El edomita va ser un antic dialecte hebraico utilisat pels edomitas, ubicats al suroest de l'actual Jordània i part d'Israel. S'escrivia originalment per mig d'una variant del alfabet fenicio i en el VI va adoptar l'alfabet arameo.

Aspectes històrics, socials i culturals

editar

L'idioma edomita es coneix solament per un chicotet corpus, majorment format per breus inscripcions i óstraca.[1]

Descripció llingüística

editar

La principal característica que distinguix al edomita d'atres llengües cananeas com l'hebreu és la retenció de la marca de femení -at que en hebreu bíblic es reduïx a -āh (p. ej. qryt, «ciutat» per al hebreu bíblic qiryāh, que no obstant la reté en l'estat constructo nominal: p. ej. qiryát yisrael, «ciutat d'Israel»), com ocorria també en moabita. En el temps, influències arameas o àraps com el verp whb («donar») o el terme tgr («mercader») es varen introduir en la llengua, sent whb un terme especialment comú en noms propis.

D'acort en Glottolog no era un idioma diferenciat de l'hebreu.[2]

Referències

editar
  1. Pitard, Edom, p. 181
  2. (2013) «Edomite», Nordhoff, Sebastian; Hammarström, Harald; Forkel, Robert; Haspelmath, Martin (ed.). org/resource/languoid/id/edom1234 , Leipzig: Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology.

Bibliografia

editar
  • (1988) «Els Langues Chamito-semitiques», Cohen, D. (ed.). Els langues dans li monde ancien et moderne, part 3 (en francés), Pariu: CNRS.
  • Pitard, Wayne T. (2001). «Edom», Metzger, Bruce M. & Coogan, Michael D. (ed.). The Oxford Guide to People & Plaus of the Bible, Oxford: Oxford University Press.