Idioma amonita

L'amonita va ser un antic dialecte hebraico utilisat pels amonitas. S'ubicaven al nort de l'actual Jordània (la capital de la qual, Amán, ha pres d'ells el seu nom).

Aspectes històrics, socials i culturals

De l'idioma amonita sobreviuen solament alguns fragments. Destaca sobretot l'inscripció de la ciutadella d'Amán, del XI, la botella de bronze de Tell Siran (VII-VI. a. C.) i uns pocs óstraca.

Descripció llingüística

Fins a a on pot determinar-se en funció del reduït corpus trobat, el amonita era extremadament similar al hebreu bíblic, en certes possibles influències arameas. Estes inclourien l'us del verp ʿbd (עבד) en lloc del més comuna ʿśh (עשה). L'única diferència notable en l'hebreu bíblic és la retenció esporàdica de la marca -t de femení singular (p. ej. ʾšħt, «cisterna» pero ʿlyh «elevada»).

D'acort en Glottolog no era un idioma diferenciat de l'hebreu.

Bibliografia

• (1988) «Els Langues Chamito-semitiques», Cohen, D. (ed.). Els langues dans li monde ancien et moderne, part 3 (en francés), Pariu: CNRS.
• Aufrecht, WE (1989). org/details/corpusofammonite0004aufr A Corpus of Ammonite Inscriptions, Lewiston: I. Mellen Press. ISBN 0-88946-089-2.