Detergent

Detergent

Detergents en Hong Kong.

El detergent és una substància que té la propietat químic-física de peptizar, és dir, la propietat de dispersar finamente en l'aigua o un atre líquit, un sòlit, com per eixemple, la brutea o les impurees d'un objecte. En medicina s'entén per deterger, netejar una úlcera o ferida, i es denominen detersorios les substàncies que s'ampren per a això. Açò implica que puguen calificar-se com a detergents substàncies tan dispars com la saliva, el sabó o la gasolina depenent de sobre quines superfícies siguen empleades, ya que quan netegen tenen un efecte detergent. També es podria definir que detergent és qualsevol substància que té propietats d'humectar a una atra substància incorporant la substància dissolta en la substància detergent inicial. La majoria dels detergents són composts de benceno sulfonato de sodi, substituït, denominats sulfonatos d'alquilbenceno llineals (LES). Uns atres són composts d'alquilbenceno sulfat de cadena ramificada (ABS), que es degraden més llentament que els LES. Fins a 1970 un detergent típic de lavandería de gran potència contenia 50% de tripolifosfato de sodi (fosfat) i solament un 18% de LES. Com es va mencionar anteriorment és els el que té l'acció detergent, i des de llavors alguns fabricants han reduït el percentage de fosfat. Els detergents deuen tindre capacitat humectante (mojante) per a eliminar la brutea de les superfícies, aixina com mantindre els residus en suspensió (poder peptizante). Aixina mateix, deuen tindre bones propietats d'enjuague, de suerte que s'eliminen fàcilment de l'equip els residus de brutea i detergent. Existixen molts tipos de detergents, per lo que es recomana informar-se al respecte en la finalitat d'assegurar que el detergent a utilisar-se siga l'adequat per a eliminar el tipo de brutea que es busque netejar i s'aplique en la concentració i temperatures correctes.

Propietats

S'entén per detergents únicament a les substàncies que peptizan els greixos o la matèria orgànica gràcies a la seua tensoactividad. Este terme va passar dellenguage industrial allenguage domèstic per a referir-se a ells en contraposició en el sabó. Pero en realitat, el sabó és un agent tensioactiu (detergent) més.

Encara que els sabons compartixen estes propietats, els sabons no són considerats en la pràctica com a detergents. Els sabons deuen el seu tensoactividad a la propietat de les seues molècules de tindre una part hidrófila (a la seua volta lipófoba) i una atra lipófila (a la seua volta hidrófoba) (v. gr. molècula anfifílica) i poder emulsionar la brutea insoluble en aigua. En el sabó, esta propietat s'obté al hidrolizar un àcit gras de cadena llarga en una sal alcalina, freqüentment de sodi o de calcio. Este procés es denomina saponificació. L'extrem de la molècula que conté a l'àcit gras és lipófilo, i el que conté a l'àtom alcalino és hidrófilo. Esta va anar bàsicament l'única substància tensoactiva utilisada a nivell domèstic fins a mediats del XX. Quan varen aparéixer les llavadores automàtiques es va crear una demanda progressiva de substàncies més actives i que es comportaren millor en aigües dures (més riques en calcio), ya que estes disminuïen la hidrosolubilitat del sabó, en lo que era arrastrat abans, disminuint el temps de contacte entre el mateix i la roba. Açò es va sumar a l'escassea de sabó que s'havia produït durant la Segona Guerra Mundial. Varen aparéixer en el mercat domèstic productes detergents d'orige industrial que varen ser incloent mescles de tensoactius en atres substàncies, (coadyuvantes, com els polifosfatos, silicat, carbonat i perboratos, i agents auxiliars que inclouen entre atres enzimes, substàncies fluorescents, extabilizadores de bromera, colorants i perfums). Els primers detergents d'este tipo, derivats del benceno, es varen utilisar àmpliament en els anys 40 i 50, pero no eren solubles ni biodegradables, lo que els feya ecològicament amoladors. Una segona generació de detergents, els alquilsulfonatos llineals, resulten menys tòxics en ser biodegradables. El primer detergent (jabonoso) es va fabricar en Alemània en 1906, i consistia en una mescla de sabó tradicional al que es va afegir perborato i silicat sòdics. Es va denominar en les tres primeres lletres de cada afegitó, Persil (Henkel).

Detergents àcits

Els detergents àcits són recomanats per a netejar superfícies de ciment o materials pétreos, puix recuperen l'apariència estètica de fronteres i murs, disminuint els temps de neteja. Estos productes oferixen les següents ventages:

• Neteja ràpidament.
• Millora l'apariència i adherencia de les superfícies.
• No taca.^{cita requerida}

Aplicació de detergents

1. Humir la superfície abans d'aplicar.
2. L'aplicació es deu fer en brocha o rodell, el producte es deu aplicar sense diluir o be diluir en una proporció de 1l de detergent per 3 d'aigua.
3. Despuix d'aplicar espere de 8 a 12 minuts a que el producte penetre en la superfície.
4. Espalme la superfície, en un raspall de cerdes plàstiques o metàliques, depenent de la durea dels residus, fins a retirar-els per complet.
5. Una volta que ha eliminat tots els residus, enjuague la superfície en aigua i sabó fins a eliminar per complet el detergent àcit i neutralisar la superfície.^{cita requerida}

Precaucions en usar detergents

• No excedixca la dosificació recomanada i no deixe el detergent àcit sense neutralisar per molt temps, ya que la superfície es pot deteriorar.
• No utilise el producte per a netejar superfícies de metal o acer com: cimbras, canonada metàlica, acer de reforç, etc., ya que el producte podria corroerlas.
• No mesclar en clor.

Diferència entre sabó i detergent

La principal diferència es troba en els grups polars, en els sabons és el grup carboxilato (O=C-O-Na) en canvi en els detergents és el grup BAIX3 Na. El detergent és dissolvent GH8 mentres el sabó és IJ45 per a ademés fer-ho d'una forma corroent.^{cita requerida}

Detergents per a roba

Els detergents per a roba es poden classificar en tres grups:

• Detergents en pols
• Detergents líquits
• Detergents en pastilles

Durant molts anys els detergents en pols han ocupat la major part del mercat dels detergents textils, si be la categoria dels detergents líquits està creixent cada volta més. Els consumidors utilisen temperatures de llavat cada volta menors, be per a protegir els teixits i els colors, be per a aforrar energia i protegir l'ambient. Per este motiu durant les últimes décades els fabricants de detergents s'han vist forçats a modificar severament la composició dels seus productes. Han respost a estos canvis afegint als seus productes enzimes, agents oxidants i fosfonatos. cal destacar que algunes persones ho criden impròpiament sabó en pols. Els detergents líquits per la seua banda són cada volta millor acceptats entre els consumidors. Estos detergents solen tindre una efectivitat inferior a la dels seus homòlecs en pols. Açò es deu a la dificultat per a incorporar en ells ingredients com les zeolita, els fosfat i certs agents blanqueantes. Els fabricants intenten compensar estos problemes tècnics aumentant la concentració de tensioactius en la fòrmula. En els últims anys s'està produint un procés de concentració dels ingredients en les formulació dels detergents líquits. Un estudi recent ha demostrat que els detergents concentrats tenen una eficàcia similar a la dels seus homòlecs convencionals, sent els concentrats més respectuosos en el mig ambient.

A pesar de dur varis anys en el mercat europeu els detergents en pastilles no han conseguit una quota de mercat significativa. La major ventaja d'estos detergents és la seua comoditat d'us: es dosifican en facilitat, ocupen poc i és fàcil saber quàntes dosis queden. Un dels requisits per a formular un detergent en pastilles és que es desintegre ràpit al contacte en l'aigua de llavat. Per a això els fabricants solen afegir ingredients efervescentes, dispersantes o sals de dissolució ràpida.