Anar al contingut

Agent indi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En l'història d'Estats Units, un agent indi era un individu autorisat per a interactuar en les tribus amerindias en nom del govern.

Història

[editar | editar còdic]

La regulació federal d'assunts indis dels Estats Units va incloure per primera volta el desenroll de la figura de l'agent indi en 1793, en virtut de la Segona Llei de Comerç i Tracte (o Llei Nonintercourse). Açò requeria que la venda de terres per o per a amerindios devia tindre llicència i devia ser permesa pel govern federal. La llegislació també va autorisar al President dels Estats Units a "designar estes persones, de tant en tant, com a agents temporals que residixen entre els indis", i guiar-els cap a la aculturación forçada de la societat americana blanca, canviant les seues pràctiques agrícoles i les activitats domèstiques.[1] Eventualment, el govern va deixar d'usar el terme d'agent indi.

Des de finals d'el XVIII fins a casi 1828, el Congrés era llegalment responsable de la protecció dels amerindios i els no amerindios, i en l'establiment d'esta responsabilitat "continuar treballant en les tribus índies utilisant agents per a negociar tractats baix la jurisdicció del Departament de Guerra".[2]

Al principi, i abans de les reformes de finals d'el XIX, els deures d'un agent indis varen consistir en treballar per a mantindre els colon blancs i els natius americans llunt de conflicte,[3] mantindre una cooperació flexible en el personal militar del Eixèrcit dels Estats Units, supervisar la correcta distribució de les rendes vitalícies otorgades pel govern estatal o federal a vàries tribus d'indis americans i supervisar la deportació de les tribus de les zones adquirides per a la liquidació de les reserves.

En la década de 1830, la funció principal dels agents indis era ajudar en la supervisió de les negociacions comercials entre comerciants blancs i els natius americans, mentres que els agents tenien l'autoritat de concedir i revocar les llicències de comercialisació.

En 1849, l'Oficina d'Assunts Indígenes va decidir colocar el lloc d'agent indi baix jurisdicció civil. Açò es va produir en un moment en que molts nortamericans blancs varen vore el paper d'agent indi com a ineficaç i deshonesto en les relacions en vàries tribus natives americanes.[3]

Des d'abans de 1850, molts ciutadans havien estat demanant la reforma dels agents en la Bureau of Indian Affairs. A tal efecte, en 1869 l'oficina va crear la Junta de Comissionats Indis,[1] en la responsabilitat de supervisar el desembós de les assignació índies dels governs estatal i federal.[3] No obstant, el mando del Eixèrcit dels Estats Units estava prou insatisfet per la transferència de la Bureau of Indian Affairs del Departament de Guerra al Departament de l'Interior dels Estats Units en 1849, per lo que va començar a fer denúncies públiques sobre la naturalea corrupta de la presència civil en el treball d'agent indi.[4]

Quan Theodore Roosevelt va alcançar la presidència al començament d'el XX (1901 -1909) els agents indis que encara quedaven en nòmina del govern varen ser substituïts per superintendentes escolars.[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 (1984) The Great Father: The United States Government and the American Indians, University of Nebraska Press. ISBN 9780803236684.
  2. «Outline of Indian Affairs». Washington State Historical Society.
  3. 3,0 3,1 3,2 (1972) The Civilian as Indian Agent: Villain or Victim?, The Western History Association.
  4. (1972) Generals, Indian Agents, Politicians: The Doolittle Survey of 1865, The Western History Association.