Anar al contingut

Tractat del fort Laramie (1851)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El tractat del fort Laramie de 1851 va ser un acort firmat entre el govern dels Estats Units i diverses ètnia que poblaven la zona nort de les Grans Planures. En dit conveni es varen establir drets i obligacions entre abdós parts per a mantindre la pau en el territori, per l'incessant pas de gent cap a l'oest del país.

Antecedents

[editar | editar còdic]

En la confluència del riu Laramie i el riu Platte Nort, en l'actual estat de Wyoming, es va establir un lloc de trobada de mercaders de pells, que prendria el nom de fort Smith, en 1834. A través dels anys, este enclavament es desenrollaria com un important punt de trànsit de pioners que es dirigien cap a l'oest del país, i seria renombrado com fort Laramie a mitan dels anys 1840.

En el pas dels anys, el trànsit de persones aumentava. Per a 1845 hi havia un estimat de 5.000 pioners que es varen abastir en el lloc, per a seguir la seua marcha a l'occident. Dita ruta va ser cridada ruta d'Oregó. Per disposicions governamentals, també es varen erigir llocs militars, lo que va donar pas a l'adquisició de les instalacions del fort Laramie, en 1849. El conglomerat de gent va aumentar en el descobriment d'or en Califòrnia.

Mentres açò ocorria, els amerindios sofrien l'invasió de la flota que invadia lo que ells consideraven el seu territori. Pese a tot, eren rars els incidents greus que involucraven a natius i pioners. No obstant, per rumors escampats en les localitats fronterices, els emigrants varen escomençar a armar-se, lo que incrementava l'inseguritat de la zona.

El govern va escomençar a enviar més contingents militars des de 1845 per a impressionar als amerindios, i protegir als pioners. En el córrer dels mesos es varen erigir més forts en les afores. A principis de 1851, l'Estat va posar a disposició US$100.000 dólars per a negociar en els natius, la qual cosa va ser fet efectiu en setembre.

Firma del tractat

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Ilustració de Karl Bodmer d'amerindios assiniboine i yanktonan a principis dels anys 1840.

El cridat a negociar va tindre una gran rellevància per la cantitat de lugareño que es varen fer presents (uns 10 mil), per les invitacions girades als poblats en la promesa de presents i abastiment de menjar. En estar acompanyats dels seus cavalls, la pastura de les afores del fort va ser engolgut, per lo que es va decidir traslladar les reunions a uns 48 km a l'est, precisament en horse creek. Un atre guany d'este tractat va ser la reunió d'ètnia enemigues, tals com els sioux i els shoshone. En tot, la presència d'enemics casi va fer esclatar un conflicte per velles rencillas, les quals varen ser calmades per intermediaris. A la trobada també varen aplegar vells amics dels natius com Jim Bridger i Pierre-Jean de Smet.

Els natius es varen presentar a la reunió en sengles vestuaris i destacades mostres d'oratòria. Ademés va haver intercanvi de presents, i l'us de la pipa de la pau. El tractat va ser firmat pel superintendente d'assunts indígenes (D. D. Mitchell), l'agent indi Thomas Fitzpatrick, i representants de les ètnia de la zona, entre elles els sioux, cheyenne, arapaho, crow, assiniboine, gros ventre i arikara. En el primer artícul de l'acort, s'establia les intencions per part dels natius:

art. 1. Les antedichas nacions, parts d'este tractat, havent-se reunit per al propòsit d'establir i confirmar les relacions amistoses entre elles mateixes, acorden i pacten d'abstindre's en el futur de tota hostilitat qualsevol que siga entre elles mateixes, mantindre la bona fe i amistat en totes les seues relacions, i fer una efectiva i duradora pau.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]