Llac Agassiz
El llac Agassiz va ser un llac glaciar situat en la part central d'Amèrica del Nort. Alimentat per la escorrentía glaciar del final de la glaciació de Würm o Wisconsin, va alcançar un àrea major que la de tots els actuals Grans Lagos junts.
La seua existència va ser postulada en 1823 per William Keating i va rebre el seu nom en 1879 per Louis Agassiz, qui va anar el primer en caure en el conte de que el llac s'havia format per l'acció glaciar.
Progressió geològica
[editar | editar còdic]| Autor (any) | Periodo (abans de la data actual) |
|---|---|
| Hostetler et al. (2000)[1] | -13.600 a -9.500 |
| John P. Bluemle (2005)[2] | -11.700 a -9000 |
| James T. Teller et al. (2002)[3] | -12.900 a -8.400 |
S'ha aplegat a un consens entre els geólogos sobre la progressió provable del llac Agassiz, encara que encara existix alguna discrepància menor en les dates.[4]
Es va formar fa uns 13 000 anys de calendari abans del present (uns 11.000 anys de 14C), a causa de la fusió dels glaciars que cobrien la part septentrional del continent nortamericà formant la capa de gèl Laurentino.[5] Les aigües de la fusió d'esta immensa placa de gèl varen formar un llac en el seu front sur que cobria gran part de Manitoba, l'est d'Ontario, el nort de Minnesota, l'est de Dakota del Nort, i Saskatchewan, durant el periodo conegut com Dryas Recent.[6] En el moment d'alcançar la seua màxima extensió va poder aplegar a cobrir tant com 440.000 km², és dir, seria major que qualsevol llac actual, o inclús el mateix mar Caspio. Açò és aproximadament el tamany de l'Espanya peninsular i major que Califòrnia.
Drenage periòdic del llac Agassiz
[editar | editar còdic]El llac es drenó en distintes ocasions en quatre direccions:[3]
- Cap al sur, per la vall del riu Mississipi fins al golf de Mèxic, a través del pas de Traverse en el riu glacial Warren (antecessor del riu Minnesota, un afluent del riu Mississipi).
- Cap al noreste, per la baïa de Hudson, cap al oceà Atlàntic nort.
- Cap a l'est, pels Grans Lagos i el riu Sant Lorenzo, cap al oceà Atlàntic nort.
- Cap al noroest, pel vall de Mackenzie, a través del Territori de Yukón, desaguando en l'oceà Àrtic.
El primer desbordament del llac va tindre lloc cap a l'Est, fa 12.900 anys, com atesten algunes plages relictas d'este periodo (estat Herman) i el buidat final tindria lloc fa uns 8.400 anys.[3] Els climatólogos creuen que eixa primera gran riuada del llac Agassiz aproximadament cap a l'any 10.900 a. C. es va desbordar en direcció este, pels grans llac i el riu Sant Lorenzo, cap al oceà Atlàntic.[3] Esta va poder ser la causa de l'estadi glacial del Dryas Recent. La tornada dels gèls per algun temps va oferir una menuda treua i despuix de la retirada del llímit glacial en el nort de Canadà fa 9.900 anys, novament es va reblir. Estos events de desbordament o buidat del llac varen tindre un impacte significatiu sobre el clima, el nivell de la mar i possiblement sobre les primeres civilisacions humanes.
Gran part del buidat final del llac Agassiz va poder haver ocorregut en un curt periodo de temps, potser solament un any. Estudis recents portats a terme pel científic britànic Chris Turney vinculen este buidat ràpit i l'aument d'un metro de la mar que això va comportar a l'expansió de l'agricultura en Europa, aixina com els distints mits sobre inundacions de les cultures prehistòriques, incloent el diluvi universal de la bíblia.[7][8]
L'últim gran canvi sobre el seu omplit va tindre lloc fa 8400 anys de calendari (uns 7.700 anys de 14C abans del present), quan el llac va alcançar la seua actual demarcació, drenándose cap a la baïa de Hudson. El llac es drenó casi completament en el transcurs dels següents 1000 anys més o menys, deixant com a restant els llac Winnipeg, Winnipegosis, Manitoba, i el llac dels Boscs, entre uns atres. Els llímits i volums d'estos llac encara estan en canvi pel ajust postglacial.
Encara poden observar-se hui en dia atres proves geològiques i geomorfològiques de l'existència del llac Agassiz. Les plages sobreelevadas, que es troben a molts quilómetros de qualsevol massa d'aigua, marquen els antics llímits del llac. Moltes valls fluvials actuals, entre ells el riu Rojo del Nort, el riu Assiniboine i el riu Minnesota varen ser interceptats originalment per l'aigua que entrava o eixia del llac. Els fèrtils sols de la regió agrícola de la vall del riu Rojo són el rovina arrastrat pel llac Agassiz.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Glacier science and environmental change. Peter G. Knight. Editorial Wiley-Blackwell, 2006. ISBN 1405100184. Pág. 147
- ↑ Glacial Lake Agassiz. North Dakota Geological Survey.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Freshwater outbursts to the oceans from glacial Lake Agassiz and their role in climate change during the last deglaciation. James T. Teller, David W. Leverington, Jason D. Mann. Quaternary Science Reviews 21 (2002) 879–887
- ↑ Review of Lake Agassiz History. L. H. Thorleifson, Geological Survey of Canada, Ottawa.
- ↑ «Minnesota River Valley Formation.». Archivat des d'el original, el 24 de març de 2011. Consultat el 1 de giner de 2011.
- ↑ El Diluvi Universal i el seu impacte en les antigues civilisacions. Oldcivilizations's Blog.
- ↑ Turney, C S M i Brown, H: Catastrophic early Holocene siga level rise, human migration and the Neolithic transition in Europe. Quaternary Science Reviews, 2007. 26, 2036-2041
- ↑ The Mother of All Floods ? (¿La mare de totes les inundacions?) 21 de novembre de 2007
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lago Agassiz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.