Desastre del Exxon Valdez
El desastre del Exxon Valdez va ser un derrame de petròleu provocat pel petroler Exxon Valdez despuix d'encallar el 24 de març de 1989,[1] en una càrrega d'11 millons de galons / 41 millons de litros de cru, en Prince William Sound, Alaska, abocant 37.000 tonellades d'hidrocarbur.

Alaska va viure la pijor tragèdia ecològica de la seua història, en encallar el petroler i abocar millons de litros de cru que es varen expandir sobre més de 2000 quilómetros de costa. Per a la neteja de la mareja negra es varen utilisar aspiradors, mànegues d'aigua calenta a pressió, es va traslladar el cru que encara contenia el Exxon Valdez a un atre petroler. Els danys a la fauna que es varen produir en esta zona encara se seguixen estudiant.
L'abocada va conduir a l'aprovació d'una nova llegislació migambiental en els Estats Units (Oil Pollution Act 1990).
Senyes de l'accident
El buc petroler Exxon Valdez (nom compost format per les paraules Exxon, empresa petrolera nortamericana propietària del barco, i Valdez, nom del port en el que operava) va eixir de la terminal petrolera Valdez, en Alaska, a les 21:12 h. del 23 de març de 1989 (24 de març, segons l'hora local UTC) en destí a Long Beach, Califòrnia. Un dels pràctics del port guio a l'embarcació a través dels Valdez Narrows abans d'abandonar la nau i tornar el control a Joseph Jeffrey Hazelwood, capità del barco. L'embarcació va maniobrar fòra de la ruta, a fi d'evitar el choc contra els icebergs. Despuix de la maniobra i poc despuix de les 23:00 h., Hazelwood va deixar el pont de mando. Va deixar al Tercer Oficial de coberta Gregory Cousins a càrrec del pont de mando i a Robert Kagan en el timó, pero estos dos membres de la tripulació no havien descansat les sis hores que són obligatòries en el seu treball ans que escomençara la seua tanda de 12 hores. El barco estava en pilot automàtic, i va usar el sistema de navegació que havia segut instalat per la companyia constructora del barco. La via d'eixida del barco estava coberta per icebergs, aixina que el capità, Hazelwood, va solicitar permís de la guàrdia costera per a eixir per mig de la via d'entrada.
Quan el Exxon Valdez va passar Busby Island, el tercer assistent va ordenar posar el timó a estribor, no va advertir que encara estava conectat el pilot automàtic i el barco no va girar. Va seguir alvançant pel canal. Dos voltes els vigías varen advertir al tercer assistent quin era la posició de les llums que marcaven el sec, pero ell no va canviar ni va verificar les seues órdens anteriors. Per últim va notar que havien alvançat molt pel canal, va desconectar el pilot automàtic i es va esforçar per tornar a canalisar l'enorme barco. Massa vesprada.[2]
El 24 de març de 1989, al voltant de les 00:04 h., el buc petroler Exxon Valdez va colpejar el sec de coral conegut com Bligh Reef, situat en el Prince William Sound, en Alaska, i va derramar prop de 10,8 millons de galons de petròleu cru (al voltant de 40,9 millons de litros).
L'incident va posar a prova la capacitat de resposta d'organisacions locals, nacionals i industrials davant un desastre de gran magnitut. Molts factors varen complicar els esforços del govern i l'indústria que varen participar en la neteja del derramamiento, entre ells el tamany de l'abocada i la seua localisació remota en el Prince William Sound, accessible solament en helicòpter i barco. El derramamiento va plantejar amenaces a la delicada cadena d'alimentació en que es recolzava l'indústria de la peixca professional de Prince William Sound. També estaven en perill dèu millons de pardals i aus aquàtiques migratòries, centenars de llúdries de la mar i dotzenes d'atres espècies de la vora, tals com marsopes, lleons de mar i diverses varietats de ballenes.
Alyeska, l'associació que representa a sèt companyies petroleres que funcionen en el port Valdez, entre elles Exxon, va ser la que primer va assumir la responsabilitat de la neteja, d'acort en la planificació d'urgència de l'àrea. Alyeska va obrir un centre de comunicacions d'emergència en Valdez poc despuix del derramamiento, i les segones operacions es varen centralisar des d'Anchorage, Alaska.
Organisacions que varen ajudar en la neteja
Junt en Alyeska, va haver 3 organisacions que varen prestar ajuda de forma immediata.
- Els especialistes de l'EPA (Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units) en l'us de les tecnologies experimentals de biorremediació varen assistir a la neteja del derramamiento.
- La NOAA (Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica) va estar implicada en l'abastiment dels parts meteorològics per a Prince William Sound, i va permetre que l'equip de neteja adaptara els seus métodos a les condicions atmosfèriques.
- Els especialistes de l'Institut de Marina de Hubbs en Sant Diego i el Centre Internacional d'Investigacions sobre Aus de Berkeley, Califòrnia, varen establir un centre per a netejar i rehabilitar aus aquàtiques.
Métodos de neteja utilisats
Es varen provar quatre métodos en l'esforç de netejar el derrame:
Este va ser el primer intent de neteja. El 24 de març una companyia va aplicar dispersantes en un helicòpter, pero com no hi havia prou acció d'ona per a mesclar el dispersante en el petròleu en l'aigua, l'us d'este va ser discontinu. Entre atres dispersantes es va utilisar Corexit 9580 produït per Nalco Holding Company.
- Neteja mecànica
La neteja mecànica va ser iniciada despuix de terminat l'us de dispersantes químics, i per a això es varen utilisar bombes extractoras i skimmers. No obstant, els skimmers no podien ser usats fàcilment despuix de 24 hores. Llamentablement el cru i les algues varen terminar obstruint este tipo de maquinàries, en lo que els procediments de reparació es varen convertir en una pèrdua de temps.
- La crema
Es va ordenar una crema durant les primeres hores del derrame. Aïllant part del cru derramat en material resistent al fòc, esta prova va ser exitosa, puix es va conseguir reduir 113.400 litros de petròleu a 1.134 litros de residu, pero pel mal temps ya no es va intentar cap atre procediment en els esforços de neteja.
- Microorganismes
Finalment, el govern nortamericà va contractar a Gene Kaizer, un científic expert en agents antigrasos, qui en companyia dels bessons Jay i Jack Collins, varen descobrir que els microorganismes cridats Estoves, tenen la capacitat de metabolizar molècules d'hidrocarburs, desintegrant per complet aixina esta taca i evitant d'esta manera una multa billonaria de part de Canadà a USA.
Dictàmens finals
Quan finalment va terminar el juí civil, en l'estiu de 1995, es va establir que ExxonMobil Corporation devia pagar cinc mil millons de dólars adicionals per danys punitivos. En el seu informe final, la Junta Nacional de Seguritat en el Transport (NTSB) va revelar que la falta de somi i el deute de somi havien segut les causes directes de l'accident.[3]
Impacte econòmic
En 1991, despuix del colapse de la fauna marina local (especialment pechines, arencs i foques), les corporacions Chugach Akaska, i Alaska Native varen solicitar la protecció per bancarrota del Capítul 11 del Còdic dels Estats Units.[4]
Segons varis estudis finançats per l'estat d'Alaska, el derrame va tindre efectes econòmics a curt i llarc determini. Estos varen incloure la pèrdua de deports recreatius, peixca, reducció en el turisme, i una baixa en l'apreciació dels economistes criden "valor d'existència", que és el valor assignat al ben natural de Prince William Sound.[5][6] [7][8]
L'economia de la ciutat de Cordova, en Alaska, es va vore afectada negativament en acabant de que el derrame danyara les reserves de salmó i arenc en l'àrea. El poblat de Chenega es va transformar en una base d'emergències i en base per als mijos de comunicació. Els habitants locals varen tindre que fer front a la triplicación de la seua població de 80 a 250.
Referències
- ↑ «EVOS: The Spill: Timeline» (en anglés) (2 de novembre de 2013). Archivat des de l'original, el 2 de novembre de 2013. Consultat el 7 de novembre de 2018.
- ↑ The promise of sleep. William C. Dement, Ed. Atlantida, 2000, p.60-61.
- ↑ The promise of sleep. William C. Dement, Ed. Atlantida, 2000, p.59.
- ↑ Loshbaugh, Doug (27 de setembre de 2007). «School of Hard Knocks» (en en). web.archive.org. Archivat des de l'original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 30 de juliol de 2020.
- ↑ 1994, Victor Goldberg, The Journal of Llegal Studies, Recovery for Economic Loss Following the Exxon ‘Valdez’ Oil Spill"
- ↑ Carson, Richard (1992-12-18). «A Preliminary Economic Analysis of Recreational Fishing Losses Related to the Exxon Valdez Oil Spill». Exxon Valdez Oil Spill Trustee Council. Archivat des de l'original, el 28 de setembre de 2021. Consultat el 2008-03-10.
- ↑ «An Assessment of the Impact of the Exxon Valdez Oil Spill on the Alaska Tourism Industry». Exxon Valdez Oil Spill Trustee Council (August 1990). Archivat des de l'original, el 28 de setembre de 2021. Consultat el 2008-03-10.
- ↑ «Economic Impacts of Spilled Oil». Publications. Exxon Valdez Oil Spill Trustee Council. Archivat des de l'original, el 2007-06-30. Consultat el 2008-03-10.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Desastre del Exxon Valdez» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.