Julio Cortázar
 Julio Cortázar en 1967. | |
| Naiximent | 26 d'agost de 1914 Brusseles, Bèlgica |
| Mort | 12 de febrer de 1984 (als 69 anys) París, França |
| Activitat | Escritor, traductor, professor |
| Nacionalitat | Argentina, França |
| Moviment | Surrealisme, Realisme màgic |
| Obres principals | Rayuela |
| Firma | 
|
Julio Cortázar (Brusseles, Bèlgica, 26 d'agost de 1914 - † París, França, 12 de febrer de 1984) fon un escritor i traductor argentí.
Biografia[editar | editar còdic]
Quan tenia quatre anys, se'n va anar a Buenos Aires en la seua família i, despuix de completar els seus estudis en l'Universitat de Buenos Aires, va ser professor en l'Universitat de Cuyo. En l'any 1951, es va exiliar a França per a fugir del règim del Perón, a on va treballar per a la UNESCO com a traductor. Més tart es va interessar per la política anti-fascista de l'Amèrica llatina, declarant-se a favor de la revolució cubana i el moviment sandinista.
Es va casar tres vegades i es va nacionalisar francés. Va morir despuix de cures mèdiques que varen incloure una transfusió de sanc.
Les seues noveles més conegudes, Rayuela, Libro de Manuel, Los Premios (potser la més "narrativa"), i especialment, "62, Modelo para armar", varen ser, i són encara, un trencament com el provocat per James Joyce en el seu "Ulisses", com hi ha hagut atres trencaments en lliteratura; la seua és una narrativa narrada, en el seu fil, i a l'hora un conjunt estructurat de flashs que conformen un micro-univers que engancha al llector -espectador o actiu, segons el seu diàlec en l'autor-. Un llector que ell volia actiu, com el capaç, per eixemple, de deixar a la mitat un llibre qualsevol, en qualsevol pàgina, si no "engancha".
Els seus contes són com estructures circulars, espirals o no-geomètriques, contes que contenen cadascun una novela "en 10 pàgines". Les seues incursions en atres formats -"La vuelta al dia en 80 mundos", o "Un tal Lucas", per eixemple-, són atres grans propostes lliteràries. En la llista següent falta alguna peça com ara "Argentina, años de alambradas culturales", en la llínea de "Nicaragua, tan violentamente dulce". També va escriure lletres per tangos. I una "crònica de viage", "Los autonautas de la cosmopista", un diari novelat, crònica de París a Marsella per la nomenada "Autopista del Sur", escrit en la seua dona Carol Dunlop.
En l'any 2009, Ed. Alfaguara publica "Papeles inesperados" que, no per inesperats, consistixen un retrobament de nous o antics llectors, en l'escritor "europeu-americà". Sur i Centre - Americà per decisió i europeu per naiximent i també per elecció, donat el seu exili francés i el seu cosmopolitisme. "Papeles inesperados" és una recopilació de la seua última esposa, contes nous, poemes, versions de contes ya publicats... Un títul "inesperat" que, com hem dit, és o be una troballa o be un retrobament, en funció del llector.
Obres[editar | editar còdic]
- Los Reyes (1949)
- Bestiario (1951)
- Final del Juego (1956)
- Las armas secretas
- Los premios
- Historias de cronopios y de famas
- Rayuela (1963)
- Todos los fuegos el fuego (1966)
- La vuelta al día en ochenta mundos (1967)
- 62, modelo para armar (1968)
- Último round (1969)
- Pameos y meopas (1971)
- La prosa del Observatorio (1972)
- Libro de Manuel (1973)
- Octaedro (1974)
- Alguien anda por ahí (1977)
- Territorios (1978)
- Un tal Lucas (1979)
- Lucas, sus pudores
- Queremos tanto a Glenda (1980)
- Deshoras (1982)
- Nicaragua tan violentamente dulce (1983)
- Divertimento (1986)
- El Examen (1986)
- Diario de Andrés Fava (1995)
- Adiós Robinson (1995)
Cites[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- http://www.cortazartextual.com.ar/ (espanyol)
- http://www.cortazar.com/ (espanyol)