Heta
Heta (Ͱ, ͱ) és una lletra obsoleta del alfabet grec, que es va amprar en la finalitat de representar la consonant [h], tal com el niqud mappiq en l'idioma hebreu. La seua pronunciació en grec antic corresponia a la de [h].
Història
En la Grècia Arcaica, heta era un caràcter adoptat del fenicio Heth (𐤇) que, com antedicho, mantenia el valor fònic de la consonant [h]. No obstant, la seua pèrdua fricativa va ser primerenca, sent un dels primers causants el Dialecte jónico. Aixina que —en la pèrdua de /h/—, la lletra va ser reasignada a un nou valor fonètic, el de la i llarga ([εː]), i denominat finalment eta (Η, η). Un dels primers en registrar este canvi sonor de manera innovativa va ser, segons diuen,[quí?] el poeta Simonides de Ceos. Hui en dia,[quàn?] la lletra es troba en desús, oficialment independent de eta.
Variants epigràfiques
En les fonts epigràfiques arcaiques apareixen les següents variants:[1]
Unicode
- Grec[2]
Referències
- ↑ «Ancient Greek letter forms». Centre for the Study of Ancient Documents, University of Oxford. Consultat el 2018.
- ↑ Taules de còdics Unicode: "Greek and Coptic" (Grec i copto, ranc: 0370-03FF)
Bibliografia
Heta en el Viccionari.
Heta en el Viccionari.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Heta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.