Riu Rojo del Nort
El riu Rojo del Nort (en anglés: Ret River of the North, en francés: rivière Rouge) és un llarc riu d'Estats Units i Canadà que fluïx en direcció nort per Dakota del Nort i Minnesota (EE. UU.) —dels que forma frontera— i Manitoba (Canadà) desaguando en el llac Winnipeg. Té una llongitut de 885 km[1] encara que en una de les seues fonts, el riu Otter Tail, aplega fins als 1126 km, dels que 877 km discorren per EE. UU. (que ho situen entre els 40 rius més llarcs d'este país) i 249 km per Canadà.[2] Drena una àmplia conca de 287 500 km².[3]
En els Estats Units, el riu Rojo a voltes es diu el riu Rojo del Nort, per a distinguir-li de l'atre riu Rojo, l'afluent del riu Mississipí, que forma part de la frontera entre Texas i Oklahoma.
El tram canadenc de 249 km va ser declarat en 2007 integrant del Sistema de rius del patrimoni canadenc.
Geografia
[editar | editar còdic]
El riu naix en la frontera entre Dakota del Nort (part Suroriental) i Minnesota (part mediooccidental), en les ciutats de Breckenridge (Minnesota) (3559 hab.[4]) i Wahpeton (Dakota del Nort) (8586 hab.), en la confluència del riu Bois de Sioux (en una llongitut de 157 km, inclosa la seua font el riu Mustinka) i el riu Otter Tail (coa de llúdria) (en 241 km).[5] El riu Rojo discorre sempre en direcció nort, en un curs típic de planura en molts regressos i meandres, a través de la fèrtil planura d'inundació de l'antic llac glacial Agassiz. El riu forma la frontera natural entre els estats de Minnesota i Dakota del Nort fins a aplegar a la frontera canadenca. Aigües avall de Breckenridge, el riu passa per les ciutats de Fargo (90 587 hab.), les bessones Grand Forks (49 366 hab.) i East Grand Forks (7501 hab.), Drayton (913 hab.) i Pembina (642 hab.), a pocs quilómetros de la frontera canadenca.
Després el riu s'interna en Canadà per la part meridional en la província de Manitoba, passant per les ciutats de Morris (1700 hab.), la capital Winnipeg (633 451 hab.) —a on rep per l'esquerra el seu principal afluent, el riu Assiniboine— i Selkirk (9515 hab.). Finalment desemboca en el llac Winnipeg, a on s'estén en un vast chapull deltaico conegut com a pantà Netley (Netley Marsh).
El riu Rojo, al sur de Manitoba, té una llarga temporada sense gelades, d'entre 120 i 140 dies. Este periodo disminuïx conforme s'alvança en direcció noreste.[6]
El riu és una via de conexió per al transport entre el llac Winnipeg i el sistema fluvial del Mississipi. En la seua fèrtil vall es produïxen cereals, creïllas i remolacha azucarera, ademés de practicar-se la cria pecuària.
Afluents
[editar | editar còdic]Els principals afluents del riu són els següents:
- per la marge dreta, en la part nortamericana, el riu Wild Rice (Minnesota) (257 km) i el riu Ret Lake (310 km); i, ya en la part canadenca, el riu Roseau (290 km, que discorre en part en els EE. UU.) i el riu Seine;
- per la marge esquerra, en la part nortamericana, el riu Wild Rice (Dakota del Nort) (390 km), el riu Sheyenne (525 km), els rius Elm, Goose, Forest i Park, el riu Pembina (443 km) (que discorre en part per territori canadenc); i, ya en Canadà, el més important de tots els seus afluents, el riu Assiniboine (1.070 km) (que discorre íntegrament per Canadà), i els més curts rius Morris i Ix.
Història
[editar | editar còdic]El riu va ser explorat, en 1732-1733, pel francocanadiense Pierre Gaultier de Varennes i du el seu nom pel color rojós del sediment que arrastra.
Originalment, la regió del riu Rojo va formar part de la Terra de Rupert, i el riu va ser clau en la pronta colonisació de Canadà, un centre del comerç de pells i del poble dels Métis, i lloc de la colónia del Riu Rojo, un assentament agrícola fundat en 1811, l'orige de l'actual ciutat de Winnipeg.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Ret River of the North, Minnesota DNR.
- ↑ Ret River Mapa 3 [1] archivat en Wayback Machine., Minnesota DNR; el mapa mostra la frontera internacional en la milla 155.
- ↑ Atles of Canada. «Rivers of Canada». Archivat des d'el original, el 31 de juliol de 2008. Consultat el 2 d'agost de 2008.
- ↑ Tots els habitants de les localitats nortamericanes que se citen en este artícul corresponen al Cens de 2000. Els habitants de localitats canadenques corresponen a la població estimada en 2006.
- ↑ Entrada Otter Tail River, en «The Columbia Gazetteer of North America» (2000), disponible en: http://www.bartleby.com/69/72/O03172.html [2] archivat en Wayback Machine.. Consultat el 9 de giner de 2009.
- ↑ Microsoft ® Encarta ® Encyclopedia 2005 © 1993-2004 Microsoft Corporation. All rights reserved. Consultat el 9 de giner de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Río Rojo del Norte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.