𐤑
Este artícul conté caràcters especials. Si no es visualisen correctament, és possible que necessiteu un tipo de lletra compatible.
La ṣade (𐤑) és la dihuitena lletra del alfabet fenicio. Representava el sò silbante, alveolar, predorsal i velarizado transliterado com /ṣ/ o /sˤ/,[1][2] encara que atres autors defenen el sò compost /tṣ/ o /tsˤ/.[3] D'esta lletra deriven la ṣad siríaca (ܨ), la tsadi hebrea (צ), les ṣād (ص) i ḍād (ض) àraps, la sant (Ϻ) grega i les Ц Ч i Џ cirílicas.
Història
[editar | editar còdic]
Encara que l'orige d'esta lletra no és del tot clar, sembla que el símbol va derivar d'un «ham» o potser de la «planta de papir».[4] En hebreu, tsad (צד) significa «caçar» i el seu cognado àrap ṣād (صاد) significa tant «caçar» com «peixcar».
Evolució fonètica
[editar | editar còdic]Els fonema del protosemític septentrional ṱ, śˤ i sˤ es varen fusionar en fenicio en sˤ, sò que comunament s'otorga a esta lletra.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Krahmalkov, Charles R. (2001). «2. The alphabet, orthography and phonology», A Phoenician-Punic Grammar, Leiden; Boston; Köln: Brill, p. 20-21.
- ↑ Segert, Stanislav (1997). «Phoenician and Punic phonology», Alan S. Kaye; Peter T. Daniels (ed.). Phonologies of Àsia and Africa: (including the Caucasus), p. 59.
- ↑ Hackett, Joe Ann (2008). «Phoenician and Punic», Roger D. Woodard (ed.). The Ancient Languages of Syria-Palestine and Aràbia, p. 86.
- ↑ Jensen (1969). Sign, Symbol, and Script, Nova York: G.P. Putman's Sons, p. 262-263.
- ↑ Hackett, Joe Ann (2008). «Phoenician and Punic», Roger D. Woodard (ed.). The Ancient Languages of Syria-Palestine and Aràbia, p. 87.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «𐤑» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.