ו
Vav o Waw és la sexta lletra del hebreu. Equival a la wau fenicia (𐤅).
Escritura
| Variants | ||||
|---|---|---|---|---|
| Imprés | Cursivo | Rashi | ||
| Serif | Sans-serif | Monoespaciado | ||
| I | H | W | 
|
.svg){kind=small}
|
La lletra apareix en o sense gancho en diferents fonts sans-serif, per eixemple:
- Arial, DejaVu Sans, Arimo, Open Sans: ו
- Tahoma, Note Sans Hebreu, Alef, Heebo: ו
Pronunciació
Vav té tres variants, cada una en un valor fonémico i realisació fonètica diferent:
| En niqud) | Sense niqud | Nom | Fonema | Eixemple |
|---|---|---|---|---|
| en posició inicial: Plantilla:Script/Hebreu | Vav consonàntica (en hebreu: Vav itsurit Plantilla:Script/Hebreu) |
/v/, /w/ | en anglés: vote, wall | |
| mija: Plantilla:Script/Hebreu | ||||
| final: Plantilla:Script/Hebreu o Plantilla:Script/Hebreu | ||||
| Vav shruka (Plantilla:Script/Hebreu) o Shuruq (Plantilla:Script/Hebreu) | /o/ | to | ||
| Vav chaluma (Plantilla:Script/Hebreu) o Holam Male (Plantilla:Script/Hebreu) | /o/ | no |
En hebreu modern, la freqüència de l'us de vav, d'entre totes les lletres, és d'al voltant del 10%.
Vav com a consonant
La vav consonàntica (Plantilla:Script/Hebreu) generalment representa una fricativa labiodental sonora (/v/, com la v anglesa) en asquenazí, sefardí europeu, i hebreu modern, encara que en hebreu antic era una aproximante labiovelar sonora /w/.
En hebreu modern israelita alguns préstams i els seus derivats es pronuncien en /w/, per eixemple: Plantilla:Script/Hebreu /ˈwaχad/ (pero uns atres no, per eixemple: Plantilla:Script/Hebreu /ˈvadi/).
Algunes grafies no estàndarts del sò [w] a voltes es troben en texts hebreus moderns, com la doble vav inicial de la paraula: Plantilla:Script/Hebreu /ˈwala/ (la doble vav a mitat de paraula és estàndar i comuna per a /v/ i /w/ o també en rares ocasions, vav en un geresh: Plantilla:Script/Hebreu /ˈwiljam/.
El hebreu modern no té una forma estandardisada de distinguir ortográficament entre [v] i [w]. La pronunciació està determinada pel coneiximent previ o deu derivar-se del context.
Vav en un punt damunt
- Artícul principal → Holam.
Vav es pot usar com mater lectionis per a una vocal o, en el cas de la qual es coneix com ḥolam male, que en el text en punts es marca com vav en un punt damunt. Es pronuncia [o̞] (fonémicament transcrito més simplement com /o/).
La distinció normalment s'ignora, i el PUNTO HEBREO HOLAM (O+05B9) s'usa en tots els casos.
La vocal es pot denotar sense la vav, en solament un punt colocat dalt i a l'esquerra de la lletra que senyala, i llavors es diu ḥolam ḥaser. Algunes tipografies inadequades no soporten la distinció entre el ḥolam male ⟨Plantilla:Script/Hebreu /o/, la vav consonàntica senyalada en un ḥolam ḥaser ⟨Plantilla:Script/Hebreu /vo/ (compare's el ḥolam male ⟨Plantilla:Script/Hebreu /maˈtsot/ i la vav consonàntica ḥolam ḥaser ⟨Plantilla:Script/Hebreu /mitsˈvot/). Per a mostrar una vav consonàntica en ḥolam ḥaser correctament, el tipo de lletra deu admetre la vav en el caràcter combinatori de combinació "HEBREW POINT HOLAM HASER FOR VAV" (O+05BA, &#;)[1] o el caràcter precompuesto Plantilla:Script/Hebreu O+FB4B).
Compara els tres:
- La vav en el caràcter combinat PUNTO HEBREO HOLAM: Plantilla:Script/Hebreu
- La vav en el caràcter combinat PUNTO HEBREO HOLAM HASER PARA VAV: Plantilla:Script/Hebreu
- El personage precompuesto: Plantilla:Script/Hebreu
Vav en un punt en el mig
- Artícul principal → Shuruk.
Vav també es pot usar com mater lectionis para [o], en el cas del qual es coneix com shuruk i en el text en niqud està marcat en un punt en el mig (en el costat esquerre).
Shuruk i vav en un daguesh es veuen idèntics ("Plantilla:Script/Hebreu ) i solament es distinguixen pel fet de que en el text en niqud, a la vav en un dagesh normalment se li atribuïx un punt vocal adicional, p.ej. Plantilla:Script/Hebreu (/ʃuk/), "un mercat", (el "Plantilla:Script/Hebreu denota un shuruk) a diferència de Plantilla:Script/Hebreu (/ʃiˈvek/), "al mercat" (el Plantilla:Script/Hebreu denota una vav en daguesh i ademés se senyala en un zeire (Plantilla:Script/Hebreu ) que denota /i/). En la paraula Plantilla:Script/Hebreu (/ʃiˈvuk/), "màrqueting", el primer ("Plantilla:Script/Hebreu) denota una vav en daguesh i el segon un shuruk, sent la vocal atribuïda al primer.
Yídis
En Yidis,[2] la lletra (coneguda com vov) s'usa per a varis propòsits ortogràfics en paraules natives:
- Solament, un sol vovPlantilla:Script/Hebreu la vocal [ o ] en yiddish estàndar.
- el dígrafPlantilla:Script/Hebreu " tsvey vovn " ('dos vovs'), representa la consonant [ v ].
- el dígrafPlantilla:Script/Hebreu que consta d'una vov seguida d'una iud, representa el diptongo [ oj ].
El vov únic es pot escriure en un punt a l'esquerra quan siga necessari per a evitar ambigüitats i distinguir-ho d'atres funcions de la lletra. Per eixemple, la paraula vu 'on' s'escriu Plantilla:Script/Hebreu com tsvey vovn seguit d'una sola vov; l'única vov que indica [ o ] està marcada en un punt per a distinguir quin de les tres vovs representa la vocal. En canvi, alguns texts separen el dígraf de l'únic vov en una álef muda.
Els préstams de hebreu o arameo en yiddish s'escriuen tal com estan en el seu idioma d'orige.
Referències
- ↑ «List of fonts that support O+05BA at». Fileformat.info. Consultat el 2013-04-11.
- ↑ Weinreich, Uriel (1992). College Yiddish, New York: YIVO Institute for Jewish Research, pp. 27–8.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «ו» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.