Contaminant orgànic persistent

Archiu:Air pollution3.jpg

Un dels problemes més grans i greus en la terra és la contaminació lo que fa que la nostra vida siga més curta .

Els Contaminants Orgànics Persistents (COP), en anglés: POPs (Persistent Organic Pollutant), és una classificació de composts químics tòxics, composta per pesticidas, insecticida organoclorados, herbicida o PCB.

Els composts químics tòxics són substàncies que, generalment, no ocorren en la naturalea, sino que han segut sintetisades per químics a partir de substàncies més simples, i són resistents a la degradació fotolítica, biològica i química. Entre els químics tòxics més destacats es poden resaltar; els pesticidas i els insecticida organoclorados.

El carbono forma molts composts en clor, alguns dels quals es troben en la naturalea, encara que usualment en molt chicotetes cantitats. En vista de la seua toxicitat per a algunes plantes i insectes, molts d'estos composts organoclorados, que es produïxen sintéticamente per l'acció del clor elemental sobre els hidrocarburs derivats del petròleu, han trobat un ampli us com pesticidas. Atres composts organoclorados s'han aplicat en plàstic i en l'indústria electrònica. L'enllaç carbono-clor és difícil de trencar, de manera que la presència de clor disminuïx, també, la reactivitat d'atres enllaços en les molècules orgàniques. Esta falta de reactivitat és un inconvenient per a moltes aplicacions. No obstant, esta mateixa propietat significa que una volta els composts organoclorados han entrat en l'ambient, es degraden llentament i, per tant, tendixen a acumular-se.

Els composts orgànics persistents solen ser composts halogenados, que han segut utilisats àmpliament per l'indústria en la fabricació del clorur de polivinilo, dissolvents i especialitats químiques i farmacèutiques.

Característiques dels COPs

• 1. Altament tòxic per a humans i ambient en tot aspecte, degut a que perduren llarc temps al no sofrir degradació.
• 2. Presenten biomagnificación: s'acumulen en els nivells alts de la cadena trófica.
• 3. Es distinguixen per ser semivolátiles, que els permet presentar-se en forma de vapor o adherits a partícules atmosfèriques, lo que li permet recórrer grans distàncies abans de depositar-se.
• 4. Solen ser composts halogenados i en la seua majoria clorados. Els seus enllaços carbono-clor són estables front a la hidrólisis i a la seua degradació.
• 5. Bioacumulativos: tenen una baixa solubilidad en aigua i alta en lípits per lo que poden passar a través de les membranes biològiques i acumular-se en els depòsits de greix, principalment en peixos i mamífers marins.

Per la seua persistència i movilitat, estan presents en qualsevol lloc del planeta, el que siguen bioacumulables fa que puguen estendre's i posteriorment concentrar-se en organismes que es consumixen a lo llarc de la cadena alimentícia. El transport dels COPs és depenent de la temperatura, degut a que s'evaporen en llocs calents i viagen en el vent per a després ser depositades en terra de llocs frets, lo que ocasiona que els animals que habiten estes regions, que acumulen una capa de greix natural més grossa que els animals de zones calentes com a sistema d'aïllament de la temperatura, acumulen també una cantitat major de contaminants.

Orige

Alguns Contaminants Orgànics Persistents tenen fonts naturals com els hidrocarburs organoclorados, la majoria partix de fonts antropogénicas associades a la fabricació, us i eliminació d'alguns productes químics orgànics. Eixemples d'estos són pesticidas que s'han utilisat durant molt temps, dioxina, furanos i el hexaclorobenceno que es generen com a subproducte de combustió de fem o incendis involuntaris.