Anar al contingut

Guimarães

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

miniaturadeimagen|Arquitectura local Guimarães (tradicionalment en español i en desús, Guimaranes)[1] és un municipio i ciutat portuguesa del Districte de Braga, va ser la capital del Condado Portucalense. El municipi, de 242,85 km² d'extensió i subdividit en 54 freguesias, conta en una població de 156 849 habitants (2021). Pertany a la región estadística del Norte i a la comunitat intermunicipal del Ave. El centro histórico de la ciudad va ser declarat Patrimonio de la Humanidad per l'Unesco en 2001.[2]

Toponimia

El topònim prové del latín baix Vimaranis [Vila], que posteriorment va evolucionar a Vimaranes, finalment otorgant el terme Guimarães en portugués.

Geografia

El topònim Guimarães en portugués és pronunciat /ɡimɐˈɾɐ̃jʃ/ (🔊 escoltar).

El municipi, pertanyent a la región estadística del Norte (NUTS II) i a la comunitat intermunicipal del Ave (NUTS III), llimita al nort en Póvoa de Lanhoso, a l'est en Fafe, al sur en Felgueiras, Vizela i Santo Tirso, a l'oest en Vila Nova de Famalicão i al noroest en Braga.

Guimarães es troba a 22 km de Braga, 33 km de Vila Nova de Famalicão, 41 km de Barcelos, 51 km de Póvoa de Varzim, 56 km de Oporto, 80 km de Viana do Castelo, 88 km de Vila Real, 128 km de Vigo, 169 km de Coímbra, 205 km de Santiago de Compostela, 365 km de Lisboa, 549 km de Madrid, 600 km de Faro i 1099 km de Barcelona.[3]

Noroest: Braga Nort: Póvoa de Lanhoso Noreste: Póvoa de Lanhoso i Fafe
Oest: Vila Nova de Famalicão 75px Est: Fafe
Suroest: Santo Tirso Sur: Vizela Surest: Felgueiras

Freguesias

Les freguesias de Guimarães són les següents:[4][5]


Història

Período prerromano y romano

L'història d'esta ciutat es remonta a lo manco a la Edad del Cobre tal com s'ha demostrat en les citanias de Briteiros i de Saborós i en el jaciment arqueològic de Penha. Ademés, en l'época de l'emperador Trajano, es fa referència a l'us de l'aigua de les termas de Caldas dones Taipas pels romanos.[6]

Edad Media

S'atribuïx la fundació de la ciutat a un noble, vassall del rei d'Astúries Alfonso III, Vimara Pérez, qui donaria nom a la ciutat, originalment cridada Vimaranes. Vimara va ser nomenat el primer comte del Condado Portucalense despuix d'haver reconquistado i repoblat la ciutat de Oporto en 868.[7] Tot açò va succeir en el tercer terç del IX aprofitant la corrent repobladora fomentada pel rei Alfonso. miniatura|izquierda|Estatua de Muniadona Díaz en Guimarães, en la plaza con su nombre. El 3 d'agost de 950, despuix de la mort del governador del Comtat Portucalense, el comte Hermenegildo González, la seua viuda, la comtesa Muniadona Díaz va repartir els vasts dominis que la parella posseïa entre els seus fills. Les terres de Guimarães (Vimaranes) varen ser donadas a la seua filla Oneca que era en eixe moment, una religiosa.[8][9] En eixe mateix any, Muniadona va fundar ací el Monasterio de San Mamede (o de Guimarães),[10] dedicat al Salvador del Món, la Verge de Santa María i els Sants Apòstols. En el seu testament donó tots els seus dominis i rendes aixina com objectes religiosos de la seua propietat al monasteri.[11][12] Se sap hui que este monasteri tenia una biblioteca notable i valiosa.[13][14] miniatura|Guimarães es conocida como la ciudad donde nació Portugal, frase escrita en una de las torres de la muralla.El monasteri es va convertir en un pol d'atracció i va donar orige a una major fixació poblacional en la vila baixa. Paralelament, per a la defensa del conglomerat, Muniadona Díaz va manar construir, entre 959 i 968, el castillo de Guimarães a poca distància, sobre el tossal, creant aixina un segon punt de fixació en la vila alta.[15] Per a unir els dos núcleus es va formar la Rua (carrer) de Santa Maria.[16] Posteriorment, el monasteri es va transformar en Real Colegiata i va adquirir gran importància pels privilegis i donacions que reis i nobles li varen ser concedint.[15] Entre eixes contribucions són destacables la reconstrucció gòtica impulsada pel rei Juan I, la torre de l'iglésia en estilo manuelino completada al voltant de 1513 a 1515 i la capella major d'arquitectura clàssica, reconstruïda en el XVII pel rei Pedro II. Els algeps de les capelles més grans són referències de la reforma neoclàssica iniciada en 1830.[14]

El comte Enrique de Borgoña va concedir a Guimarães el primer fur nacional considerat per alguns historiadors anterior al de Constantim de Panóias. Encara que es desconeix la data exacta va succeir possiblement en 1096.[17]

En este poblat es va produir en el 24 de juny de 1128 la Batalla de San Mamede, en la qual Teresa de León, infanta de León i comtesa de Portugal, va confrontar al seu fill Alfonso Enríquez, que va guanyar la batalla i que posteriorment es convertiria en el primer rei de Portugal.[18]

En el regnat de Dionisio I, varen ser construïdes les muralles de la ciutat. Des de llavors, Guimarães es va estendre durant els sigles següents, fins als nostres dies.[6]

Edad Contemporánea

El centro histórico de Guimarães va ser declarat Patrimonio de la Humanidad per l'Unesco en 2001.[2] Guimarães va ser elegida Capital Europea de la Cultura en 2012 junt a la ciutat eslovena de Maribor. Posteriorment, la ciutat va continuar en la seua transformació urbana i migambiental, sent designada oficialment com a Capital Verda Europea per a l'any 2026.[19] Este reconeiximent va ser otorgat per la Comisión Europea en juny de 2025, valorant els seus esforços en sostenibilitat, gestió de residus i biodiversitat urbana, succeint a la ciutat de Vilna en el càrrec.

Demografia

Gràfica d'evolució demográfica de Guimarães
Any 1849 1900 1930 1960 1981 1991 2001 2011 2021
Població 46 619 54 910 65 417 116 272 146 959 157 589 159 576 158 088 156 849
Senyes segons el nomenclátor publicat per el INE portugués.
Població del centre de la ciutat de Guimarães (1864–2011)
1864 1878 1890 1900 1911 1920 1930 1960 2001 2011
7568 7980 8611 9104 9550 9023 9521 23 233 52 182 47 588

Fonts: INE i Direcção Geral do Ordenamento do Território i Desenvolvimento Urbà

Cultura

Deportes

Guimarães té un important club deportiu, Vitória Sport Clube, l'equip de la qual de fútbol va participar durant molts anys en la Primeira Liga portuguesa. Ademés, Vitória SC també té un equipo de baloncesto i un atre de voleibol, que participen en les primeres divisions de les seues respectives categories.

Monumentos y lugares de interés

La ciutat històrica de Guimarães es troba associada al naiximent de l'identitat nacional portuguesa en el XII. Constituïx un eixemple excepcionalment ben conservat de l'evolució d'una localitat medieval cap a una ciutat moderna. La rica tipologia edificada mostra el desenroll de l'arquitectura portuguesa entre els sigles XV i XIX, en l'us continu de tècniques i materials de construcció tradicionals.

[0.001s][warning][perf,memops] Cannot use file /tmp/hsperfdata_www/1224021 because it is locked by another process (errno = 11)

Castell medieval de Guimarães
Artícul principal → Castillo de Guimarães.

[[Archivo:Pt-gmr-castelo.jpg|miniatura|izquierda|Castillo de Guimarães]] Construït en el IX, este monument va ser declarat una de les Siete Maravillas de Portugal en l'any 2007. Actualment és un museu que mostra l'història de la fundació de la ciutat.

Palau dels ducs de Bragança

Plantilla:Artículo principal miniatura|Palacio de los duques de Braganza. Palau del XV, manat construir per Alfonso, futuro duque de Braganza, a on és possible observar l'influència de l'arquitectura senyorial de l'Europa Septentrional. En el XIX va ser convertit en quarter.

A mitan del XX, despuix d'un periodo d'abandó, va ser restaurat i posteriorment convertit en museu, albergant un espoli del sigle XVII i XVIII. De les vàries coleccions que posseïx, unes retraten les aportacions dels portuguesos de l'época dels Descobriments; unes atres narren alguns dels passos de les conquistes en el Nort d'Àfrica. Posseïx també coleccions d'armes dels sigles XV a XIX i coleccions de mobles del periodo posterior als descobriments. Ademés de la seua funció com a museu, este palau va ser en el seu segon pis, adaptat com a residència oficial del president de la República Portuguesa, quan deu viajar al nort de Portugal.

Administración y política

Resultados de las elecciones municipales

Partits % M % M % M % M % M % M % M % M % M % M % M
1976 1979 1982 1985 1989 1993 1997 2001 2005 2009 2013
PS 31,5 3 35,8 4 42,7 4 32,6 3 47,2 6 52,6 7 49,8 6 50,0 6 49,4 6 53,5 7 47,6 6
PSD 24,7 3 32,7 4 31,3 3 29,1 3 26,8 3 29,3 4 30,1 4 27,4 3
CDS-PP 23,1 2 16,1 1 9,6 1 5,1 5,9 4,4 2,8 4,7
FEPU / APU/CDU 11,6 1 14,7 1 14,3 1 9,9 1 8,0 1 9,5 1 14,5 2 12,2 1 11,4 1 8,8 1 8,3 1
AD 44,7 4 38,6 4
PSD / CDS-PP 35,6 4

Capital Europea de la Cultura


Predecessor:

Erro al crear miniatura: Tallin
Erro al crear miniatura: Turku 		60px
Capital Europea de la Cultura
junt en Erro al crear miniatura: Maribor
2012 		Successor:
Erro al crear miniatura: Košice
Erro al crear miniatura: Marsella

Referències

  1. ↑ Tesoro de los diccionarios históricos de la lengua española (ed.): «Diccionario histórico del español de Canarias» (2021).
  2. ↑ 2,0 2,1 «Historic Centre of Guimarães». UNESCO Culture Sector. Consultat el 11 de marzo de 2015.
  3. ↑ «Mapas & Itinerários» (en portugués). Consultat el 18 de abril de 2016.
  4. ↑ «Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias» (en portugués). Diário da República (28 de enero de 2013). Consultat el 5 de abril de 2022.
  5. ↑ «Reposição de freguesias agregadas pela Lei n.º 11-A/2013, de 28 de janeiro, concluindo o procedimento especial, simplificado e transitório de criação de freguesias previsto na Lei n.º 39/2021, de 24 de junho.» (en portugués). Diário da República (13 de marzo de 2025). Consultat el 19 de febrero de 2026.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Guimarães» (en portugués). Consultat el 18 de abril de 2016.
  7. ↑ Mattoso, 1981, p. 106.
  8. ↑ Mattoso, 1981, p. 142.
  9. ↑ Herculano, 1868, p. 35, doc. LXI.
  10. ↑ Azeredo, 2007, p. 46.
  11. ↑ Rodríguez Fernández, 1998, p. 310.
  12. ↑ Herculano, 1868, pp. 44–48, doc. LXXVI.
  13. ↑ «Mumadona Dias (Século X)» (en portugués). Archivat des d'el original, el 27 de abril de 2016. Consultat el 18 de abril de 2016.
  14. ↑ 14,0 14,1 «Igreja de Nossa Senhora da Oliveira» (en portugués). Archivat des d'el original, el 19 de marzo de 2013. Consultat el 18 de abril de 2016.
  15. ↑ 15,0 15,1 «Dados Históricos» (en portugués). Archivat des d'el original, el 27 de abril de 2016. Consultat el 18 de abril de 2016.
  16. ↑ «Rua de Santa Maria» (en portugués). Archivat des d'el original, el 19 de marzo de 2013. Consultat el 18 de abril de 2016.
  17. ↑ «Foral de Guimarães: O primeiro foral português» (en portugués). Consultat el 18 de abril de 2016.
  18. ↑ «Batalha de S. Mamede» (en portugués). Consultat el 18 de abril de 2016.
  19. ↑ «Notícies Destacades | Ajuntament de Valéncia - Valéncia». www.valencia.es. Consultat el 2025-12-18.

Bibliografía

  • Azeredo, António Carlos de (2007). Guimarães (en PT), Porto: Caminhos Romans. ISBN 978-989-95232-3-4.
  • Herculano, Alexandre (1868). Acadèmia de Ciències de Lisboa (ed.). Portugaliae Monumenta Historica. Diplomata et chartae, Lisboa: Olisipone. OCLC 504624362.
  • Mattoso, José (1981). «As famílias condais portucalenses dos séculos X i XI», A nobreza medieval portuguesa, a família i o poder (en PT), Lisboa: Editorial Estampa. OCLC 8242615.
  • Rodríguez Fernández, Justiniano (1998). Ramiro II, rei de León, Burgos: La Olmeda, S.L.. ISBN 84-89915-01-6.

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Guimarães&oldid=1552073»