Anar al contingut

Llac Cahuilla

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Llac Cahuilla

El prehistòric llac Cahuilla, també conegut com: “llac LeConte” o com: “mar de Blake” va ser un extens cos d'aigua, que s'estenia entre les valls de: Coachella, Imperial i Mexicali en el surest de Califòrnia i norest de Baixa Califòrnia durant els sigles anteriors a la conquista espanyola. El llac Saltón, actualment d'aproximadament 55 km de llarc per 25 km d'ample i a una altitut de 69 m. baix el nivell de la mar, el qual va ser creat accidentalment en 1905, és un eixemplar anàlec pero molt manco extens que el seu predecessor: el llac Cahuilla, el qual media aproximadament 180 km de llarc i 50 km d'ample i la superfície del qual s'elevava a 12 m sobre el nivell de la mar, anegando en això la superfície a on es troben actualment les ciutats de Mexicali, El Centre i Indi.

El llac Cahuilla va ser creat quan el riu Colorat va canviar de curs i en lloc de fluir directament cap al sur cap al golf de Califòrnia, les seues aigües es varen desviar cap al noroest cap a la conca del Saltón el punt del qual més baix es trobava aproximadament a 80 m baix el nivell de l'mar. En condicions climàtiques similars a les que varen imperar a principis de el XX, haguera pres al voltant de dos décades de fluix ininterromput del riu per a omplir la conca fins als 12 m sobre el nivell de la mar .[1][2][3][4] En aquell punt, pletórica la conca, el llac va deure haver-se desbordat cap al sur, abocant la mitat de les seues aigües a través del riu Hardy, fent-les aplegar d'esta manera al golf, pero perdent l'atra mitat per evaporament, quan el Colorat va canviar de nou conte el curs de les seues aigües cap al sur, la conca aïllada va tardar més de cinc décades en secar-se per complet.

L'antic llac, més gran que l'actual, de la conca del Saltón, va ser recordat pels habitants natius del periodo històric corresponent al poble Cahuilla i al poble Kumiai; a mitan de el XIX, exploradors criollos, incloent al geólogo William Phipps Blake, qui va reconéixer les chafades del llac, entre les quals va trobar: depòsits de toba calcárea a lo llarc de la marca màxima de la llínea costera, plages i depòsits de closques de moluscs d'aigua dolça.[5]

Malcolm Jennings Rogers, un arqueòlec pioner en la regió, va examinar ceràmica abandonada a les vores del llac extint i va concloure que el llac va estar present entre els anys 1000 a 1500 de la nostra era.[6] Estudis subsecuentes varen establir que no va ser una sino vàries voltes les que el got del llac va estar ple despuix de l'any 1,000 i abans de l'any 1,500 de nostra era, incloent un episodi en el XVII, quan els exploradors espanyols ya havien alcançat la desembocadura del riu Colorat encara que no havien entrat a la conca del Salton.[2][3][4][7]

Els natius recolectaven varis recursos associats en el llac Cahuilla en ell, d'un atre modo, estèril desert del Colorat; predominantment peixos d'aigua dolça, especialment, els de el gènero gila, com la carpa elegant, i el Xyrauchen texanus; moluscs d'aigua dolça com la “Anodonta dejecta”; aus aquàtiques, en especial, la focha americana; i, plantes aquàtiques com les espadañas, els juncs o tules i el carrizo. Els investigadors estan en desacort sobre l'importància que varen tindre els recursos del llac Cahuilla en les estratègies de supervivència dels pobles natius, i en conseqüència, en cóm els dramàtics ascensos i descensos del cabal del llac varen molejar la prehistòria d'eixa regió. Alguns han imaginat molts assentaments permanents o semipermanentes en les seues costes, sofrint severs trastorns quan els recursos de subsistència varen haver desaparegut; mentres, alguns atres investigadors visualisen el llac només com un àrea marginal dins d'una regió en patrons estables de subsistència.[8][9][2][10][11]

El modern llac Cahuilla en La Quinta, va ser construït com un estany en 1969.[12][13]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1976).Background to Prehistory of the Yuha Desert Region.Ballena Press.Ramona, Califòrnia:
    9-20.
  2. 2,0 2,1 2,2 (1978).Contributions of the University of Califòrnia Archaeological Research Facility.Berkeley:38
  3. 3,0 3,1 (1983).Quaternary Research.19
    373-387.
  4. 4,0 4,1 (1997).Pacific Coast Archaeological Society Quarterly.33(1-2)
    1-138.ISSN 0552-7252.
  5. Blake, William Phipps (1858). “Report of a Geological Reconnaissance in Califòrnia Made in Connection with the Expedition to Survey Routes for a Railroad from the Mississippi River to the Pacific Ocean, under the Command of Lietu. R. S. Williamson, Corps Top. Eng'rs, in 1853 (en anglés), H. Baillière.
  6. (1945).Southwestern Journal of Anthropology.1
    167-198.
  7. (2002).Pacific Coast Archaeological Society Quarterly.38(1-2)
  8. (1959).Annals of the Association of American Geographers.49(3)
    34-57.ISSN 1467-8306.
  9. (1976).Background to Prehistory of the Yuha Desert Region.Ballena Press.Ramona, Califòrnia:
    81-94.
  10. (1994).Journal of Califòrnia and Great Basin Anthropology.16
    60-80.
  11. (2006).Sant Diego State University Occasional Archaeology Papers.1
    59-77.
  12. Lech, Steve (2011). More Than a Plau To Pitch a Rent: The Stories Behind Riverside Countys Regional Parks (en anglés), Steve Lech, pp. 150. ISBN 978-0-9837500-0-0.
  13. «Riverside County Parks: Lake Cahuilla». Consultat el 2015.