Anar al contingut

Biomagnificació

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Esta image mostra algunes fonts comunes de mercuri, la conversió a metilmercuri tòxic i l'esquema de recomanacions de consum de la EPA per a certs tipos de peix en funció dels nivells de mercuri.

La biomagnificación és la propagació successiva de la bioconcentración dels diferents esclavons que participen a lo llarc de la cadena trófica (com per eixemple el plaguicida DDT). Esta es presenta en baixes concentracions en organismes al principi de la cadena trófica i en major proporció a mida que s'ascendix en dita cadena. Açò significa que els assuts tenen menor concentració de substàncies tòxiques que el predador.
Açò pot ser a conseqüència de:

  • Persistència de la substància (no pot ser destruït per processos ambientals)
  • Bioenergética d'una cadena trófica
  • Baixa o inexistent taxa de degradació interna/excreció de la substància (inclús per la seua insolubilitat en aigua)

Substàncies que es biomagnifican

La tendència d'una substància a donar lloc a este procés està lligada al seu hidrofobicitat i es medix per mig del coeficient de repartiment octanol-aigua

Entre les substàncies susceptibles de seguir este procés destaquen aquelles substàncies orgàniques en propietats lipofílicas o que resulten difícils de degradar. Alguns composts orgànics tenen una gran estabilitat química per lo que els mecanismes biològics de degradació habituals resulten extremadament llents. Estes substàncies reben actualment el nom de contaminants orgànics persistents o COPs i, en la seua major part, són composts organoclorados.

Els metals pesats, en ser elements, no poden ser degradats. Ara be, els organismes han estat somesos a la presència de metals durant tot el procés evolutiu, per lo que tenen mecanismes per a seqüestrar els metals i excretarlos. Els problemes ocorren quan un organisme està expost a concentracions superiors a les usuals, que no poden excretar lo suficientment ràpit com per a previndre danys. Estos metals s'acumulen en teixits òsseus en forma inorgànica (plom) o són transformats en formes orgàniques i acumulats en teixits grassos (mercuri).

Contaminant orgànic persistent

Artícul principal → contaminant orgànic persistent.

Composts inorgànics

Vore també: Metals pesats


Referències