Cultura en l'Unió Europea
El Tractat de Maastricht va donar reconeiximent la dimensió cultural de l'integració europea, en atribuir certes competències d'acció cultural a les institucions de l'Unió , en l'artícul 128 (hui 151) del Tractat. Segons això, l'Unió deu impulsar les cultures dels Estats membres, tenint especial conte en preservar la diversitat, pero posant també de manifest el "patrimoni cultural comú".[1] En este sentit, la Comissió Europea dispon d'un comissari que agrupa en una sola cartera l'educació, la formació, la cultura i la joventut, pero no el multillingüisme.
La diversitat cultural de l'Unió Europea es reflectix, en les diferents llengües dels Estats membres. Aixina, les diferències culturals entre les regions que conformen l'UE, sumades a les tradicions culturals que "importen" els immigrants procedents de fòra de l'Unió, l'han dotat d'un caràcter multicultural que no deixa de diversificarse.
Un dels aspectes més importants d'este fenomen és l'interrelació entre diferents grups religiosos. Els pobles que actualment conformen l'UE té una tradició milenariamente cristiana, que s'ha vist modificada en les últimes décades principalment a causa de l'immigració procedent d'Àfrica, Orient Mig i els països de l'ex Yugoslàvia. En este context, el major aporte religiós dels immigrants ha segut el musulmà, que la seua presencia cada dia és major, principalment en les grans ciutats com París, Fráncfort, Marsella, Berlín o Barcelona.
També el desenroll dels mijos de comunicació ha jugat un paper rellevant en la "revolució cultural" que experimenta l'UE. Persones en un orige cultural distint compartixen ara preferències per manifestacions culturals, be siga aportades per un d'ells o procedents d'una tercera cultura.
Un dels proyectes culturals més importants és la designació de la Capital Europea de la Cultura.[2] Est és un títul conferit per la Comissió i el Parlament Europeu a una o dos ciutats europees, que durant un any tenen la possibilitat de mostrar el seu desenroll i vida culturaels. Algunes ciutats europees han aprofitat esta designació per a transformar completament les seues estructures culturals i ser reconegudes en l'àmbit internacional. Quan una ciutat és nomenada capital europea de la cultura, en ella es desenrollen tot tipo de manifestacions artístiques.[3]
Un atre proyecte cultural comunitari és el de la Jove Orquesta de l'Unió Europea. En ella coincidixen músics jóvens en talent procedents de l'Unió Europea junt en professors reconeguts internacionalment per a conformar una orquesta renombrada a escala internacional.[4][5][6]
Espai cultural europeu comú
[editar | editar còdic]A finals de novembre de 2004 va tindre lloc en Berlín una trobada internacional, celebrat junt a la Porta de Brandeburgo, baix el lema "ànima per a Europa".
Els nou països participants (Alemània, Polònia, França, Països Baixos, Hongria, República Checa, Estònia, Eslovènia i Lituània), varen establir que mantindran reunions semestrals, la primera de les quals tindrà lloc en París (2005), en l'objectiu de crear un "espai cultural europeu comú" per a que la seua identitat siga comprensible per als ciutadans.
Renombrades figures de la cultura, intelectuals i polítics varen subscriure un document que demana l'elaboració d'una Carta Europea de la Cultura, a fi de desenrollar els valores humanistes comuns i el llegat cultural que instaura el Tractat pel que s'establix una Constitució per a Europa.
Els primers passos consistiran en:
- Aumentar la cooperació entre instituts culturals nacionals.
- Fomentar l'intercanvi d'estudiants.
- Establir la creació d'una agència europea de notícies en inversió privada.
- Implementar una beca europea tipo Fulbright.
Arquitectura
[editar | editar còdic]Les activitats comunitàries en este sector estan centrades, en les mides de cooperació cultural, investigació i desenroll.
Per una atra part el descobriment de talents europeus constituïxen objectius del programa Cultura 2000, per això s'ha establit el Premi d'arquitectura contemporànea de l'UE.
Ademés l'iniciativa Urban respala l'exigència comunitària sobre la calitat arquitectònica.
Audiovisuals
[editar | editar còdic]La Comissió Europea impulsa el programa MEDIA Plus, que brinda estímul al desenroll, la distribució i la promoció d'obres audiovisuals europees.
Dirigit a recolzar l'indústria audiovisual de l'UE, MEDIA Plus està obert als operadors dels Estats membres de l'Unió i als Estats associats d'Europa Central i Oriental, Turquia, als membres de l'Associació Europea de Lliure Comerç i als països signatarios del Conveni del Consell d'Europa sobre la televisió transfronterizo. En eixe context es va crear Europa Cinemas, una ret de sales de cine art a la qual pertanyen aproximadament 500 sales en 260 ciutats de 30 països.
La subvenció comunitària no excedix del 50 per cent del cost total de les accions.
Capital europea de la cultura
[editar | editar còdic]La designació anual de "capital europea de la cultura" és una acció de la Comunitat Europea que posa en relleu la diversitat i les característiques comunes de les cultures europees. Busca contribuir a un coneiximent mutu més profunt entre els ciutadans de l'UE. Fins a 2004 els llocs guardonats varen ser cridats Ciutat europea de la cultura. Cork, en 2005, va ser la primera ciutat en la denominació actual. Les ciutats que han ostentat este títul o ho faran en el futur.
Educació
[editar | editar còdic]L'Unió Europea ha segut sempre coneguda com una de les zones de major prestigi educatiu i és famosa pels seus proyectes i per la seua gran evolució i experiència i encara que tinga dèficits en algunes de les seues característiques, dedica molt esforç econòmic i social per a que estes debilitats siguen superades, sobretot en països que s'han cohesionado recentment.[7][8]
Aixina i tot, existixen grans diferències de nivell cultural, social i moral entre els països potencials i desenrollats de l'Unió respecte als menys desenrollats, i inclús en alguns dels països rics hi ha nivells professionals molt dèbils i contraproduents als esquemes de l'Unió.[7]
Els programes educatius europeus més importants són Comenius, en l'àmbit escolar, Leonardo dona Vinci, per a la formació professional, programa Erasmus, per a l'ensenyança universitària i Grundtvig, per a l'ensenyança d'adults.[9][10] Per la seua banda, el programa elearning promou l'integració efectiva de les tecnologies de l'informació i la comunicació (TIC) en els sistemes d'educació i formació en l'UE.[11]
- Memoràndum sobre l'aprenentage permanent
En 1995, la Comissió Europea va publicar el Llibre blanc sobre l'educació i la formació. En ell es va explicar àmpliament l'importància de que els ciutadans europeus puguen rebre formació a lo llarc de tota la vida, lo que es coneix com a aprenentage permanent. L'objectiu és mantindre la competitivitat i combatre l'exclusió social.[12]
Arreplegant estes idees, en 2000, el Memoràndum sobre l'aprenentage permanent, document de treball de servicis de la Comissió Europea, convoca un debat europeu per a fer realitat l'aprenentage durant tota la vida a nivell individual i institucional.[13] Al final del memoràndum, plantegen sis claus a tindre en conte per a esta estratègia: garantisar l'accés universal i continu a l'aprenentage per a obtindre i renovar les qualificacions dels ciutadans, aumentar l'inversió en recursos humans, crear métodos eficaços per a l'aprenentage permanent, valorar l'aprenentage no formal i informal, assessorar i informar de les oportunitats d'aprenentage durant tota la vida i oferir oportunitats pròximes d'aprenentage permanent.[14]
- Espai Europeu d'Educació Superior
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt». Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Deportes
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Política deportiva de l'Unió Europea.
Europa ha segut orige a lo llarc de l'història de molts dels deports més populars, aixina com del Moviment Olímpic.[15][16] En l'actualitat, el deport en l'Unió Europea tendix a estar altament organisat, i les distintes modalitats solen contar en lligues professionals. Ademés, la majoria de les organisacions deportives internacionals de rellevància estan situades en Europa.[15]
En països membres de l'Unió Europea, s'han creat diversos deports que hui en dia són molt populars i importants en el món. El fútbol, deport creat en Regne Unit, és el més estés i popular en l'Unió Europea i del món. Els clubs deportius de fútbol en Europa són generalment els que han collit major èxit a lo llarc de l'història en el món, aixina com els millors pagats. l'UEFA Champions League, el campeonat de fútbol a nivell europeu, és una de les competicions futbolístiques més prestigioses.[17][18][19] A nivell estatal, les lligues més populars són la La Lliga espanyola, la competició italiana Série A, la Lligue 1 en França o la Bundesliga en Alemània.[20]
El rugby, per la seua banda, a nivell professional és popular en el sur de França, Irlanda i el nort d'Itàlia. Atres deports, com el bàsquet, el balonmà, el ciclisme, el voleibol, el waterpolo, o l'hockey també són practicats en popularitat en alguns Estats membres.
El deport en l'Unió Europea és principalment una responsabilitat dels distints Estats membres o d'atres organisacions internacionals. No obstant, algunes polítiques de l'UE han tingut un impacte sobre el deport, tals com la lliure circulació de treballadors, a través de la sentència Bosman, la qual prohibix a les lligues nacionals de fútbol l'imposició de quotes de jugadors estrangers en ciutadania europea.[21][22]
Durant la formulació de la política de deports de l'UE, vàries associacions deportives europees varen ser consultats, inclosa la FIBA, l'UEFA, la Federació Europea de Balonmà, la Federació Internacional d'Hockey sobre Gèl, la FIRA i la Confederació Europea de Voleibol.[23] Tots els Estats membres de l'UE i les seues respectives associacions nacionals de deport poden participar en les organisacions deportives europees com l'UEFA.[24]
- Jocs Olímpics
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Vore també
[editar | editar còdic]- Patrimoni europeu
- Capital Europea de la Cultura
- Religió en l'UE
- Premis del Cine Europeu
- Anex:Anys Europeus
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ EUROPA. «Síntesis de la llegislació de l'UE > Cultura». Consultat el 13 de setembre de 2011. «El Tractat de Maastricht (1993) ha fet possible que l'Unió Europea (UE) -històricament orientada cap a l'economia i el comerç- porte a terme accions culturals per a la salvaguardia, la difusió i el desenroll de la cultura en Europa»
- ↑ «Capital Europea de la Cultura». Portal de l'Unió Europea. Consultat el 25 de juny de 2010.
- ↑ Comissió Europea. «European capital of culture» (en inglés). Consultat el 12 de setembre de 2011.
- ↑ «European Union Youth Orchestra». classicalsource. com. Archivat des d'el original, el 17 de juliol de 2020. Consultat el 15 de giner de 2008.
- ↑ «Footlights» (en anglés). The New York Claves. Consultat el 15 de giner de 2008.
- ↑ «UPS announces sponsorship of EU Youth Orchestra in clave for the Proms! 2001 Press Release» (en anglés). Archivat des d'el original, el 8 de març de 2008. Consultat el 15 de giner de 2008.
- ↑ 7,0 7,1 Obra Social La Caixa. «Els sistemes educatius europeus ¿Crisis o transformació?». Colecció Estudis Socials. Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2011. Consultat el 13 de setembre de 2011.
- ↑ Comissió Europea. «Educació Superior Europea». Archivat des d'el original, el 9 de decembre de 2011. Consultat el 22 de giner de 2012. «Europa conta en varis centenars d'institucions d'educació superior que gogen de prestigi internacional com a centres d'excelència»
- ↑ APEE. «Programa d'aprenentage permanent». Archivat des d'el original, el 2 de setembre de 2011. Consultat el 13 de setembre de 2011.
- ↑ Programa d'aprenentage permanent 2007-2013 [1] archivat en Wayback Machine. Unió Europea
- ↑ «elearning programa». I-learning. Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2011. Consultat el 13 de setembre de 2011.
- ↑ Comissió Europea. «White Paper on education and training» (en inglés). Consultat el 13 de setembre de 2011.
- ↑ Comissió Europea. «L'educació i l'aprenentage permanent». Consultat el 13 de setembre de 2011.
- ↑ «Memoràndum sobre l'aprenentage permanent». Archivat des d'el original, el 9 de març de 2013. Consultat el 13 de setembre de 2011.
- ↑ 15,0 15,1 «MODELE DE DEPORT EUROPEU». Comissió Europea. Archivat des d'el original, el 14 d'octubre de 2013. Consultat el 3 de març de 2012.
- ↑ Parlem d'Europa. «Deporte europeu». Archivat des d'el original, el 11 de giner de 2019. Consultat el 3 de març de 2012.
- ↑ «[2]», Panorama Audiovisual. Consultat el 3 de març de 2012.
- ↑ «[3]», UEFA. Consultat el 3 de març de 2012.
- ↑ Walter Oppenheimer. «¿Pot algú gastar-se 222 millons en un pis?». Consultat el 3 de març de 2012.
- ↑ «[4]», Marca. Consultat el 3 de març de 2012.
- ↑ BBC News.Consultat el 13 de juliol de 2007.
- ↑ Comissió Europea. «El deport i l'Unió Europea». Consultat el 3 de març de 2012.
- ↑ «Statement of European team sports» (en anglés) (PDF). UEFA. Consultat el 21 d'octubre de 2007.
- ↑ «UEFA» (en anglés). UEFA. Consultat el 21 d'octubre de 2007.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura en la Unión Europea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.