Idioma moabita
El moabita va ser un antic dialecte hebraico utilisat pels moabitas. S'ubicaven a l'oest de l'actual Jordània. S'escrivia per mig d'una variant del alfabet fenicio.[1]
Aspectes històrics, socials i culturals
La principal font de coneiximent sobre el moabita prové de l'estela de Taula,[1] que és l'únic text extens conegut en este idioma. Ademés, es va trobar una inscripció de tres llínees en El-Kerak, aixina com uns quants sagells.
Descripció llingüística
Les principals característiques que distinguixen al moabita d'atres llengües cananeas com l'hebreu són: marca de plural en -în en lloc de -îm (p. ej. mlkn, «reis» per al hebreu bíblic məlākîm), com ocorre en arameo i àrap; retenció de la marca de femení -at que en hebreu bíblic es reduïx a -āh (p. ej. qryt, «ciutat» per al hebreu bíblic qiryāh, que no obstant la reté en l'estat constructo nominal: p. ej. qiryát yisrael, «ciutat d'Israel»); i retenció d'una forma verbal en -t- infija, també trobada en àrap i acadio (p. ej. w-’ltḥm, «vaig escomençar a lluitar», de la raïl lḥm).
D'acort en Glottolog no era un idioma diferenciat de l'hebreu.[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Geoffrey W. Bromiley, The International Standard Bible Encyclopedia, Wm. B. Eerdmans Publishing, 2007, p. 395 under 'Moab' google. com/books? id=Zkla5Gl_66oC&pg=PA395
- ↑ (2013) «Ammonite», Nordhoff, Sebastian; Hammarström, Harald; Forkel, Robert; Haspelmath, Martin (ed.). org/resource/languoid/id/ammo1234 , Leipzig: Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology.
Bibliografia
- (1988) «Els Langues Chamito-semitiques», Cohen, D. (ed.). Els langues dans li monde ancien et moderne, part 3 (en francés), Pariu: CNRS.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma moabita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.