Anar al contingut

Heta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Heta

Heta (Ͱ, ͱ) és una lletra obsoleta del alfabet grec, que es va amprar en la finalitat de representar la consonant [h], tal com el niqud mappiq en l'idioma hebreu. La seua pronunciació en grec antic corresponia a la de [h].

Història

[editar | editar còdic]

En la Grècia Arcaica, heta era un caràcter adoptat del fenicio Heth (𐤇) que, com antedicho, mantenia el valor fònic de la consonant [h]. No obstant, la seua pèrdua fricativa va ser primerenca, sent un dels primers causants el Dialecte jónico. Aixina que —en la pèrdua de /h/—, la lletra va ser reasignada a un nou valor fonètic, el de la i llarga ([εː]), i denominat finalment eta (Η, η). Un dels primers en registrar este canvi sonor de manera innovativa va ser, segons diuen,[quí?] el poeta Simonides de Ceos. Hui en dia,[quàn?] la lletra es troba en desús, oficialment independent de eta.

Variants epigràfiques

[editar | editar còdic]

En les fonts epigràfiques arcaiques apareixen les següents variants:[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Ancient Greek letter forms». Centre for the Study of Ancient Documents, University of Oxford. Consultat el 2018.
  2. Taules de còdics Unicode: "Greek and Coptic" (Grec i copto, ranc: 0370-03FF)

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Heta en el Viccionari. Heta en el Viccionari.


Referències

[editar | editar còdic]