Dry farming

Dry farming o Dry-Farming (paraules angleses en que s'indica l'agricultura en llocs en periodos secs) conjunt de tècniques agrícoles que se sol traduir a l'espanyol com "granja en terreny sec"; tals tècniques permeten el cultiu en terrenys subáridos sense necessitat d'un important sistema de regadiu ya que seguix el principi del guaret llaurat.

Per al Dry-Farming és requisit la preparació del terreny per a que puga absorbir totes les precipitacions (pluvials i nivales), açò implica -per eixemple- roturaciones; també es provoca una ruptura de la capilaridad hídrica del sol ya que d'esta manera es retarda l'evaporament i es reté la humitat lo que sol aumentar la presència de matèria orgànica en el sol aixina laborado. La retenció d'humitat permet -generalment a l'any següent- el cultiu de les plantes -el Dry-Farming s'ha dedicat principalment a cereals. L'alternança o rotació dels cultius sol ser bienal ya en el guaret llaurat.

El Dry-Farming es va deure en gran mida a la primera gran revolució industrial ya que esta revolució industrial des del XVIII va proveir de la maquinària agrícola que va fer factible el dry-farming a escala massiva.

L'us del Dry-Farming va plantejar una verdadera revolució agrícola en la segona mitat del XIX en fer factible el cultiu a escala industrial de sols fins a llavors considerats estèrils; per este mateix motiu es va ampliar enormement la frontera agrícola del món incorporant zones de les Praderies nortamericanes (Mig Oest d'Estats Units i centre sur de Canadà), les Pampes d'Argentina, les planures del surest d'Austràlia etc.

Tal ampliació de la frontera agrícola per la seua banda va supondre enormes migracions de sers humans com a mà d'obra agrícola principalment dels països llavors pauperizados de certes zones d'Europa cap a les noves regions de cultiu.