Anar al contingut

Història de la contaminació ambiental

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La història de la contaminació ambiental rastreja els sistemes ecològics dominats pels humans des de les primeres civilisacions fins a l'actualitat.[1] Esta història es caracterisa per l'aument de l'èxit regional d'una societat en particular, seguit de crisis que varen ser resoltes, produint sustentabilidad, o no, conduint al decliu.[2] En l'història humana primerenca, l'us del fòc i el desig d'aliments específics poden haver alterat la composició natural de les comunitats de plantes i animals.[3] Fa entre 8.000 i 12.000 anys varen sorgir comunitats agràries que depenien en gran mida de la seua entorn i de la creació d'una "estructura de permanència".[4]


La revolució industrial occidental dels sigles XVIII i XIX va aprofitar l'enorme potencial de creiximent de l'energia dels combustibles fòssils. El carbó es va utilisar per a impulsar motors cada volta més eficients i més vesprada per a generar electricitat. Els moderns sistemes de sanejament i els alvanços en medicina varen protegir a grans poblacions de malalties.[5] A mitan de el XX, un moviment ecologiste reunit va senyalar que hi havia costs ambientals associats en els molts beneficis materials que ara es gojaven. A fins de el XX, els problemes ambientals varen adquirir una escala global.[6][7][8] Les crisis energètiques de 1973 i 1979 varen demostrar fins a quin punt la comunitat mundial s'havia tornat depenent dels recursos energètics no renovables. Per a la década de 1970, la chafada ecològica de la humanitat va superar la capacitat de càrrega de la terra, per lo que el modo de vida de la humanitat es va tornar insostenible.[9] En el XXI, existix una creixent consciència global sobre l'amenaça que representa el canvi climàtic global, produït en gran part per la crema de combustibles fòssils.[10][11] Una atra gran amenaça és la pèrdua de biodiversitat, causada principalment pel canvi d'us del sol.

Civilisacions primerenques

[editar | editar còdic]
A Sumerian harvester's sickle, 3000 BC, made from baked clay
Hoz de cosechador sumerio, 3000 a. C. feta d'argila cuita

En l'història humana primerenca, encara que les demandes d'energia i uns atres recursos dels caçadors-recolectors nómades eren menudes, l'us del fòc i el desig d'aliments específics poden haver alterat la composició natural de les comunitats de plantes i animals.[3] Fa entre 8.000 i 10.000 anys, l'agricultura va sorgir en vàries regions del món.[12] Les comunitats agràries depenien en gran mida de la seua entorn i de la creació d'una "estructura de permanència".[4] Les societats que varen superar el seu suministrament local d'aliments o que varen agotar els recursos crítics varen alvançar o es varen enfrontar al colapse.[13]


L'evidència arqueològica sugerix que les primeres civilisacions varen sorgir en Sumerio, en el sur de Mesopotamia (ara Iraq) i Egipte, abdós daten d'al voltant del 3000 a. Per a l'any 1000 a. C. també es varen establir civilisacions en el vall del Indo, China, Mèxic, Perú i en parts d'Europa.[14][15] Sumerio ilustra qüestions centrals per a la sostenibilitat de la civilisació humana.[16] Les ciutats sumerio varen practicar una agricultura intensiva durant tot l'any des de 5.300 a. C. L'excedent d'aliments almacenables creat per esta economia va permetre que la població s'assentara en un lloc en lloc de migrar en busca d'aliments selvats i pastures. També va permetre una densitat de població molt major. El desenroll de l'agricultura en Mesopotamia va requerir molts treballadors per a construir i mantindre el seu sistema de rec. Açò, a la seua volta, va conduir a la jerarquia política, la burocràcia i la sanció religiosa, junt en eixèrcits permanents per a protegir la civilisació emergent. L'agricultura intensificada va permetre l'aument de la població, pero també va conduir a la deforestación en les àrees ric dalt en les consegüents inundacions i excés de rec, lo que va elevar la salinitat del sol. Si ben va haver un canvi del cultiu de blat a l'ordi més tolerant a la sal, els rendiments varen seguir disminuint. Finalment, la disminució de la producció agrícola i atres factors varen dur al decliu de la civilisació. Des del 2100 a. C. fins al 1700 a. C. s'estima que la població es va reduir en casi un xixanta per cent.[16][17] Les civilisacions que es creu que finalment varen caure per la mala gestió dels recursos inclouen als mayas, els anasazi i els habitants de l'illa de Pasqua, entre molts uns atres.[18][19] En contrast, existien comunitats estables d'agricultors itinerants i horticultores en Nova Guinea i Amèrica del Sur, i grans comunitats agràries en China, Índia i atres llocs han cultivat en les mateixes localitats durant sigles. Algunes cultures polinesias han mantingut comunitats estables entre 1000 i 3000 anys en illes menudes en recursos mínims utilisant rahui[N 1] i kaitiakitanga[20] per a controlar la pressió humana sobre el mig ambient. En Sri Lanka, les reserves naturals establides durant el regnat del rei Devanampiyatissa i que daten de l'any 307

a. C. es varen dedicar a la sostenibilitat i la convivència armoniosa en la naturalea.[21]

Sorgiment de les societats industrials

[editar | editar còdic]
A museum display of Watt's steam engine
Una màquina de vapor Watt, la màquina de vapor alimentada principalment per carbó que va impulsar la Revolució Industrial en Gran Bretanya i el món.

Els alvanços tecnològics durant varis milenis varen donar als humans un control cada volta major sobre el mig ambient. Pero va ser la revolució industrial occidental dels sigles XVIII i XIX la que va aprofitar l'enorme potencial de creiximent de l'energia dels combustibles fòssils. El carbó es va utilisar per a impulsar motors cada volta més eficients i més vesprada per a generar electricitat. Els moderns sistemes de sanejament i els alvanços en medicina varen protegir a grans poblacions de malalties.[22] Tals condicions varen dur a una explosió demogràfica humana i un creiximent industrial, tecnològic i científic sense precedents que ha continuat fins al dia de hui, marcant el començ d'un periodo d'influència humana global conegut com l'Antropoceno. De 1650 a 1850, la població mundial es va duplicar d'al voltant de 500 millons a 1000 millons de persones.[23]

Alguns economistes polítics de l'Ilustració i el moviment romàntic de el XIX varen expressar preocupacions sobre els impactes ambientals i socials de l'indústria. El reverent Thomas Malthus, va idear teories catastròfiques i molt criticades sobre la "superpoblación", mentres que John Stuart Mill va prevore la conveniència d'una economia de "estat estacionario", anticipant aixina les preocupacions de la disciplina moderna de l'economia ecològica.[24][25][26] A finals de el XIX , Eugenius Warming va ser el primer botànic en estudiar les relacions fisiològiques entre les plantes i el seu entorn, anunciant la disciplina científica de l'ecologia.[27]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Caradonna, Jeremy L. (2014) Sustainability: A History. Oxford University Press, ISBN 978-0199372409
  2. ↑ (2009).Proceedings of the National Academy of Sciences.106(28)
    E80; author reply E81.doi:10.1073/pnas.0902558106.
  3. ↑ 3,0 3,1 Scholars, R. (2003). Stories from the Stone Age. Beyond Productions in association with S4C and S4C International. Australian Broadcasting Corporation. Retrieved on: 16 April 2009.
  4. ↑ 4,0 4,1 Clarke, W. C. (1977). "The Structure of Permanence: The Relevance of Self-Subsistence Communities for World Ecosystem Management," in Subsistence and Survival: Rural Ecology in the Pacific. Bayliss-Smith, T. and R. Feachem (eds). London: Academic Press, pp. 363–384. doi:10.1016/B978-0-12-083250-7.50017-0. ISBN 978-0-12-083250-7.
  5. ↑ Hilgenkamp, K. (2005). Environmental Health: Ecological Perspectives. London: Jones & Bartlett. ISBN 978-0-7637-2377-4.
  6. ↑ D.H. Meadows, D.L. Meadows, J. Randers, and W. Behrens III. (1972). The Limits to Growth. New York: Universe Books. ISBN 0-87663-165-0.
  7. ↑ Millennium Ecosystem Assessment (2005). Ecosystems and Human Well-being: Biodiversity Synthesis. World Resources Institute, Washington, DC. Retrieved on: 2009-07-08-01.
  8. ↑ (2008).Global Environmental Change.18(3)
    397–411.doi:10.1016/j.gloenvcha.2008.05.001.
  9. ↑ Resources.7(3)
    58.doi:10.3390/resources7030058.
  10. ↑ U.S. Department of Commerce. Carbon Cycle Science. NOAA Earth System Research Laboratory. Retrieved on: 14 March 2009
  11. ↑ BBC News (August 2008). In depth: "Climate Change." BBC News, UK. Retrieved on: 14 March 2009
  12. ↑ Wright, p. 55.
  13. ↑ Diamond, J. (2005).Collapse: How Societies Choose to Fail or Succeed. New York: Viking Books. ISBN 1-58663-863-7.
  14. ↑ Kramer, S. (1988). History Begins at Sumer: Thirty-Nine Firsts in Recorded History. University of Pennsylvania Press; 3rd edition (April 1988), pp. 52–55.ISBN 9780812212761.
  15. ↑ Wright, R., p. 42.
  16. ↑ 16,0 16,1 Wright, R., pp. 86–116
  17. ↑ (2004).Journal of World Systems Research.28(12)
    1187–98.doi:10.1007/s00268-004-7605-z.Consultat el 2009-07-07.
  18. ↑ Diamond, J. (2005). Guns, Germs, and Steel: The Fates of Human Societies. New York: W.W. Norton. ISBN 978-0-393-06131-4.
  19. ↑ Diamond, J. (2005). Collapse: How Societies Choose to Fail or Succeed. London: Penguin. ISBN 978-0-14-303655-5.
  20. ↑ Miller, D. N. Tüwharetoa & N. Kahungunu (2005). Western and Mäori Values for Sustainable Development. MWH New Zealand Ltd. Retrieved on: 2009-02-24.
  21. ↑ (2001).Journal of Environmental Assessment Policy & Management.3(2)doi:10.1142/s1464333201000674.
  22. ↑ Hilgenkamp, K. (2005). Environmental Health: Ecological Perspectives. London: Jones & Bartlett. ISBN 978-0-7637-2377-4.
  23. ↑ Goudie A. (2005). The Human Impact on the Natural Environment. 6th ed. Oxford: Blackwell Publishing. ISBN 978-1-4051-2704-2.
  24. ↑ Martinez-Alier, J. (1987). Ecological Economics. London: Blackwell. ISBN 978-0-631-15739-7.
  25. ↑ Schumacher, E. (1973). Small Is Beautiful: A Study of Economics as if People Mattered. London: Blond and Briggs. ISBN 978-0-85634-012-3.
  26. ↑ Daly, H.E. & Farley, J. (2004). Ecological Economics: Principles and Applications. London: Island Press. ISBN 1-55963-312-3.
  27. ↑ Goodland, R.J. (1975). "The tropical origin of ecology: Eugen Warming's jubilee." Oikos 26: 240–245. Retrieved on: 2009-03-14


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "N", pero no es trobà una etiqueta <references group="N"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Història_de_la_contaminació_ambiental&oldid=692862»