Batalla de Notio

Archiu:Trireme.jpg

Batalla de Notio

Plantilla:Guerra del Peloponeso La batalla de Notio (o Éfeso) en 406 a. C., va ser una victòria naval espartana en la guerra del Peloponeso. Abans de la batalla, l'estratego ateniense Alcibíades, va deixar a la seua timonel, Antíoco, al mando de la flota ateniense, que estava bloquejant a la flota espartana en Éfeso. En violació de les seues órdens, Antíoco va intentar atraure als espartanos a la batalla tentant-los en una chicoteta força com a enza. La seua estratègia va fracassar, i els espartanos baix el mando de Lisandro, varen conseguir una chicoteta victòria, pero simbòlicament important, sobre la flota ateniense. Esta victòria va tindre com a conseqüència la caiguda de Alcibíades i va deixar clar que Lisandro era un comandant que podia derrotar als atenienses en el mar.

Preludi

En 407 a. C., Lisandro va ser nomenat navarco (comandant) de la flota espartana. Va reunir una flota i va navegar a l'est a través del Egeo, des de Esparta i finalment va alcançar Éfeso, a on va establir la seua base, a on va dispondre de 70 trirremes, incrementades en 90 més gràcies a l'esforç naval de Éfeso.
En Éfeso, va establir relacions diplomàtiques en Ciro el Jove, un príncip persa. Lisandro va establir una amistat personal en Ciro, i el príncip va acordar proveir fondos per a aumentar la paga dels remeros espartanos a 4 óbolos diaris. en este increment de fondos, la flota espartana va poder atraure a experimentats remeros de la flota ateniense.

Alcibíades necessitava forçar una batalla en Lisandro, i va conduir la seua flota a Notio, a on va vigilar estretament a la flota espartana. Va fallar en el seu intent d'atraure a Lisandro a una batalla. Per tant, Alcibíades va navegar al nort en uns pocs barcos per a ajudar a Trasíbulo en el sitie de Focea. La majoria de la flota va ser posada baix el mando del kybernetes (timonel) de Alcibíades; 80 barcos varen permanéixer en Notio despuix de la partida de Alcibíades. Una flota d'este tamany, tradicionalment, hauria segut manada per varis generals, o a lo manco per un trierarca. La poc convencional decisió de Alcibíades ha segut fortament criticada pels autors antics i moderns. Alcibíades, li va donar una simple orde a Antíoco, que aixina es dia el kybernetes: "No atacar als barcos de Lisandro." Per alguna raó, va decidir no obedir esta orde i va intentar portar a terme una estratagema que va pensar donaria la victòria als atenienses.

La batalla

Buscant atraure a una batalla als espartanos, Antíoco va navegar cap a Éfeso en 10 trirremes. El seu pla era conduir als peloponesios a mar oberta en persecució d'una chicoteta esquadra i despuix, en el restant de la força ateniense, podrien conseguir una emboscada. Este pla era molt similar al que es va produir en la contundent victòria ateniense en Cícico, pero les condicions en Notio eren completament diferents a les d'aquella batalla. El barco de Antíoco va ser afonat i ell mort, per un repentí atac espartano; el restant dels nou barcos de l'enza varen ser caçats precipitadament de regrés a Notio, a on la principal força ateniense va ser capturada, desprevenida per la repentina arribada de tota la flota espartana. En la subsegüent batalla, 15 trirremes atenienses varen ser capturats i sèt més varen ser afonats. Els espartanos varen navegar de regrés a Éfeso, havent obtingut una inesperada victòria, mentres que els atenienses varen tornar a Notio a reagrupar-se.

Referències

• Diodoro Sículo, Biblbioteca (en anglés)
• Kagan, Donald. The Peloponnesian War (Penguin Books, 2003).
• Plutarco, Vides Paraleles (en anglés)