𐤉
Este artícul conté caràcters especials. Si no es visualisen correctament, és possible que necessiteu un tipo de lletra compatible.
La yod (𐤉) és la dècima lletra del alfabet fenicio. Representava la consonant palatal sonora /j/.[1] D'esta lletra deriven la yud siríaca (ܝ), la yod hebrea (י), l'iāʾ àrap (ي), l'iota (Ι) grega, les I i J llatines i les І, Ї i Ј cirílicas.
Per la pronunciació semivocàlica d'esta lletra, dona el seu nom al fenomen llingüístic yod.
Història
Lliteralment significa «mà» o «braç» i provablement deriva d'un glifo en el mateix significat.[2] De fet, yod (יד) en hebreu i yad (يد) en àrap signifiquen abdós «mà». El glifo podria estar originalment inspirat en el jeroglífic de braç.
El terme yod s'utilisa a sovint per a referir-se al sò del parla [ j ], una aproximante palatina, inclús en discussions sobre llengües no escrites en abjads semítics, com en fenomens fonològics com l'anglés " yod-dropping ".
| Egipcíac | Protosinaítico | Fenicio |
|---|---|---|
| 𓂣 |  |
𐤉 |
Evolució
| Fenicio | Púnico | Arameo | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Imperial | Nabateo | Hatreo | Palmireno | ||
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Descendents
Alfabet àrap
- Artícul principal → ي.
La lletra ي es diu iāʼ (يَاء). La seua forma és diferent segons la seua posició en la paraula:
Plantilla:Arabic alphabet Naskh and Nastaliq shapes
Es pronuncia com una aproximante palatal /j/, normalment al principi de les paraules davant de vocals curtes o llargues. Ademés pot sonar com una /i/ o una /i/ llargues.
Com a vocal, iāʾ pot servir com el "assent" del hamza : ئ
Una forma similar pero distinta d'iāʾ és ʾalif maqṣūrah ( أَلِف مَقْصُورَة) " alif llimitat/restringit", en la forma ى. Indica una /aː/ llarga final.
Alfabet hebreu
- Artícul principal → י.
En hebreu el seu nom és יוֹד[3][4], coloquialment יוּד. Representa una aproximante palatal ([j]). Com mater lectionis, representa la vocal [i]. Al final de paraules en vocal o quan està marcat en un sheva naj, representa la formació d'un diptongo, com /ei/ , /ai/ o /oi/.
Alfabet siríaco
| Madnḫaya | Serṭo | Ésṭrangela | Unicode |
|---|---|---|---|
 |
 |
 |
ܝ |
| Yod | Yud | Yod | iōḏ |
En alfabet siríaco, la dècima lletra es diu, en siríaco clàssic, ܝܘܕ - iōḏ. El valor numèric de l'iōḏ és 10.
| Sò principal principal | Mater lectionis |
|---|---|
| J | I |
El sò principal d'esta lletra és /j/, pero la lletra també es pot usar per a representar el sò vocàlic /i/. Quan l'iōḏ va despuix d'una rvaṣa, es llig solament una /i/, és dir, que l'iōḏ no es llig.[5]
Vore també
Referències
- ↑ Krahmalkov, Charles R. (2001). «2. The alphabet, orthography and phonology», A Phoenician-Punic Grammar, Leiden; Boston; Köln: Brill, p. 20-21.
- ↑ Jensen (1969). Sign, Symbol, and Script, Nova York: G.P. Putman's Sons, p. 262-263.
- ↑ «Morfix.mako.co.il». Archivat des d'el original, el 21 de juliol de 2011. Consultat el 27 de novembre de 2023.
- ↑ Fileformat.info
- ↑ Акопян (2010). Классический сирийский язык, АСТ-Пресс, p. 23-24.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «𐤉» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.