Anar al contingut

𐤊

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Este artícul conté caràcters especials. Si no es visualisen correctament, és possible que necessiteu un tipo de lletra compatible.

La kap (𐤊‏) és l'undècima lletra del alfabet fenicio. Representava el sò obstruent, oclusivo, velar i sort transliterado com a /k/.[1] D'esta lletra deriven la kaf siríaca (ܟ), la kaf hebrea (כ), la kāf àrap (ﻙ), la kappa (Κ) grega, la K llatina i la К cirílica.

Història

Provablement la kap deriva d'un glifo en el significat de «palma de la mà»,[2] que és el que seguix conservant en la paraula kaf en hebreu i àrap.

<ferixc>D46</ferixc>

Es creu que la lletra kaph deriva del jeroglífic de mà (tant en àrap modern com en hebreu modern, kaph כף significa "palma" o "agarre"), encara que en àrap la a en el nom de la lletra (كاف) es pronuncia més llarga que la a en la paraula que significa "palma" (كَف).

Egipcíac Protosinaítico Fenicio
𓂧 𐤊

Evolució

Fenicio Púnico Arameo
Imperial Nabateo Hatreo Palmireno

Descendents

Alfabet àrap

La kāf en la seua forma aïllada
La kāf en la seua forma aïllada
Artícul principal → ﻙ.

La lletra es diu kāf i s'escriu de vàries formes depenent de la seua posició en la paraula. Plantilla:Formes de l'alfabet àrap Plantilla:Formes de l'alfabet àrap

Alfabet hebreu

Artícul principal → כ.

El seu nom és Plantilla:Script/Hebreu. En texts en niqud, quan la kaph té un "punt" en el seu centre (dagesh) representa el seu sò tradicional, una consonant oclusiva velar sorda (/k/), mentres que sense el dagesh en el seu centre representa [χ], com la j de cuixot.

En hebreu israelita modern, la lletra heth també es pronuncia a sovint com [χ]. No obstant, els judeus mizrajíes i els àraps israelites diferencien entre estes lletres igual que en atres llengües semíticas.

Vore també

Referències

  1. ↑ Krahmalkov, Charles R. (2001). «2. The alphabet, orthography and phonology», A Phoenician-Punic Grammar, Leiden; Boston; Köln: Brill, p. 20-21.
  2. ↑ Jensen (1969). Sign, Symbol, and Script, Nova York: G.P. Putman's Sons, p. 262-263.


Referències