𐤉
La yod (𐤉) és la dècima lletra del alfabet fenicio. Representava la consonante palatal sonora /j/.[1] D'esta lletra deriven la yud siríaca (ܝ), la yod hebrea (י), l'iāʾ àrap (ي), l'iota (Ι) grega, les I i J llatines i les І, Ї i Ј cirílicas.
Per la pronunciació semivocàlica d'esta lletra, dona el seu nom al fenomen llingüístic yod.
Història
[editar | editar còdic]Lliteralment significa «mà» o «braç» i provablement deriva d'un glifo en el mateix significat.[2] De fet, yod (יד) en hebreu i yad (يد) en àrap signifiquen abdós «mà». El glifo podria estar originalment inspirat en el jeroglífic de braç.
El terme yod s'utilisa a sovint per a referir-se al sò del parla [ j ], una aproximante palatina, inclús en discussions sobre llengües no escrites en abjads semíticos, com en fenomens fonològics com l'anglés " yod-dropping ".
| Egipcíac | Protosinaítico | Fenicio |
|---|---|---|
| 𓂣 | Archiu:Proto-semiticI-02.png | 𐤉 |
Evolució
[editar | editar còdic]
Descendents
[editar | editar còdic]Alfabet àrap
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → ي.
La lletra ي es diu iāʼ (يَاء). La seua forma és diferent segons la seua posició en la paraula:
Plantilla:Arabic alphabet Naskh and Nastaliq shapes
Es pronuncia com una aproximante palatal /j/, normalment al principi de les paraules davant de vocals curtes o llargues. Ademés pot sonar com una /i/ o una /i/ llargues.
Com a vocal, iāʾ pot servir com el "assent" del hamza : ئ
Una forma similar pero distinta d'iāʾ és ʾalif maqṣūrah ( أَلِف مَقْصُورَة) " alif llimitat/restringit", en la forma ى. Indica una /aː/ llarga final.
Alfabet hebreu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → י.
En hebreu el seu nom és יוֹד[3][4], coloquialment יוּד. Representa una aproximante palatal ([j]). Com mater lectionis, representa la vocal [i]. Al final de paraules en vocal o quan està marcat en un sheva naj, representa la formació d'un diptongo, com /ei/ , /ai/ o /oi/.
Alfabet siríaco
[editar | editar còdic]| Madnḫaya | Serṭo | Ésṭrangela | Unicode |
|---|---|---|---|
| Archiu:Syriac Eastern yod.svg | Archiu:Syriac Serta yod.svg | Archiu:Syriac Estrangela yod.svg | ܝ |
| Yod | Yud | Yod | iōḏ |
En alfabet siríaco, la dècima lletra es diu, en siríaco clàssic, ܝܘܕ - iōḏ. El valor numèric de l'iōḏ és 10.
| Sò principal principal | Mater lectionis |
|---|---|
| J | I |
El sò principal d'esta lletra és /j/, pero la lletra també es pot usar per a representar el sò vocàlic /i/. Quan l'iōḏ va despuix d'una rvaṣa, es llig solament una /i/, és dir, que l'iōḏ no es llig.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Krahmalkov, Charles R. (2001). «2. The alphabet, orthography and phonology», A Phoenician-Punic Grammar, Leiden; Boston; Köln: Brill, p. 20-21.
- ↑ Jensen (1969). Sign, Symbol, and Script, Nova York: G.P. Putman's Sons, p. 262-263.
- ↑ «Morfix.mako.co.il». Archivat des d'el original, el 21 de juliol de 2011. Consultat el 27 de novembre de 2023.
- ↑ Fileformat.info
- ↑ Акопян (2010). Классический сирийский язык, АСТ-Пресс, p. 23-24.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «𐤉» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.