Anar al contingut

Batalla de Filé

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Batalla de Filé

Plantilla:Campanya de Filé La batalla de Filé es va lliurar entre els exiliats atenienses que estaven tractant de restaurar la democràcia en Atenes i una guarnició espartana que protegia al govern oligàrquic dels Trenta Tirans. En la lid, els setcents exiliats d'Atenes al mando de Trasíbulo varen derrotar als espartanos i a la seua cavalleria ateniense, als que varen acometre de matinada.

Preludi

Despuix de la derrota d'Atenes en la guerra del Peloponeso, Lisandro i els espartanos victoriosos varen impondre un repressiu govern oligàrquic a la ciutat. Este govern, que va aplegar a ser conegut com els Trenta Tirans, a causa de les seues accions brutals, va exiliar a un bon número de ciutadans. Molts d'estos es varen reunir en Tebas, a on varen rebre el respal i l'ajuda del govern antiespartano d'Ismenias.[1] A finals de 404 a. C., setanta d'estos exiliats, al mando de Trasíbulo, va creuar la frontera cap al Ática i varen ocupar el punt fort de Filé en el Monte Parnés.[2]

Les tropes dels Trenta, tractant d'eliminar esta amenaça, varen eixir a atacar a Filé, pero, despuix d'un assalt inicial, varen ser rebujats i una tormenta de neu els va obligar a retornar a Atenes. Mentrestant, més exiliats varen escomençar a aplegar a Filé, que varen engrossar les files dels que defenien la plaça. Els Trenta varen enviar a la guarnició espartana d'Atenes, junt en un contingent de cavalleria ateniense, per a vigilar Filé i evitar que els exiliats corregueren el camp.[3]

La batalla

L'hueste espartana va fixar el seu campament en un camp a dos milles de Filé, i des d'allí va vigilar la zona. Per a llavors, no obstant, en Filé s'havien concentrat numerosos exiliats; Trasíbulo contava ya en uns setcents hòmens. En este eixèrcit, va baixar de Filé de nit i va rodejar el campament espartano; en amanecer, els exiliats varen atacar i varen sorprendre a la força espartana en mig del despertar. Esta va sofrir una derrota total; cent vint hoplitas, poc menys d'un quint del total de espartanos, varen perir en el combat, de la mateixa manera que tres soldats de cavalleria. Els vençuts varen fugir en desbandada camí d'Atenes; els vencedors, despuix de perseguir-los una milla, varen retornar a Filé.[4]

Bibliografia

Referències

  1. ↑ R.J. Buck, Thrasybulus and the Athenian Democracy
  2. ↑ Jenofonte, Helèniques II,4,2.
  3. ↑ Jenofonte, Helèniques II,4,3-4.
  4. ↑ Jenofonte, Helèniques II,4,4-7.


Referències