Estany d'airejat
Un estany d'airejat o conca d'airejat és un estany o estany artificial per al tractament d'aigua residual per mig de aireación, promovent l'oxidació biològica de les aigües residuals.[1][2][3] Bàsicament, consistixen en una série de basses de terra poc profundes (estanys) per les que circula l'aigua residual llentament i de forma contínua, en les que l'airejat es porta a terme per mig de aireadores de superfície o per mig d'unitats de aireación per difusió. L'acció dels aireadores i la de les bombetes d'aire que ascendixen manté en suspensió la matèria sòlida present en l'aigua residual.[4]
Existixen molts atres processos biològics per al tractament d'aigües residuals, com per eixemple fancs activats, filtre percolador, rotador de contacte biològic i biofiltros. Tots ells tenen en comú l'us d'oxigen (o aire) i l'acció de microorganismes per al tractament dels contaminants en aigües residuals. Els estanys airejats constituïxen un procés de tractament biològic simple. Contemplen l'us de components unitàries similars als processos convencionals i incorporen elements mecanisats per a la transferència d'oxigen. No recirculan els fancs com la tecnologia de fancs activats.
Tipos d'estany airejades
[editar | editar còdic]Depenent de cóm es mescle l'aigua residual en l'estany i del seu grau de mesclat, els estanys de aireación poden classificar-se en aerobias o aerobias-anaerobio.
- Estanys aerobias o de mescla en suspensió. En este tipo d'estanys de aireación, el contingut es troba totalment mesclat, no permetent-se el sedimentado dels sòlits, tant els entrantes com els de orige biològic que es formen durant el tractament.[4]Depenent del temps que permaneixca l'aigua residual en l'estany, l'efluent contindrà major o menor matèria orgànica sense descompondre, junt en tota la matèria sòlida formada durant el procés. En conseqüència, l'efluent de l'estany no pot ser descarregat a les a les aigües receptores, per lo que es fan passar a un segon estany a on el fanc s'elimina per sedimentación.[5]L'efluent, ya molt més clarificat, pugues llavors eliminar-se per la part superior en una baixa demanda biològica d'oxigen (DBO), mentres que el fanc s'acumula en el fondo i se somet a una estabilisació anaeròbica, sent posteriorment eliminats. En alguns casos, una chicoteta part d'este fanc és retornat a l'estany de aireación per a millorar el rendiment d'esta, en un procés similar al dels fangos activats.
- Estanys aerobias-anaerobio o facultatives. En este cas, el contingut de l'estany no està totalment mesclat, permetent que la major part dels sòlits es sedimentan en el fondo de l'estany. Els sòlits biodegradables en el fanc sedimentado es degraden com en un estany anaeròbic.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Middlebrooks, E.J. (1982). Wastewater Stabilization Lagoon Design, Performance and Upgrading, McMillan Publishing. ISBN 0-02-949500-8.
- ↑ Tchobanoglous, G., Burton, F.L., and Stensel, H.D. (2003). Wastewater Engineering (Treatment Disposal Reuse) / Metcalf & Eddy, Inc., 4th edició, McGraw-Hill Book Company. ISBN 0-07-041878-0.
- ↑ Beychok, Milton R. (1967). Aqueous Wastes from Petroleum and Petrochemical Plants, 1st edició, John Wiley & Sons.
- ↑ 4,0 4,1 Metcalf & Eddy, Inc. (1977). «Cap. 12.3. Estanys airejats», Tractament i depuració de les aigües residuals, Barcelona: Llabor, S.A.. ISBN 84-335-6416-1.
- ↑ 5,0 5,1 (2008) Biological wastewater treatment: principles, modelling and design, IWA Pub. ISBN 978-1-84339-188-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Laguna de aireado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.