Heta

Heta

Heta (Ͱ, ͱ) és una lletra obsoleta del alfabet grec, que es va amprar en la finalitat de representar la consonant [h], tal com el niqud mappiq en l'idioma hebreu. La seua pronunciació en grec antic corresponia a la de [h].

Història

En la Grècia Arcaica, heta era un caràcter adoptat del fenicio Heth (𐤇) que, com antedicho, mantenia el valor fònic de la consonant [h]. No obstant, la seua pèrdua fricativa va ser primerenca, sent un dels primers causants el Dialecte jónico. Aixina que —en la pèrdua de /h/—, la lletra va ser reasignada a un nou valor fonètic, el de la i llarga ([εː]), i denominat finalment eta (Η, η). Un dels primers en registrar este canvi sonor de manera innovativa va ser, segons diuen, el poeta Simonides de Ceos. Hui en dia, la lletra es troba en desús, oficialment independent de eta.

Variants epigràfiques

En les fonts epigràfiques arcaiques apareixen les següents variants:

• 
• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:
• 
• 
• 
• 
• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:

Unicode

• Grec

Bibliografia

• https://archive.today/20130901210905/http://www.tlg.uci.edu/opoudjis//unicode/unicode_aitch.html#tackheta

Heta en el Viccionari. Heta en el Viccionari.