Anar al contingut

Heta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Heta

Heta (Ͱ, ͱ) és una lletra obsoleta del alfabet grec, que es va amprar en la finalitat de representar la consonant [h], tal com el niqud mappiq en l'idioma hebreu. La seua pronunciació en grec antic corresponia a la de [h].

Història

En la Grècia Arcaica, heta era un caràcter adoptat del fenicio Heth (𐤇) que, com antedicho, mantenia el valor fònic de la consonant [h]. No obstant, la seua pèrdua fricativa va ser primerenca, sent un dels primers causants el Dialecte jónico. Aixina que —en la pèrdua de /h/—, la lletra va ser reasignada a un nou valor fonètic, el de la i llarga ([εː]), i denominat finalment eta (Η, η). Un dels primers en registrar este canvi sonor de manera innovativa va ser, segons diuen,[quí?] el poeta Simonides de Ceos. Hui en dia,[quàn?] la lletra es troba en desús, oficialment independent de eta.

Variants epigràfiques

En les fonts epigràfiques arcaiques apareixen les següents variants:[1]

Unicode

Referències

  1. ↑ «Ancient Greek letter forms». Centre for the Study of Ancient Documents, University of Oxford. Consultat el 2018.
  2. ↑ Taules de còdics Unicode: "Greek and Coptic" (Grec i copto, ranc: 0370-03FF)

Bibliografia

Heta en el Viccionari. Heta en el Viccionari.


Referències