Essen
Essen (Plantilla:AFI-de) és una ciutat alemana de l'estat de Renania del Nort-Westfalia, situada sobre el riu Ruhr en el cor de la Regió del Ruhr. Conta en una població de 579 372 habitants (2022), lo que la convertix en la quarta més poblada de l'estat per darrere de Colónia, Düsseldorf i Dortmund i la novena del país.
És la sèu de vàries de les autoritats de la regió, aixina com de huit de les cent majors empreses alemanes de capital públic per ingressos, incloses dos empreses del DAX. Essen es considera a sovint la capital de l'energia d'Alemània, ya que E.ON i RWE, els majors proveïdors d'energia d'Alemània, tenen la seua sèu en la ciutat. Essen també és coneguda pel seu impacte en les arts a través de la respectada Universitat de les Arts Folkwang, la seua Escola de Gestió i Disseny Zollverein i el premi Ret Dot de disseny de productes industrials. A principis de 2003, les universitats de Essen i de la propenca ciutat de Duisburgo (abdós creades en 1972) es varen fusionar en l'Universitat de Duisburgo-Essen, en campus en abdós ciutats i un hospital universitari en Essen. En 1958, Essen va ser elegida com a sèu d'una diòcesis llatina de l'Iglésia catòlica (a sovint denominada Ruhrbistum o diòcesis del Ruhr).
Fundada cap a l'any 845, Essen va seguir sent una chicoteta ciutat dins de l'esfera d'influència d'un important principat eclesiàstic (l'Abadia de Essen) fins a l'inici de l'industrialisació. La ciutat es va convertir llavors -especialment a través de les fàbriques de ferro de la família Krupp- en un dels centres de carbó i acer més importants d'Alemània. Fins a la década de 1970, Essen va atraure a treballadors de tot el país; va ser la quinta ciutat més gran d'Alemània entre 1929 i 1988, en un màxim de 730 000 habitants en 1962. Despuix del decliu en tota la regió de les indústries pesades en les últimes décades de el XX, la ciutat ha vist desenrollar-se un fort sector terciario de l'economia. El testic més notable d'este canvi estructural és el Complex Industrial de la Mina de Carbó de Zollverein, que en el seu dia va ser el major de la seua classe en Europa. Tancada finalment en 1993, tant la coquería com la mina estan inscrites en la llista del Patrimoni Mundial de l'Unesco des de 2001.
Entre els guanys notables de la ciutat en els últims anys es troben el títul de Capital Europea de la Cultura en nom de tota la conca del Ruhr en 2010 i la selecció com Capital Verda Europea per a 2017.[1] Des d'octubre de 2015, el seu alcalde és Thomas Kufen d'Unió Demòcrata Cristiana (CDU).[2]
Geografia
[editar | editar còdic]General
[editar | editar còdic]
Essen està situada en el centre de la conca del Ruhr, una de les majors zones urbanes d'Europa (vore també: Megalópolis), que comprén onze ciutats independents i quatre districtes en uns 5,3 millons d'habitants. Els llímits de la ciutat de Essen tenen 87 km de llongitut i llimiten en dèu ciutats, cinc independents i cinc kreisangehörig (és dir, pertanyents a un districte), en una població total d'aproximadament 1,4 millons d'habitants. La ciutat s'estén a lo llarc de 21 km de nort a sur i 17 km d'oest a est, principalment al nort del riu Ruhr.
El Ruhr forma el llac Baldeney, embassament en els municipis de Fischlaken, Kupferdreh, Heisingen i Werden. El llac, una popular zona de recree, data de 1931 a 1933, quan uns mils de miners del carbó en desocupació ho dragaron en ferramentes primitives. En general, les àmplies zones al sur del riu Ruhr (inclosos els suburbis de Schuir i Kettwig) són prou verts i solen citar-se com a eixemples d'estructures rurals en la zona central del Ruhr, per lo demés relativament densament poblada. Segons l'Oficina Federal d'Estadística d'Alemània, Essen, en un 9,2 % de la seua superfície coberta per zones verdes recreatives, és la ciutat més verda de Renania del Nort-Westfalia[3] i la tercera ciutat més verda d'Alemània.[4] La ciutat ha segut preseleccionada per al títul de Capital Verda Europea dos voltes consecutives, en 2016 i 2017, guanyant en 2017.[5] La ciutat va ser destacada per les seues pràctiques eixemplars en la protecció i millora de la naturalea i la biodiversitat i els esforços per a reduir el consum d'aigua. Essen participa en diverses rets i iniciatives per a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernàcul i millorar la resistència de la ciutat davant el canvi climàtic.
El punt més baix es troba en el districte nort de Karnap, en 26,5 m, i el més alt en el districte de Heidhausen, en 202,5 m. L'altitut mija és de 116 m.
Història
[editar | editar còdic]Etimologia
[editar | editar còdic]Contrari a la creència popular, el nom de Essen no es referix al menjar (essen, en alemà, és també el verp «menjar»), sino que sembla tindre el seu orige en l'antiga paraula Asnithi, que podia referir-se a una regió a l'est o a una regió a on hi havia molts fresnos (Eschen).[6]
Història primerenca
[editar | editar còdic]Existixen restants arqueològics que es remonten 280 000 a. C. (Vogelheimer Klinge, en la comarca de Vogelheim); atres restants tenen entre 120 000 i 10 000 anys d'antiguetat.
Essen era un lloc a on es varen assentar diversos pobles germànics. El castell Alteburg al sur de Essen es remonta als celtes i el Herrenburg a el VIII.
Història medieval i recent
[editar | editar còdic]
Essen es va fundar sobre el 845 com un convent per a dònes, que es va convertir en un dels monasteris més importants de el X. Despuix del fi de la dinastia otoniana, Essen va perdre importància i va permanéixer com un poble dedicat a l'agricultura fins a el XIX. Varen ser les mines de carbó i de ferro les que varen ocasionar el creiximent de la ciutat i de tota l'àrea del Ruhr.
En 1811, la família Krupp va fundar una indústria per a produir acer en la ciutat. Essen va passar a ser la ciutat minera més gran d'Europa durant vàries décades, gràcies en particular a l'indústria de armament de la família Krupp.
En el XX, a conseqüència de les reparacions impostes a Alemània en el Tractat de Versalles (1919) despuix de la seua derrota en la Primera Guerra Mundial, el Ruhr va ser ocupat per tropes belgues i franceses entre 1923 i 1925. Esta situació va provocar la "Ruhrkampf", un alçament que va ser recolzat pel règim de Weimar. Durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat va ser arrasada pels bombardejos britànics, en més del 70 % dels seus edificis destruïts. En abril de 1945 va ser presa pels aliats sense combatre, quedant en la posguerra la regió del Ruhr ocupada per tropes britàniques i nortamericanes. En 1949, els aliats varen establir una comissió internacional per a vigilar la producció regional de carbó i acer. Dos anys despuix, la comissió internacional va ser suprimida i va entrar en funcionament la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA), considerada com la "llavor" de l'actual Unió Europea. A partir dels anys 1960, la demanda de carbó va disminuir considerablement a nivell mundial.
Hui en dia, l'indústria pesada del carbó ha desaparegut de Essen. Com a recort de la seua importància, la ciutat conserva numerosos llocs de l'història industrial, tals com el Zeche Zollverein, que va ser inscrit per l'Unesco en la llista de llocs Patrimoni de la Humanitat en 2001.[7] La ciutat s'ha renovat, desenrollant atres activitats. En els temes culturals, es troben museus importants, tals com el que alberga la colecció d'art (Museu Folkwang (Museum Folkwang). En 2010, "Essen pel Ruhrgebiet" va ser capital europea de la cultura.
Economia
[editar | editar còdic]
Essen va ser durant décades la ciutat minera més gran d'Europa.
A partir dels anys 1960 Essen ha evolucionat paulatinament, abandonant la seua economia centrada en l'indústria minera per a convertir-se en l'actualitat en una ciutat que basa la seua economia en el sector de servicis. De fet, la ciutat de Essen- aixina com en general les ciutats de el "Ruhrgebiet" o vall del Ruhr- han deixat de ser les ciutats mineres i industrials contaminades que eren a principis de el XX per a reconvertir-se en llocs de cultura i ecologia.
La ciutat de Essen alberga anualment la major fira internacional del sector dels jocs de taula: l'Internationale Spieltage.[8]
Demografia
[editar | editar còdic]La regió ha experimentat un descens en el seu número d'habitants per la desindustrialización. Ademés ya no eixercix l'atracció de les décades de 1950 i 1960, quan aplegaven obrers de todas partes d'Alemània i del sur d'Europa. En un moment va aplegar a concentrar bona part de l'immigració turca en Alemània.cita requerida
Capital Europea de la Cultura
[editar | editar còdic]Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]- [[Image:Plantilla:Bandera/França|border|20px|França]] Grenoble (França),[9][10]
- [[Image:Plantilla:Bandera/Rússia|border|20px|Rússia]] Nizhny Novgorod (Rússia)[9]
- [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|20px|Regne Unit]] Sunderland (Regne Unit)[9]
- [[Image:Plantilla:Bandera/Finlàndia|border|20px|Finlàndia]] Tampere (Finlàndia)[9]
- [[Image:Plantilla:Bandera/Israel|border|20px|Israel]] Tel Aviv (Israel)[9]
Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Deports
[editar | editar còdic]Rot-Weiss Essen és el club de la ciutat i s'eixercita en la tercera divisió del fútbol alemà, la 3. Lliga. Juga els seus partits de local en el Stadion Essen l'aforament del qual és de 20.000 espectadors.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «European Green Capital». ec.europa.eu.
- ↑ «Thomas Kufen» (en de). www.essen.de. Consultat el 2024-05-18.
- ↑ «Kommunen: Der Tausendfüßler». Der Spiegel.
- ↑ «Top tingues: Dones sind Deutschlands grünste Städte». Handelsblatt.
- ↑ «European Green Capital».
- ↑ «Chronik der Stadt Essen bis 700». geschichte.essen.de. Consultat el 2024-05-18.
- ↑ «Zollverein Coal Mine Industrial Complex in Essen». UNESCO Culture Sector. Consultat el 8 de giner de 2013.
- ↑ «Not twilight, but sunrise. Table-top games llaure booming in the video-game age». The Economist. Consultat el 29 d'octubre de 2015.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 «Städtepartnerschaften». Essen City Council. Consultat el 10 d'abril de 2011.
- ↑ Jérôme Steffenino, Marguerite Masson. «Ville de Grenoble – Coopérations et villes jumelles». Grenoble.fr. Archivat des d'el original, el 14 d'octubre de 2007. Consultat el 29 d'octubre de 2009.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Essen.- Sitie web de la ciutat de Essen
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Essen» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.