Reykjavík
.JPG)
Reykjavík[1] (en islandés: Reykjavík ([[Media:Is-Reykjavík. oga|🔊 /ˈreiːcaˌvaig voreːk/]]), «baïa humeante»)[2] oficialment Reykjavíkurborg, «Ciutat de Reykjavík», és la capital i ciutat més poblada d'Islàndia. Situada al sur de la baïa Faxaflói, en una zona a on abunden els géisers, la seua latitut és de 64°08′N, molt prop del círcul polar àrtic, lo que la convertix en la capital més septentrional d'un Estat sobirà.[3] Durant l'hivern solament rep quatre hores diàries de llum solar i durant l'estiu les nits són tan clares com el dia.
La seua població és de 121 960 habitants (2015), un terç de la del país. El districte de la capital alcança els 212 120 habitants. És una de les ciutats més netes, verdes i segures del món.[4][5][6]
Història
Assentament
Es creu que en la zona de Reykjavík es va fundar el primer assentament de noruecs, liderats per Ingólfur Arnarson cap a 870, segons es registra en el Landnámabók (el Llibre de l'Assentament). Pels vapors de les fonts termals, la ciutat va rebre el nom Reykjavík, que en islandés significa ‘baïa humeante’.[2]
Industrialisació
Reykjavík no és mencionada en cap font migeval sino com una terra rural. No obstant, en el XVIII va donar començ l'industrialisació i per lo tant, el creiximent urbà. Els governants de Dinamarca varen recolzar idees d'una indústria domèstica en Islàndia que ajudaria a dur el progrés tan esperat a l'illa. En 1752 el rei de Dinamarca donó l'estat de Reykjavík a la Corporació Innréttingar; el nom ve del danés (indretninger) que significa «mamprenedor».
En la década de 1750 es varen construir vàries cases per a albergar cotó, indústria que va anar el major empleador en Reykjavík i la raó de la seua existència durant vàries décades. Atres manufactura d'Innréttingar eren la peixca, l'extracció del sulfur, agricultura i construcció de barcos.
Moviments del comerç
En 1786 l'assentament de 302 habitants es va convertir en un municipi, la Corona Danesa va abolir la seua monopoli comercial eixe mateix any i va concedir a sis comunitats al voltant de la ciutat una ruta de comerç exclusiva. Reykjavík era una d'eixes comunitats i l'única en mantindre eixa comunicació permanentment.
No obstant, els drets comercials encara estaven llimitats als assunts de la Corona Danesa, i a mida que els comerciants danesos varen dominar el comerç islandés, els seus negocis es varen expandir. Despuix de 1880, el lliure comerç va escomençar a estendre's a tots els països i va ser creixent l'influència dels mercants islandesos.
Declaració com a capital d'Islàndia
El moviment nacionaliste va guanyar molta influència durant el XIX, i les idees sobre l'independència d'Islàndia varen escomençar a estendre's. Com Reykjavík era l'única ciutat d'Islàndia, s'havia convertit en el punt de concentració de tals idees. Els partidaris del moviment independentiste sabien que Reykjavík devia ser fort per a conseguir eixe objectiu. Els anys més importants de la lluita a favor de l'independència varen ser clau per a la ciutat.
En 1845, l'A elþingi, l'Assamblea General que els islandesos havien creat en 930 va ser reobert esta volta en Reykjavík, despuix d'haver segut suspés vàries décades arrere en Þingvellir, la seua ubicació original. En aquell llavors l'A elþingi complia les funcions d'una Assamblea Consultiva, que sugeria al rei les accions a prendre respecte a diferents temes del país. L'ubicació de l'A elþingi en Reykjavík va fer que la ciutat es convertira efectivament en la capital d'Islàndia.
En 1874 Islàndia va rebre la seua primera Constitució i en ella l'A elþingi va obtindre alguns poders llegislatius llimitats i en essència es va convertir en l'institució d'hui dia. El pas següent era el de passar el poder eixecutiu a Islàndia, i això es va conseguir gràcies a la Casa de Govern en 1904 quan es va establir l'oficina del primer ministre en Reykjavík. El major pas a l'independència va ser donat l'1 de decembre de 1918 quan el país es va convertir en estat sobirà de la Corona de Dinamarca.
Ocupació i creació de la República
En les décades de 1920 i 1930 la creixent indústria peixquera va sorgir de Reykjavík sent l'abadejo el principal producte de l'indústria. No obstant, per a finals de 1929 la Gran Depressió va colpejar a la ciutat en la desocupació i conflictes gremials, dels quals molts varen terminar en violència.
.jpg)
En el matí del 10 de maig de 1940, quatre acorazar de guerra varen aplegar a Reykjavík i varen ancorar en el port. En poques hores, l'ocupació aliada es va completar sense escalada de violència. El govern islandés havia rebut de part del govern britànic el demanat per a l'ocupació, pero esta sempre havia segut declinada, basant-se en la política neutral adoptada pel país. En els següents anys que quedaven de la Segona Guerra Mundial, els soldats britànics i posteriorment nortamericans varen construir bases en Reykjavík. El número de soldats estrangers en Reykjavík era equivalent a la població actual de la ciutat.
Els efectes econòmics de l'ocupació varen ser molt positius per a la ciutat quan es varen desvanir els efectes de la Gran Depressió i la demanda va aumentar com mai abans. Els britànics varen construir l'aeroport de Reykjavík, que encara opera, i els nortamericans varen construir l'Aeroport Internacional de Keflavík, a uns 50 km de la capital.
El 17 de juny de 1944 es va fundar la República d'Islàndia, i el president Sveinn Björnsson va ser elegit per vot popular, assumint les funcions del monarca danés.
Creiximent de la posguerra
En els anys de posguerra, el creiximent de Reykjavík es va enfortir. Un èxodo de llauradors va escomençar a poblar la ciutat principalment per les millores en la tecnologia de l'agricultura que va reduir la força laboral d'aquell sector i per l'explosió demogràfica provocada per les millors condicions de vida en Islàndia.
El grup de migració a Reykjavík estava format, principalment, per jóvens que varen aplegar a la ciutat per a alcançar el «Somi de Reykjavík» i en el temps la capital es va convertir en la ciutat dels chiquets. La planificació urbana es va modificar de manera molt notable en la construcció de complexos habitacionals en les zones dels suburbis.
En 1972, Reykjavík va ser sèu del campeonat mundial d'escacs entre Bobby Fischer i Boris Spassky.
De la década de 1980 fins al XXI
En les últimes dos décades, Reykjavík s'ha convertit en un centre important de la comunitat global. En 1986 va ser sèu de la cim entre Ronald Reagan i Mijaíl Gorbachov, remarcant el nou estatus polític de Reykjavík. La desregulación del sector financer i la revolució informàtica han contribuït a una nova transformació de Reykjavík. El sector financer i la tecnologia de l'informació són els principals empleadores de la ciutat.
Reykjavík és el principal centre de la lliteratura i de la música d'Islàndia, i ha contribuït a la cultura en famoses personalitats els escritors Halldór Laxness i Arnaldur Indriðason o la cantant Björk i la banda de roc Sigur Rós.
La ciutat va ser l'epicentre de les protestes de la crisis financera de 2008 i 2009. En el seu barri financer es troben les sèus dels bancs Landsbanki, Glitnir i el Kaupthing.
Geografia
Reykjavík està ubicada sobre el marge suroest d'Islàndia, en la baïa Faxaflói. L'àrea costera de Reykjavík es caracterisa per la presència de penínsulas, ensenars, estrets i chicotetes illas. La major part de la ciutat de Reykjavík està ubicada sobre la península Seltjarnarnes, pero els suburbis s'estenen al sur i est de la península.
Reykjavík és una ciutat dispersa; la major part de l'àrea urbana es presenta en la forma de suburbis de baixa densitat i les cases, per lo general, es troben a distàncies espayades. Els veïnats residencials exteriors estan més espayats i entre ells corren les principals artèries del tràfic i hi ha molts espais buits en chicotet valor recreatiu o estètic.
Varen ser les generacions més jóvens la que han contribuït a este tipo d'urbanisme. El riu més gran que travessa Reykjavík és l'Elliðaá, que no és navegable. La montanya més alta de Reykjavík és el mont Esja, en 914 m sobre el nivell de la mar, la qual es troba en el districte septentrional de Kjalarnes, separat del restant de la ciutat el fiort Kollafjörður.
Demografia
La població de Reykjavík en 2008 era de 119 848 habitants, dels quals 58 762 eren hòmens i 58 959 dònes. La població combinada de l'àrea metropolitana de Reykjavík en 2008 era de 201 585 habitants. L'aglomeració metropolitana absorbix a poc més del 60 % de la població total del país i cap ciutat islandesa fora d'ella supera els 20 000 habitants.
La ciutat és un gran centre multicultural que presenta un 9 % de població estrangera en més de cent nacionalitats distintes. A la ciutat apleguen a la seua volta centenars de turistes, estudiants i atres residents temporals, que poden ser més numerosos que els natius en el centre de la ciutat.[7]
L'àrea metropolitana de Reykjavík està formada pels sis municipis d'Alftanes (2361 habitants), Garðabær (9913), Hafnarfjörður (24 839), Kópavogur (28 561), Mosfellsbær (8147) i Seltjarnarnes (4428).
Població històrica
| Any | Població ciutat | Població àrea metropolitana |
|---|---|---|
| 1801 | 600 | |
| 1860 | 1450 | |
| 1901 | 6321 | 8221 |
| 1910 | 11 449 | 14 534 |
| 1920 | 17 450 | 21 347 |
| 1930 | 28 052 | 33 867 |
| 1940 | 38 308 | 43 483 |
| 1950 | 55 980 | 64 813 |
| 1960 | 72 407 | 88 315 |
| 1970 | 81 693 | 106 152 |
| 1980 | 83 766 | 121 698 |
| 1985 | 89 868 | |
| 1990 | 97 569 | 145 980 |
| 1995 | 104 258 | |
| 2000 | 110 852 | 175 000 |
| 2005 | 114 800 | 187 105 |
| 2006 | 115 420 | 191 612 |
| 2007 | 117 721 | 196 161 |
| 2008 | 119 848 | 201 585 |
| 2011 | 119 108 | 202 341 |
Districtes de la ciutat
A continuació es llisten els dèu districtes de la ciutat:
- Vesturbær
- La meuaðborg
- Hlíðar
- Laugardalur
- Háaleiti
- Breiðholt
- Árbær
- Grafarvogur
- Kjalarnes
- Grafarholt og Úlfarsárdalur
Economia
Reykjavík és el centre econòmic de tota Islàndia ya que en el seu terme municipal o en les seues rodalies es troben les sèus de les principals empreses islandeses. L'economia de la ciutat de la mateixa manera que la de la majoria de les capitals dels països desenrollats té la seua base en el sector servicis i posseïx ademés algunes indústries i laboratoris de biotecnología o ingenieria genètica.
Tant el sector secundari com l'agricultura i la ganaderia tenen una importància mínima dins de l'economia local, no obstant la peixca si té una importància considerable ya que en la ciutat es troba el principal port del país que també és un dels de major importància de tots els països nòrdics.
Principals empreses
Reykjavík, la capital d'Islàndia, és a la seua volta el centre de la principal regió industrial i empresarial de l'illa. Entre les seues principals empreses es troben el desenrollador de videojocs CCP Games, l'aerollínia Icelandair, la cadena radial Ríkisútvarpið i l'empresa ingenieria biomèdica Össur.
Clima
Pese a la seua latitut té un clima oceànic subpolar gràcies a la càlida corrent de l'Atlàntic Nort. En general, Islàndia i la seua capital, escapen al calfament regional típic d'Eurasia, producte de la contaminació atmosfèrica, i, al no estar la seua estació meteorològica prop d'una de les illes de calor urbanes, no posseïx la típica deriva producte de l'urbanisació.
Les temperatures descendixen poques voltes per baix dels -15 °C en hivern, gràcies a l'influència de les aigües càlides de la corrent del Golf. Té un clima oceànic subpolar (Köppen: Cfc), i la ciutat se situa en el llímit nort d'esta zona climàtica. La seua situació en la costa fa que siga una ciutat en abundant vent, i en hivern són comuns les airegada. Els estius són frescs, en temperatures que varien entre els 5 i els 13 °C, i en algunes ocasions inclús es poden superar els 20 °C. Reykjavík no és una ciutat particularment humida, encara que la media anual de dies plujosos és de 148.
Els estius secs no són comuns. La primavera és l'estació més solejada, principalment maig. Reykjavík té una mija d'unes 1300 hores de sol a l'any,[8] comparable en atres ciutats del nort d'Europa, com Glasgow, en Escòcia. La temperatura més baixa va ser de –28,5 °C, registrada el 21 de giner de 1918. La temperatura no ha baixat dels –20 °C des del 30 de giner de 1971, mentres que la més alta va ser de 25,7 °C i es va registrar el 4 de juliol de 2015.
Administració
D'acort en la Llei 45/1998 la ciutat és governada per l'alcalde que és elegit democràticament pels ciutadans majors de 18 anys per un determini de 4 anys.[9] El Consell Municipal està format per 15 membres que s'encarreguen d'administrar els diferents camps de la ciutat baix el mandat del alcalde de la ciutat.
Transport
Carreteres
Islàndia té una de les taxes d'automòvils per càpita més altes del món (522 per cada 1000 habitants)[10] pese a lo que Reykjavík (a on es concentra prop de la mitat de la població nacional) no sofrix problemes greus de congestió ya que àmplies carreteres de varis carrils discorren per totes les zones de la ciutat conectant aixina els distints barris i suburbis. A diferència de capitals nacionals, Reykjavík tampoc sofrix problemes per falta de places d'estacionament ya que estes són prou abundants.
Ademés del transport privat existix un mig de transport públic compost per autobusos que és conegut com Strætó bs. L'Hringvegur que discorre per les afores de la ciutat la conecta en el restant de localitats d'Islàndia.
Ports
La ciutat posseïx dos ports marítims, el port vell que és utilisat pels peixcadors i les travessies turístiques i el port de Sundahöfn ubicat en la zona este que és el major port d'Islàndia i és el que s'utilisa per a mercaderies i contenidors.
Ferrocarrils
Per lo abrupte que és el terreny en Islàndia, no hi ha ferrocarrils, pero en Reykjavík s'utilisen a modo d'exposició velles locomotores que varen servir per a construir infraestructures tals com l'antic port.
Aeroports
l'Aeroport de Reykjavík que es troba situat dins de la ciutat és el que li dona servici en vols a nivell nacional, vols a Groenlàndia o Illes Feroe i vols chàrter. El principal aeroport que dona servici a la ciutat i al país sancer és el d'Aeroport Internacional de Keflavík que es troba situat a 50 km de Reykjavík i conta en numerosos destins internacionals com París o Madrit que permeten volar a casi qualsevol lloc del món.
Educació
Els centres d'educació superior de la ciutat són:
| Universitat | Fundació | Nom en islandés | Tipo |
|---|---|---|---|
| Universitat d'Islàndia | 1911 | Háskóli Íslands | Pública |
| Universitat de Reykjavík | 1998 | Háskólinn í Reykjavík | Privada |
| Acadèmia d'Arts d'Islàndia | 1998 | Listaháskóli Íslands | Privada |
Deports
Els deports més populars són el fútbol i el balonmà que acaparen més del 75 % d'aficionats al deport. En fútbol, els principals equips de la ciutat i del país són el KR Reykjavík i el Valur Reykjavík. En balonmà destaca la Selecció de balonmà d'Islàndia, que té la seua sèu en la ciutat i que en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 va ser subcampeona olímpica.
L'estadi Laugardalsvöllur que és el de major capacitat de tot el país i el que servix com a sèu a la selecció nacional de fútbol i al Knattspyrnufélagið Fram es troba localisat en la ciutat.
Llocs d'interés
En la ciutat es troben les institucions governamentals, les llibreries i els museus, l'universitat i institucions d'investigació, les oficines centrals de comunicació (ràdio, televisió i diaris), els teatres professionals i orquestes, les corts de justícia, piscines a l'aire lliure i estadis de deports, llínees marítimes, aérees i companyies de transport colectiu, factories i plantes procesadoras de peix.
Els edificis més importants són el Parlament (construït en 1881) i la casa de Govern (de mitan del XVIII) abdós en el districte d'El meuðborg, entre el port i el llac Tjörnin. Prop estan la Biblioteca i el Teatre Nacional ubicats junts darrere d'una estàtua del primer colonizador. En l'àrea universitària estan l'universitat i els seus hotels d'estudiants, el Museu Nacional d'Islàndia i la Casa Nòrdica (dissenyada per l'arquitecte finlandés Alvar Aalto). Hi ha numeroses iglésies antigues i noves, entre la vella catedral prop del Parlament i l'altíssima nova Hallgrímskirkja. El 20 d'agost de 2011 es va inaugurar l'edifici Harpa.
El Museu Folklòric d'Arbaer, en un dels suburbis de l'est, exhibix velles cases de Reykjavík reconstruïdes en el seu estil original, com aixina també una iglésia rural tradicional i una granja, abdós en sostres de turba i pastura. Un dels millors rius de salmons corre a través del sector este de la capital. cal destacar també el Jardí botànic de Reykjavík, Hortus Botanicus Reykjavicensis que és el més gran de quants existixen en Islàndia.
Ciutats hermanades
La ciutat de Reykjavík ha firmat protocols d'agermanament de ciutats en:[11]
Persones destacades
- Artícul principal → .
Vore també
Referències
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 2,0 2,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- ↑ «Most northerly capital city». Consultat el 29 de giner de 2026.
- ↑ «[1]». Consultat el 12 de juliol de 2014.
- ↑ «[2]». Consultat el 12 de juliol de 2014.
- ↑ «[3]». Consultat el 12 de juliol de 2014.
- ↑ «Vísir - Breskir ferðamenn fjölmennastir sem fyrr». visir. is. Consultat el 12 de juliol de 2014.
- ↑ «The weather in Iceland 2010» (en anglés). Icelandic Met Office. Consultat el 29 de juny de 2013.
- ↑ «1998 nr. 45 3. júní/ Sveitarstjórnarlög». Althingi. is. Consultat el 8 de juliol de 2009.
- ↑ «Motor vehicles (most recent) by country». United Nations World Statistics Pocketbook. NationMaster. com. Consultat el 12 de juliol de 2014.
- ↑ «Reykjavik's Sister Cities» (en anglés). Iceland Review. Archivat des d'el original, el 10 d'octubre de 2018. Consultat el 10 d'octubre de 2018.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Reykjavík.- Backman. is Mapa de Reykjavík
- Rvk. is (lloc oficial de Reykjavík).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reikiavik» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.