Contingut relacionat en Unió Europea.
- Cultura en l'Unió Europea
- Patrimoni europeu
- Premis del Cine Europeu
- Anex:Anys Europeus
Referències
- ↑ Burksiene, Valentina, Dvorak, Jaroslav and Burbulyte-Tsiskarishvili, Gabriele. "Sustainability and Sustainability Màrqueting in Competing for the Title of European Capital of Culture" Organizacija, vol.51, no.1, 3918, pp.66-78
- ↑ Association of European Cities of Culture of the Year 2000
- ↑ «Els capitals européennes de la culture». touteleurope. eu. Consultat el 2020-12-28..
- ↑ Décision du parlement européen et du conseil
- ↑ «Esch sera capitale européenne de la culture».L'essentiel.Consultat el 2017-11-23..
- ↑ «Novi Sad to be a European Capital of Culture in 2022». novisad2021. rs. Consultat el 2021-02-07.
- ↑ «Európa Kulturális Fővárosa 2023» (en hu). veszpremkukac. hu. Consultat el 2021-01-27..
- ↑ «GO! 2025» (en en). go2025. eu. Consultat el 28/12/2020..
- ↑ «Chemnitz Kulturhauptstadt Europas» (en de). chemnitz2025. de.
- ↑ «European Capitals of Culture». European Union. Consultat el 6 Feb 2021.
- ↑ «Three cities short-listed for European Capital of Culture 2026 in Finland». European Commission. Consultat el 2020-12-08.
- ↑ «Liepaja to put its name to become European Capital of Culture in 2027». The Baltic Course. Consultat el 2020-09-23.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 «Designated European Capitals of Culture - Culture and Creativity» (en en). culture. ec. europa. eu. Consultat el 2025-07-25.
- ↑ «Jūrmala startēs titula “Eiropas kultūras galvaspilsēta 2027” iegūšanai». Travelnews. lv. Consultat el 2020-10-29.
- ↑ Aveiro
- ↑ «RUM». Rum. pt. Consultat el 2017-06-25.
- ↑ «Braga quer ser Capital Europeia dona Cultura em 2027» (en pt)..
- ↑ Évora
- ↑ Far
- ↑ «Guarda». Archivat des d'el original, el 3 de març de 2021. Consultat el 20 de febrer de 2021.
- ↑ Leiria
- ↑ «Brno Steps Up Preparations For 2028 European Capital of Culture Bid». brnodaily. cz. Consultat el 2019-03-14.
- ↑ «Pourquoi Clarmont-Ferrand peut devindre Capitale européenne de la culture». lamontagne. fr. Consultat el 9 novembre 2017..
- ↑ «Rouen capitale européenne de la culture en 2028 ? « C’est plus impressionnant que dones Jeux olympiques »». actu. fr. Consultat el 12 avril 2018..
- ↑ Hajera Mohammad. «Et si Saint-Denis devenait la capitale européenne de la culture en 2028 ?». francebleu. fr. Consultat el 11 février 2021.
- ↑ «Bruxelles, capitale européenne de la Culture en 2030?» (en fr). RTBF Info. Consultat el 2019-10-08..
- ↑ «Leuven stelt zich kandidaat als Europese Culturele Hoofdstad 2030». demorgen. be. Consultat el 2017-12-17.
- ↑ «Granada competirà en dèu ciutats més per a la Capitalitat Cultural Europea en 2031» (en és). Ajuntament de Granada. Consultat el 2025-07-25.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Capital Europea de la Cultura» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.