Zeugma

Còmic francés Zeugma

En retòrica, el zeugma (zeuma o adjunción; del grec antic: ζεῦγμα jou, llaç), dins de les figures retòriques de construcció, és una de les figures d'omissió. És una figura de construcció sintàctica que consistix en utilisar una sola volta una paraula comuna per a vàries unitats anàlogues de l'oració (un verp per a varis subjectes, un adjectiu per a varis sustantius, etc.), encara que esta es referixca a atres més del periodo, solament s'expressa en un d'ells i ha de sobrentenderse en els demés. Consistix en l' elipsis en una oració d'un terme enunciat en una atra contigua segura.

Ej.: Miguel de Cervantes:

Frisaba l'edat del nostre fidalc en els cinquanta anys; era de complexió recia, sec de carns, enjuto de rostre, gran madrugador i amic de la caça.

Ej.: Llibre d'Èxodo 20:18

"Ara be, tot el poble estava veent els trons i els relampagueos i el sò de la banya i la montanya que humeaba"

En este cas "veent" s'aplica als relampagueos i a la montanya que humeaba, pero per a percebre els trons i el sò de la banya es requeria del sentit de l'oït.

Tipologia

Segons la morfologia del terme, es distinguixen:

• Zeugma simple: Quan la forma sobreentendida es pot recuperar en igual forma al terme original.

Ej.: Alonso Carrión:

la vaig vore marchar, pero no (la vaig vore) tornar.

• Zeugma complex: Quan al final d'una série d'elements del mateix nivell sintàctic s'introduïx una funció gramatical diferent, que actua com a factor sorpressiu i de ruptura. Ej.: Juliol Cortázar:

...un aire fragoroso que t'envolga i t'acaricie i dotze pisos.

Segons la posició del terme en la frase, es distinguixen:

• Hipozeugma: Zeugma en el que el terme expresse es troba en l'últim enunciat. Ej: Alonso Carrión:

Un talp, un rat penat, / Tal era cego com /, ceguera.

• Mesozeugma: Zeugma en el que el terme expresse es troba en un enunciat intermig. Ej.: Miguel Hernández:

La rotació del frut, l'alegria / del pardal fomentes / i el benestar i la salut de pas.

• Prozeugma: Zeugma en el que el terme expresse es troba en el primer enunciat. Ej.: Alonso Carrión:

Meditava pins en els barcos, / ataüts, guerres, marcs, / taules, cors de navaixa, / en hivern com a foguera i apacible.