Anar al contingut

Coeficient de repartiment octanol-aigua

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El coeficient de repartiment octanol-aigua(KOW) d'una substància, també cridat coeficient de partició (POW), és el cocient o raó entre les concentracions d'eixa substància en una mescla bifásica formada per dos dissolvents inmiscibles en equilibri: n-octanol i aigua. Eixe coeficient medix, puix, la solubilidad diferencial d'un solut en eixos dos dissolvents. S'ha elegit el n-octanol per ser un compost orgànic que simula be el material lipídico de la biota, o en partícules i sediment orgànics. Este coeficient simula be el caràcter hidrófobo d'una substància o l'afinitat cap als lípits d'una substància dissolta en aigua.[1][2]

  • KOW = Koctanol/agua=[soluto]octanol[soluto]agua


a on [soluto]octanol és la concentració d'eixe solut en n-octanol i, análogamente [soluto]agua és la concentració en aigua d'eixa mateixa substància. En el cas de soluts ionizables, només es considera la concentració de substància sense disociar (àcit o base lliure), usant per a això el tampó adequat, en un pH inferior al pK en el cas dels àcit, o en un pH superior al pK en el cas de les bases.

És possiblement el coeficient de repartiment més amprat en química orgànica i en química farmacèutica. El seu ranc de valors és molt ampli i servix, per eixemple, per a estimar la distribució de fàrmacs en el cos. En lloc dels valors de K o P, se sol treballar en les seues logaritmos, logKOW o logPOW. Els fàrmacs en elevats coeficients de repartiment octanol-aigua són hidrófobos i es distribuïxen preferentment en entorns hidrófobos com les bicapas lipídicas de les cèlules, mentres que els fàrmacs en coeficients de repartiment baixos són hidrófilos i es troben preferentment en els entorns hidrófilos com el sèrum sanguíneu. Per eixemple, una substància en coeficient de repartiment elevat té gran absorció dérmica, és dir,travessen la pell en facilitat.[3]

La seua definició llegal es troba en el Real Decret 363/1995, de 10 de març, pel que s'aprova el reglament sobre notificació de substàncies noves i classificació, envasat i etiquetage de substàncies perilloses,[4] en el seu Anex V, part A, apartat A-7.

Significat ambiental dels valors de KOW

[editar | editar còdic]

El valor de KOW d'una substància està relacionat en la seua capacitat d'adsorció o el seu potencial de bioconcentración en teixits grassos.[1]

Un valor baix de KOW indica la provable movilitat i transport d'eixe material per la seua bona solubilidad, i fàcil metabolización i biodegradación, és dir, cal esperar una escassa bioacumulación.

Pel contrari, un valor alt de KOW indica possible absorció en teixits grassos, sol i sediment. Per lo tant, és provable la bioconcentración o bioacumulación. La seua escassa movilitat favorix la toxicitat d'estes substàncies.

Relació del coeficient de repartiment octanol-aigua en atres coeficients de repartiment

[editar | editar còdic]

És possible relacionar KOW en atres coeficients de repartiment més difícils de calcular de modo experimental com el coeficient de repartiment biota-aigua, KBW , que s'obté multiplicant KOW per un paràmetro fB que senyala la fracció de matèria lipídica en la biota total.


KBW = KOW  fB

També es poden estimar d'esta manera atres coeficients com a KPA, coeficient de repartiment aire-aerosols (o aire-partícules) i també KSW, coeficient de repartiment solc-aigua.

Atres paràmetros relacionats en KOW són el factor de concentració en raïl (FCR) i el potencial d'bioacumulación[5] o capacitat d'bioacumulación.[6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Anex 2: Comportament migambiental de les substàncies
  2. Química física de l'ambient i dels processos migambientals. Juan E. Figueruelo, Martín Marí Dávila. Editorial Reverté. Barcelona, 2004. ISBN 84-291-7903-8. Pàgina 242.
  3. Fonaments d'higiene i seguritat en el treball. Mangosio Jorge E. Buenos Aires, 1994.
  4. Real Decret 363/1995, de 10 de Març, pel que s'aprova el reglament sobre notificació de substàncies noves i classificació, envasat i etiquetage de substàncies perilloses. [1] archivat en Wayback Machine. (BOE número 133 de 5/6/1995)
  5. Sistema globalment harmonisat de classificació i etiquetage de productes químics (SGA). Publicació de les Nacions Unides. Nova York i Ginebra, 2003. ISBN 92-1-316006-2.
  6. Reglamentació relativa al Transport de Mercancias Perilloses. Publicació de les Nacions Unides, 2007. ISBN 978-92-1-339037-5. Pág. 169