Intoxicació cianhídrica
La intoxicació cianhídrica és el conjunt de signes i síntomes que es deriven de l'entrada d'àcit cianhídrico (HCN), també cridat àcit prúsico o nitril fórmico, en l'organisme.
L'àcit cianhídrico és un líquit límpido, soluble en aigua i alcohol, que és altament volàtil. La seua olor és molt característic, i es descriu similar al de les armelas amargues.
Etiologia
[editar | editar còdic]La forma de contacte del pacient en l'àcit cianhídrico pot ser: Criminal. Voluntària (suïcidi). Accidental:
- Intoxicacions alimentícies: per begudes destilades contaminades.
- Intoxicacions medicamentosas.
- Intoxicacions professionals: treballadors de galvanoplàstia.
L'intoxicació pot ocórrer de dos maneres:
- Per inhalació de vapors d'àcit cianhídrico pur. Es dona en cámara, operacions de desinsectación i desratización o en laboratoris químics o industrials.
- Per ingestió de substàncies que en l'organisme generen àcit cianhídrico: ixes cianuradas, glucósidos cianogenéticos.
Patogènia
[editar | editar còdic]A nivell celular, el cianur és un tòxic que produïx inhibició enzimàtica de numerosos sistemes. El cianur de potassi és un potent inhibidor de la respiració celular, que actua sobre la citocromo c oxidasa mitocondrial, bloquejant aixina la fosforilación oxidativa i l'us mitocondrial d'oxigen. La acidosis làctica es produïx llavors com a conseqüència del metabolisme anaeròbic. Per lo tant, és un tòxic anoxiante, que produïx hipoxia tisular multiorgánica, mort celular per inhibició de la respiració celular i arterialización de la sanc venosa per acumulació de l'oxigen no utilisat.
Inicialment, l'intoxicació aguda per cianur provoca una tez roja o rubicunda en la víctima perque els teixits no poden utilisar el oxigen de la sanc.[1][2] Els efectes del cianur de potassi i el cianur de sodi són idèntics, i els síntomes d'intoxicació generalment ocorren als pocs minuts d'ingerir la substància: la persona pert el coneiximent i finalment seguix la mort cerebral. Durant este periodo, la víctima pot sofrir convulsions. La mort és causada per hipoxia cerebral. La dosis LD100 esperada (humana) per al cianur de potassi és de 200 a 300 mg, mentres que la LD50 s'estima en 140 mg.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Schaffer, David H.; Poole, Nicholas D.; Traylor, {{{nom3}}} (2026). Cyanide Toxicity, StatPearls Publishing.
- ↑ Cureus.16(6)
- i62108.ISSN 2168-8184.doi:10.7759/cureus.62108.Consultat el 2026-04-21.
- ↑ John Harris Trestrail III. Criminal Poisoning - Investigational Guide for Law Enforcement, Toxicologists, Forensic Scientists, and Attorneys (2nd edition). p. 119
- Este artícul conté una traducció derivada de «Intoxicación cianhídrica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.