𐤎
Este artícul conté caràcters especials. Si no es visualisen correctament, és possible que necessiteu un tipo de lletra compatible.
La semk (𐤎) és la quinzena lletra del alfabet fenicio. Representava el sò silbante, alveolar, predorsal i sort transliterado com a /s/,[1][2] encara que atres autors defenen el sò compost /ts/.[3] D'esta lletra deriven la samek siríaca (ܣ / ܤ), la sámej hebrea (ס), la xi (Ξ) grega i potser la ji (Χ) grega, la X llatina i la Х cirílica.
Història
L'orige de la lletra semk no és clar, encara que es creu que representaria un «raspall de peix»,[4] com denunciaria el terme àrap modern samek (سمك) «peix». Per un atre costat, el glifo podria haver derivat del jeroglífic egipcíac de dyed.
Orige
,_amuleto_del_pilastro_djed.JPG)
La lletra fenicia és la continuació d'un glifo del alfabet protosinaítico de l'Edat del Bronze Mig. Es creu que la seua forma estava basada en el jeroglífic egipcíac d'una estaca o soport d'una tenda de campanya, possiblement inspirat en la forma del jeroglífic del pilar Djed.[5] De fet la raïl existix en hebreu סמך s-m-kh 'soport', סֶמֶךְ semekh 'respal, descans', סוֹמֵךְ somekh 'clavilla, poste', סוֹמְכָה somkha 'reposabrazos', סָמוֹכָה smokha 'aposta, respal', i indirectament la s'mikhah סמיכה, en el arameo existix סַמְכָא samkha 'zócalo, base', סְמַךְ smakh 'respal, ajuda' i en el siríaco semkha 'respal'.
Evolució
La forma de samek sofrix una evolució complicada. En les escritures arcaiques, el traç vertical pugues travessant els tres traços horisontals o baix d'ells. La forma tancada del samek hebreu no es va desenrollar fins al periodo asmoneo.[6]
| Fenicio (cap a 800 a. C.) |
Samaritano (cap a 400 a. C.) |
Arameo imperial (c. 400 a. C.) |
Hebreu (des de ca. 50 a. C.) |
|---|---|---|---|
| Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura: | ࠎ | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: |
La lletra fenicia va donar orige a la lletra grega xi (Ξ),[7] mentres que el seu nom també pot haver influït en el nom de la lletra grega sigma, que no tindria més relació.[8]
La forma arcaica de "cuadrícula" del grec occidental xi (Erro al crear miniatura: ) va ser adoptat en l'alfabet etrusc primerenc (𐌎 esh), pero mai va aparéixer en l'alfabet llatí arcaic.
| Fenicio | Púnico | Arameo | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Imperial | Nabateo | Hatreo | Palmireno | ||
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Us
Es discutix si els fonema ʃ (𐤔) i s (𐤎), clarament distinguits en l'ortografia fenicia, no acabarien fusionant-se en fenicio clàssic o en púnico tardà.[9]
Vore també
Referències
- ↑ Krahmalkov, Charles R. (2001). «2. The alphabet, orthography and phonology», A Phoenician-Punic Grammar, Leiden; Boston; Köln: Brill, p. 20-21.
- ↑ Segert, Stanislav (1997). «Phoenician and Punic phonology», Alan S. Kaye; Peter T. Daniels (ed.). Phonologies of Àsia and Africa: (including the Caucasus), p. 59.
- ↑ Hackett, Joe Ann (2008). «Phoenician and Punic», Roger D. Woodard (ed.). The Ancient Languages of Syria-Palestine and Aràbia, p. 86.
- ↑ Jensen (1969). Sign, Symbol, and Script, Nova York: G.P. Putman's Sons, p. 262-263.
- ↑ Betro, M. C. (1996). Hieroglyphics, Abbeyville Press, NY, p. 209.
- ↑ Frank Moore Cross, Leaves from an Epigrapher's Notebook: Collected Papers in Hebrew and West Semitic Palaeography and Epigraphy (2018), p. 30.
- ↑ Muss-Arnolt (1892). On Semitic Words in Greek and Latin, Transactions of the American Philological Association v. 23, p. 35-156. The Johns Hopkins University Press.
- ↑ Jeffery, Lilian H. (1961). The local scripts of archaic Greece, Oxford: Clarendon, pp. 25–27.
- ↑ Kerr, Robert M. (2010). Llatí-Punic Epigraphy: A Descriptive Study of the Inscriptions, p. 126.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «𐤎» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.