Medicina nuclear
La medicina nuclear és una especialitat de la medicina[1] en la que s'utilisen radiotrazadores o radiofármacos (formats per un fàrmac transportador i un isòtop radiactiu) per al diagnòstic i tractament de malalties. Estos radiofármacos s'apliquen dins de l'organisme humà per diverses vies (la més utilisada és la via intravenosa). Una volta que el radiofármaco està dins de l'organisme, es distribuïx per diversos òrguens depenent del tipo amprat. La distribució d'est és detectat per un aparat detector de radiació cridat gammacámara i almagasenat digitalment. Després es processa l'informació obtenint imàgens de tot el cos o de l'orgue en estudi. Estes imàgens, a diferència de la majoria de les obtingudes en radiologia, són imàgens funcionals i moleculars, és dir, mostren cóm estan funcionant els orgues i teixits explorats o revelen alteracions dels mateixos a un nivell molecular.
Per lo general, les exploracions de medicina nuclear no són invasivas i carixen d'efectes adversos.
S'utilisa per a diagnosticar i determinar la gravetat i tractament d'una o vàries malalties, incloent càncer en diversos tipos, malalties cardíaques, gastrointestinals, endocrinas, desórdens neurològics, i atres anomalies dins del cos. Degut a que els procediments de medicina nuclear poden detectar activitats moleculars dins del cos, oferixen la possibilitat d'identificar malalties en les seues etapes primerenques, aixina també com les respostes immediates dels pacients a les intervencions terapèutiques.
Els procediments de medicina nuclear poden dur molt temps. Les radiosondas poden tardar des d'hores fins a dies en acumular-se en l'àrea del cos a estudiar i el diagnòstic per imàgens pot dur vàries hores, encara que en alguns casos es troben disponibles nous equips que poden reduir considerablement el temps del procediment.
“La medicina nuclear ha segut, durant molt temps, desconeguda tant per a pacients com per a enfermeres; no obstant, s'està incorporant de manera creixent als hospitals. Els pacients que acodixen a eixos servicis requerixen contes d'enfermeria, derivats tant de la diversitat d'exploracions en característiques particulars, com de patologies susceptibles de ser estudiades i/o tractades en estos procediments. Tradicionalment les actuacions del professional d'enfermeria han estat lligades a problemes de colaboració i al propi desenroll de l'exploració, quedant els contes relacionats en els problemes d'enfermeria en un segon pla o en mans d'enfermeres d'atres nivells assistencials. No obstant, els contes d'enfermeria en medicina nuclear experimenten des dels anys 1990 un notable alvanç, acompanyat d'una paulatina adaptació de la pròpia enfermeria per a dotar-los de calitat i un caràcter propi. Una volta que les enfermeres escomencen a centrar la seua praxis en els contes d'enfermeria, es fa precís sistematisar el seu método de treball per a oferir una assistència de calitat”.[2]
La medicina nuclear és una branca de les imàgens mèdiques que utilisa cantitats molt chicotetes de material radiactiu per a diagnosticar varietat i gravetat incloent molts tipos de càncer gastrointestinals, trastorns i atres anomalies dins del cos.
Filtres d'image en medicina nuclear
Filtrat d'imàgens
El filtrat les imàgens mèdiques, en este cas les imàgens de medicina nuclear, poden assemblar als filtres passe de banda, per l'estudi de les imàgens en l'espai de les freqüències (espai de Fourier).
Els paràmetros a fixar són: tamany de píxel i número de bytes per píxel. Estos paràmetros determinen la màxima resolució espacial i la màxima discriminació en intensitat que es pot obtindre. L'elecció dels valors d'estos paràmetros ve determinada pel problema que s'estudia.
De la mateixa manera que la representació d'una senyal temporal unidimensional es pot realisar en els dominis temporal i frecuencial, la representació d'una image també pot realisar-se en els dominis espacial i frecuencial.
La transformada de Fourier permet passar d'una representació a l'atra. Cal destacar que la representació d'una image bidimensional en el domini frecuencial és també una senyal bidimensional que pot ser tractada com una image en valors en el camp complex.
Els canvis bruscs d'intensitat i els detalls fins van associats a components d'alta freqüència, de modo que si s'eliminen estos components, l'image resultant que s'obté a partir de la transformada de Fourier inversa carix d'estos detalls fins.
Filtres passe-baixa
Este filtre efectua un filtrat pas-baixa el grau del qual de filtrat es controla pel radi del círcul. Un filtre molt abrupte pot produir oscilacions en l'image (fenomen de Gibbs) per lo que solen amprar-se filtres passe-baixa com l'indicat a la dreta, que tenen una variació més suau. Són filtres en valors alts en l'orige i que s'atenuen cap a altes freqüències.
Un filtre passe-baixa pot implementar-se també en el domini espacial per mig de convolución en una caraça de filtrat. L'implementació d'este filtre en el domini espacial presenta ventages en temps de càlcul front a una implementació en el domini frecuencial. Com a regla general, si la resposta impulsional del filtre és de tamany menor que 12x12 píxels, el filtrat és millor realisar-ho en el domini especial.
El radi del círcul, que determina el grau de filtrat, s'expressa com a fracció de la freqüència de Nysquist.
Filtre passe-alta
L'implementació d'un filtre passe-alta pot realisar-se en l'espai de Fourier, en un plantejament complementari al del filtre passe-baixa.
L'efecte d'este filtre, que actua per multiplicació en l'espai de Fourier serà, puix, de potenciació de l'alta freqüència i eliminació de la baixa freqüència. Són filtres de realce o d'extracció de contorns.
Un filtre passe-alta pot implementar-se també per convolución en el domini espacial.
Un eixemple de filtre passe d'alta és el filtre laplaciano, el qual és omnidireccional i extrau contorns en totes direccions.
En este tipo de filtres, la detecció del contorn és perfecta en les imàgens sintètiques sense soroll, pero en l'image en soroll de l'estudi real, el filtre no només no detecta el contorn sino que potencia el soroll. Este reforç del soroll és una característica dels filtres passe-alta.
El grau de filtrat es controla en el radi del círcul interior, que controla la freqüència de cort.
Eixemples d'exploracions
- Gammagrafía renal: s'utilisa per a examinar la morfologia i funció dels renyons en la finalitat de detectar qualsevol anomalia, com infeccions o obstrucció del fluix urinari.
- Gammagrafía de tiroides: s'utilisa per a evaluar la morfologia i funció tiroidees, especialment en l'hipertiroidismo.
- Gammagrafía òssea: s'utilisa per a evaluar malalties dels ossos i articulacions, ya siguen d'orige tumoral, inflamatorio, degenerativo, traumatológico, metabòlic o vascular.
- Gammagrafía en gali-67 (Ga67): s'utilisa per a diagnosticar malalties inflamatorias o infeccioses actives, tumors i abscesos.
- Centellograma Tiroideu en tecnecio-99m (Tc99m): s'utilisa per a localisar nòduls en la tiroides i identificar el millor tractament (açò ho determina el mege).
- Centellograma Tiroideu en iodo-131 (I131) o Captació tiroidea: s'utilisa per a descobrir mal funcionament de la tiroides, generalment hipertiroidismo, el qual és tractat en dosis de iodo-131 (menors a 30 mCI).
- Dosis Ablativa de iodo-131: s'utilisa per a destruir les cèlules canceroses remanentes despuix de l'extirpació de la tiroides.
- Rastreig Corporal en iodo-131: s'utilisa per a saber si la dosis ablativa aplicada ha segut efectiva en un 100 %, de lo contrari deu donar-se una nova dosis.
La medicina nuclear és un tipo d'estudi que es fa per a poder vore els òrguens o algun fallo.
Vore també
- Electromedicina
- Tecnologia sanitària
- Seguritat nuclear
- Gammagrafía
- Tomografía computarizada d'emissió monofotónica
- Tomografía per emissió de positrones
Referències
- ↑ Societat Espanyola de Medicina Nuclear i Image Molecular
- ↑ «Mapa de contes per a pacients somesos a procediments en servicis de medicina nuclear.».Investigació i Educació en Enfermeria..27(1)ISSN 0120-5307.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Medicina nuclear» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.