Agricultura itinerant

La agricultura itinerant, migratòria o nómada, també coneguda com a agricultura de roça i crema (encara que es poden establir algunes diferències entre abdós), és una agricultura de subsistència practicada en regions vastes de vegetació densa (selva i boscs tropicals). Els agricultorés òbrin clars en la vegetació, cremen els arbres, per a que les cendres aporten fertilitat al sol.

Com els sols de les zones calentes són extremadament fràgils, en pocs anys queden agotats i els agricultors deuen obrir nous clars en un atre sector de la selva o el bosc, contribuint notablement a la deforestación.

En acabant de que els sols s'agoten, els agricultors deuran anar a una atra parcela, que despuix d'agotar-se, es traslladaren a una atra, i al final, tornaran a escomençar per la primera parcela que varen cremar degut a que els sols es reponen despuix d'un temps.

Esta pràctica agrícola, coneguda com a agricultura de roça o crema, és comuna en les zones baixes d'Equador, en l'orient de Perú i Bolívia, en l'Amazònia, part baixa de Colòmbia, en sectors d'América Central, en les illes del Carib aixina com en Madagascar. El seu orige es remonta a l'época precolombina, en la que era practicada per grups indígenes com els Arhuaca, els Guaraníes, Uitoto i Shuaras.