פ
La pe o phe (פ, pronunciat /p/ o /f/) és la 17.ª lletra del hebreu. Equival a la lletra fenicia pe (𐤐).
Escritura
El nom hebreu de la lletra és פֵּא. Es transcribe com 'pe' o 'pe', especialment quan s'usa en yidis.[1][2]
Al final de les paraules, la forma escrita d'esta lletra canvia a Pe/Fe Sofit (Pe/Fe final): ף.
| Posició en paraula | Vàries fonts d'impressió | Hebreu | Rashi | ||
|---|---|---|---|---|---|
| Serifa | Sans-serif | monoespaciado | |||
| no final | פ | פ | פ | 
|
.svg){kind=small}
|
| final | ף | ף | ף | 
|
.svg){kind=small}
|
Pronunciació
Fonèticament es representa com a p o be com a f, encara que anteriorment es feya com ɸ.
La consonant /p/ sembla haver-se transformat en /f/ en púnico, com va fer en protoárabe.[3] Certes romanisació del púnico tardà inclouen moltes transcripcions «aspirades» com ph, th i kh en diverses posicions (encara que la seua interpretació no és clara), aixina com la lletra f per a la p original.[4]
El valor sonor original de pe és una oclusiva bilabial sorda : /p/ ; es conserva este valor en algunes les llengües semíticas, encara que no en atres com en àrap, a on el sò /p/ ha canviat al d'una consonant fricativa labiodental sorda /f/ alterant la pronunciació de la lletra, aixina com en hebreu a on també es pot pronunciar com a fe per eixemple a final de paraula.
Variacions
La lletra pe és una de les sis lletres que poden rebre el dagesh kal. Les atres cinc són bet, gimel, daleth, kaph i tav.
Hi ha dos variants ortogràfiques d'esta lletra que indiquen una pronunciació diferent:
| Nom | Lletra | API | Transcripció | com el sò |
|---|---|---|---|---|
| pe | פּ | /p/ | p | pa |
| fe | פ | /f/ | f | fan |
Pe en dagesh
Quan Pe té un "punt" en el centre, conegut com dagesh, representa una oclusiva bilabial sorda, /p/. Hi ha vàries regles en la gramàtica hebrea que estipulen quàn i per qué s'usa un dagesh.
Fe
Quan Pe apareix sense el punt dagesh en el centre ( פ), llavors generalment representa una fricativa labiodental sorda /f/.
Forma final de Pe/Fe
Quan una paraula en hebreu modern presa prestada d'un atre idioma termina en /p/ , s'utilisa la forma no final (per eixemple ּפִילִיפ /ˈfilip/ "Philip"), mentres que els préstams que terminen en /f/ usen la Pe Sofit (per eixemple, כֵּיף /kef/ "divertit", de l'àrap). Açò es deu a que les paraules hebrees natives, que sempre usen la forma final al final, no poden terminar en /p/.
Referències
- ↑ Daniels, Peter T. (1996). The World's Writing Systems, Oxford University Press, p. 736. ISBN 978-0-19-507993-7.
- ↑ Kahn, Lily (2013). Colloquial Yiddish: The Complete Course for Beginners, Routledge, p. 3. ISBN 978-1-136-96779-5.
- ↑ Лявданский, А.К. (2009). Финикийский язык. Языки мира: семитские языки. Аккадский язык. Северозапазносемитские языки, ред. Белова, p. 283.
- ↑ Kerr, Robert M. (2010). Llatí-Punic Epigraphy: A Descriptive Study of the Inscriptions, p. 105 i ss.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «פ» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.