Citania de Briteiros
La citania o castre de Briteiros (en portugués citânia de Briteiros) és una localitat arqueològica portuguesa de l'Edat del Ferro, situada en la part alta del mont de São Romão, en la feligresía de Salvador de Briteiros, municipi de Guimarãés (a uns 15 km al noroest d'esta última localitat). És un castre en les característiques generals de la cultura castreña del noroest de la península ibèrica.
Descripció
Les ruïnes, que varen ser descobertes per l'arqueòlec portugués Martins Sarmento en 1875, són els restants d'una població amurallada en traces culturals celtes. La citania es troba en lo més alt del mont, tal com ocorre en numerosos castros. Existixen, realment, tres muralles, en una mija de dos metros d'esgambi i cinc d'altura.
L'influència de la romanisació aplega a Briteiros en el I, i es manifesta per numerosos vestígios, tals com a inscripcions llatines, monedes de la República i del Imperi, fragments de ceràmica importada (terra sigillata), vidres, etc. L'influència indígena es mostra en la disposició topogràfica de la població, el traçat de les muralles, la planta circular i el procés constructiu de les cases i per la decoració en motius geomètrics.
En la zona hi ha atres vestigis de la mateixa época, com els castros de Barcelos o Sanfins. Restants de cultures més antigues donen testimoni del primitivisme dels orígens de la citania de Briteiros: instruments de pedra eneolíticos o de l'Edat del Bronze inicial. Per un atre costat, les ««mamoas»» (dólmenes recoberts per pedres formant túmulos, mammulus) i gravats rupestres en les proximitats de la citania, mostren l'existència d'una cultura autòctona prèvia a la romana. Esta citania va ser abandonada definitivament en el III.
Interpretacions recents permeten atribuir a la citania de Briteiros el paper de capital política dels Callaeci Bracari en l'inici del I, reunint-se el "consilium gentis" en la gran casa circular de bancs adossats a les parets.
Està classificada pel Institut Português do Património Arquitectònic com a Monument Nacional des de 1910.[1]
Banys de vapor
Uns dels monuments prerromanos més sorprenents són els balnearis, ubicats en les parts més baixes de l'assentament. Va haver a lo manco dos balnearis en la citania de Briteiros, un al suroest, el millor conservat i un atre a l'est. Anteriorment es pensava que estes saunas eren construccions de caràcter funerari, crematoris.
Constaven de tres cambres: un atri en tancs d'aigua freda, una antecámara i la sauna. La separació entre l'antecámara i la sauna estava realisada en una estela de roca ornamentada de forma pentagonal (la pedra formosa), en una chicoteta obertura semicircular en la base per a poder passar d'una sala a una atra, reduint aixina la pèrdua de calor. La cambra interior, la sauna, servia per a prendre banys de vapor tirant aigua sobre pedres calentes; la coberta estava formada per grans lloses a dos aigües i el seu extrem final era semicircular (a modo d'àbsit) i arrematat per una falsa volta.
El balneari suroest es conserva pràcticament complet, en la pedra formosa in situ.
Vore també
Referències
Notes
- ↑ «IPPAR - Património - Perquisició de Património». Archivat des d'el original, el 17 de març de 2012.
Bibliografia
- Cardozo, Mário (1990): Citânia de Briteiros i Castro de Saborós
- Archivat el 21 de agost de 2007 archivat en Wayback Machine. (11.ª ed.). Sociedade Martins Sarmento; Guimarãés; pp. 8-57.
- Coutinhas, José Manuel (2006): Aproximação à identidade etno-cultural dos Callaeci Bracari. Porte.
- Silva, Armant Coelho Ferreira dona (1986): A Cultura Castreja do Noroest Peninsular. Paços de Ferreira.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Citania de Briteiros» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.