Estela de Mesa


La Estela de Mesa (popularisada en el XIX com la "Pedra Moabita") és una pedra de basalt negre, que mostra una inscripció de Taula, rei moabita del IX, la qual va ser descoberta en 1868. L'inscripció de 34 llínees, la més extensa recuperada de l'antic Moab, va ser escrita en alfabet paleohebreo. Va ser erigida per Taula, al voltant de 850 a. C., com un registre i recort de les seues victòries en el seu tumult contra el Regne d'Israel, que va mamprendre despuix de la mort del seu governant, Ahab.
La pedra té 124 cm d'alt i 79 cm d'ample i 36 cm de gruixa; és redonejada per dalt. Va ser descoberta en l'antic Dibon hui Dhiban, Jordània, en agost de 1868, pel Rev. F. A. Klein, un missioner alemà en Jerusalem. "Els àraps de les proximitats, tement la pèrdua de tal talismà, varen trencar la pedra en trossos; pero ya s'havia obtingut un mòle per [Charles] Clermont-Ganneau, i la majoria dels fragments varen ser recuperats i montats per ell".[1] Un mòle és una impressió en paper maché. El mòle (que mai ha segut publicat) i l'estela recomposta (que ha segut publicada en molts llibres i enciclopèdies ) estan actualment en el Museu del Louvre, en una de les sales dedicades a l'Llevant: Planta Baixa, ala Sully, sala "D". La seua classificació és "AO5066".
Contingut
L'estela descriu:
- cóm Moab va ser conquistat per Omrí, Rei d'Israel, com el resultat del disgust del deu Quemos. Les victòries de Mesha sobre el fill de Omrí (no mencionat pel seu nom), sobre els hòmens de la tribu de Gad en Ataroth, i en Nebo i Jehaz;
- les seues construccions públiques, restaurant les fortificacions de les seues fortalees i construint un palau i depòsits per a l'aigua; i
- les seues guerres contra els Horonaim.

Esta inscripció pot ser interpretada com a suplement i corroboració de l'història del Rei Taula registrada en el 2 Reis 3:4-27, guanyant per això un prominent lloc en el corpus de l'arqueologia bíblica. No obstant hi ha parts en la Bíblia que poden generar confusió en contrast en lo que descriu la pedra. En la Bíblia, específicament en els Llibres dels Reis no diu quí conquista Moab. No obstant des de temps ans que hi haguera reis en Israel ya s'havia conquistat als moabites (1 Juges 3:30). I trobem que en 1 Reis 16 narra cóm Omrí es va convertir en rei sobre Israel i diu ahí que ya era un comandant de l'eixèrcit. Recordem que en eixos dies el conflicte estava a l'orde del dia i que este comandant Omrí ben va poder haver liderat l'eixèrcit per a conquistar o reconquistar Moab. Més avant en 2 Reis ya parla del rei de Moab pagant-li tribut al rei d'Israel (capítul 3 versícul 4). I també es confon que al no mencionar en la pedra el nom del fill de Omrí, es pot interpretar com ho fem ara que és el fill immediat, pero en la Bíblia, com en aquell temps, li'ls criden fills als nets, bisnietos, etc.de modo que la rebelió es dona en contra del fill de Ajab, Joram, al que també li'l pot cridar "fill de Omrí". En la Bíblia, és Jehová qui dona la victòria a Joram. Israel es retira, d'acort en els Llibres dels Reis, a causa de "un gran furor" desnugat davant la visió de Mesha sacrificant al seu primogènit sobre les muralles, molt provablement al deu Quemos. Este passage descriu en la seua dihuitena llínea a la dreta el tetragrámaton que descriu el nom de Jehová.
En l'excepció d'unes poques variacions, tals com -in per -im en plurals, el moabita de l'inscripció és idèntic a una forma primerenca d'hebreu. L'alfabet moabita és el tipo més antic d'alfabet semític de tipo fenici. La forma de les lletres ací usades proporciona informació molt important i interessant sobre el història de la formació de l'alfabet, aixina com, incidentalment, les arts de la vida civilisada d'aquells temps en la terra de Moab. Este antic monument, que registra les heroiques lluites del Rei Mesha en Omrí i Ajab, va ser erigit al voltant de 850 a. C. Ací "tenim els mateixos blocs en els que els treballadors del món antic varen tallar el història dels seus propis temps, i dels quals l'ull dels seus contemporàneus llegia fa mils d'anys el registre d'events dels quals ells mateixos havien segut els testics."
En 1994, despuix d'examinar tant l'Estela de Mesa com el mòle de paper d'ella en el Museu del Louvre, el científic francés André Lemaire va reportar que la llínea 31 de l'Estela de Mesa mostra la frase "la casa de David" (en Biblical Archaeology Review [May/June 1994], pp. 30-37). Lemaire va tindre que afegir una lletra destruïda, la primera "D" en "[D]avid," per a decodificar l'expressió. La frase completa en l'última part de la llínea 31 es llegiria llavors, "Sobre Horonen, vivia en ell la casa de [D]avid," וחורננ. ישב. בה. בת[ד]וד. (Nota: els corchetes [ ] tanquen lletres o paraules que han segut suplementadas, a on les lletres varen ser destruïdes o estaven sobre fragments que encara estan perduts.) La majoria dels estudiosos troben que cap atra lletra allí suplementada proporciona una llectura que tinga sentit. Baruch Margalit va tractar de supplementar una atra lletra: "m," junt en vàries atres lletres en llocs despuix d'eixe. La llectura que resultava era "Ara Horonen estava ocupat al final del [regne] de [el meu pre]decesor pels [edom]itas." (Baruch Margalit, "Studies in NWSemitic Inscriptions," Ugarit-Forschungen 26, p. 275). No obstant, la llectura de Margalit no ha conseguit atraure cap respal significatiu en publicacions científiques.
En 2019, Israel Finkelstein, Nadav Na'amen i Thomas Römer varen concloure, sobre la base de fotografies d'alta resolució de la premuda, que el monarca mencionat es referix a tres consonant, començant en 'B', que i el candidat més provable no és David, sino Balac, un moabita bíblic.[2][3] Per contrapartida, eixe mateix any el epigrafista francés Michael Langlois va usar fotografies d'alta resolució tant de l'inscripció en sí com de l'aprete original del XIX de l'estela llavors encara intacta per a concloure en l'opinió de Lemaire de que l'estela conté la frase "Casa de David",[4][5] encara que abdós reconstrucció han segut igualment discutides.[6][7]
Mentres l'última menció de la "Casa de David" en el fragment de l'estela de Tel Dan va ser escrit per un rei arameu enemic, esta inscripció ve d'un moabita enemic d'Israel, també envaneciéndose d'una victòria. Si Lemaire té raó, ara hi ha dos referències primerenques a la dinastia de David, una en l'Estela de Mesa (mediats del IX) i l'atra en l'Estela de Tel Dan (de mitan del IX a mitan del VII), com s'arreplega en Clave Magazine, 18 de decembre de 1995. Per a una discussió completa encara que tècnica, vore Lawrence J. Mykytiuk, _Identifying Biblical Persons in Northwest Semitic Inscriptions of 1200–539 B.C.E._, Acadèmia Bíblica séries, no. 12 (Atlanta: Society of Biblical Literature, 2004), pp. 265-277.
En 1998, un atre estudiós, Anson Rainey, va traduir una desconcertante frase de dos paraules en la llínea 12 de l'Estela de Mesa, אראל. דודה, com "el seu davídico fòc d'altar" (Anson F. Rainey, "Mesha and Syntax," in _The Land That I Will Show You_, edited by J. Andrew Dearman and M. Patrick Graham, Supplement Séries, no. 343 [Sheffield, England: Sheffield Academic Press, 2001], pp. 300-306).
Les identificacions del bíblic Mesha, rei de Moab, i del bíblic Omrí, rei del Regne del Nort d'Israel, en l'Estela de Mesa són generalment acceptades per la comunitat científica, especialment perque lo que es diu d'ells en la narrativa de l'Estela de Mesa es adecua be en la narrativa dels llibres bíblics dels Reis i les Cròniques.
L'identificació de David en l'Estela de Mesa, en canvi, permaneix controvertida. Esta controvèrsia naix parcialment de l'estat fragmentari i de la llínea 31 de l'estela de Mesa i parcialment d'una tendència des dels 1990, estesa entre els científics europeus, a qüestionar o menysvalorar la fiabilitat històrica de la Bíblia hebrea (Antic Testament). En Europa, P. R. Davies, Thomas L. Thompson, i Niels P. Lemche mostren una forta tendència a rebujar l'historicitat bíblica, mentres André Lemaire, K. A. Kitchen, Jens Bruun Kofoed, i atres científics europeus són excepcions a esta tendència. Molts científics s'inclinen en una direcció o l'atra pero de fet ocupen el terreny intermig. En general, els científics nortamericans i israelites tendixen a estar més disposts a acceptar l'identificació del bíblic rei David en l'estela de Mesa. La controvèrsia sobre si les antigues inscripcions confirmen o no l'existència del rei David mencionat en la Bíblia usualment se centren menys en l'estela de Mesa i més en l'estela de Tel Dan.
Història que conté
Sent Omrí rei d'Israel, Moab pagava un gran tribut. En 2 Reis 3:4 s'eleva a la cantitat de 100 mil moltons i sengles corders en la seua llana; lo que sembla una sifra exagerada. L'estela posa de manifest que durant tot el regnat de Omrí, Moab va estar somés a Israel. El tumult va escomençar a mitan del regnat del seu fill, que seria Acab; mentres que segons la Bíblia és a la mort d'este rei quan Taula se subleva (1 Reis 1,1; 3,5). També hi ha diferència en la cantitat d'anys que va durar l'opressió. Segons l'estela varen ser 40, mentres que, sumant els anys de Omrí (12, segons 1 Reis 16,23) i la mitat de Ajab (11, segons 1 Reis 16,29, este va regnar 22 anys), no es passa de 23 anys. Per a coordinar abdós senyes caldria traduir en l'octava llínea de l'estela «net» en lloc de «fill». Esta traducció està respalada a lo manco per l'ús bíblic (cfr. Gen 29,5; 2 Reis 8,18.26). Aixina, els 40 anys d'opressió israelita correspondrien als 12 de Omrí, els 22 de Ajab, l'any curt d'Ocozías (2 Reis 1) i els 6 de la mitat del regnat de Joram (2 Reis 3,1). Segons la Bíblia, a la sublevació de Taula va respondre Joram d'Israel aliant-se en Josafat de Judá i un desconegut rei de Edom.
La primera part de l'estela respon als resultats de la sublevació en gran probabilitat: Taula es va apoderar de Médaba, Atarot i Nebo, aplegant fins a Yahaz, fortalea dels reis d'Israel. Esta zona es troba al nort del riu Arnón. L'incursió de castic va atacar a Moab pel sur o retaguàrdia de Moab, sense dubte, perque en el nort s'haurien trobat en les ciutats recent fortificades i en la barrera natural del riu Arnón. Costejant la Mar Morta, els confederats varen alvançar perillosament contra la capital del regne. En ple desert del Arabá, la necessitat d'aigua va provocar l'embaixada dels tres reis a Eliseo (v.) el qual va ordenar cavar sangues que una pluja providencial va omplir al matí següent. Encara que no són freqüents, les tormentes, que es desencadenen en la profunda depressió del Gor, provoquen grans torrenteras cap a la Mar Morta. Una expedició de dominicos va ser testic d'un succés semblant en març de 1895 (cfr. Revue Biblique, 1896, 445). L'aigua va enganyar als moabitas que la varen creure sanc (certa forma d'espillisme) i al mateix temps va alçar els ànims d'Israel que es va llançar a la conquista, devastant al seu pas tots els recursos de l'enemic. La destrucció d'estes ciutats és indirectament confirmada per l'estela, que menciona Bet-Bamot i Bézer com a poblacions en ruïnes i reconstruïdes per Taula. La preocupació per fortificar Qarhot, en l'orde de construir aljups o cisternes, demostra que Taula temia fundadament una invasió o un llarc sege. Compare's en lo fet per Ezequías en una situació semblant (cfr. 2 Parell 32,1-8)
L'estela ignora l'infanticidi portat a terme per Taula (2 Reis 3,27). La Bíblia, una volta demostrat el poder d'Eliseo, aludix a la retirada de l'eixèrcit, sense més. Taula proclama la seua victòria. La raó de la retirada ben va poder deure's a l'horror que va causar el crim ritual del rei moabita o millor, potser, a la notícia d'una incursió síria que amenaçava directament a Samaria.
El rei Taula va consolidar tot este territori, que va agregar a Moab i va realisar totes les obres que menciona l'estela, en més probabilitat despuix de la revolució de Yehú, que va acabar en la dinastia de Omrí i en el predomini israelita en tota esta zona. L'estela de Mesa confirma les senyes bíbliques, al mateix temps que nos ilustra sobre la parcialitat que tot relat històric du anexa.
Text
Soc Taula, fill de Quemos, rei dels moabitas, el dibonita. El meu pare va regnar sobre Moab trenta anys, i yo vaig regnar despuix del meu pare. I he construït este santuari per a Quemos en Karchah, un santuari de salvació, perque ell em va salvar de tots els agressors, i em va fer mirar a tots els meus enemics en despreci. Omrí era rei d'Israel i va oprimir a Moab durant molts dies, i Quemos es va enujar per les seues agressions. El seu fill ho va succeir, i també va dir: Oprimiré a Moab. En els meus dies va dir: Anem, i voré el meu desig sobre ell i la seua casa, i Israel va dir: La destruiré per a sempre. Omrí va prendre la terra de Madeba i la va ocupar en el seu dia i en els dies del seu fill, quaranta anys. I Quemosh va tindre misericòrdia d'això en el meu temps. I vaig edificar a Baal-meón i en ell vaig fer una sanga, i vaig edificar a Quiriathaim. I els hòmens de Gad varen habitar en la terra de Atarot des de temps antics, i el rei d'Israel fortificó Atarot. Vaig atacar la muralla i la vaig prendre, i vaig matar a tots els guerrers de la ciutat per a agradar a Quemos i Moab, i vaig llevar d'ella tot el botí i ho vaig oferir davant de Quemos en Quiriat; i vaig posar en ella als varons de Siran ya els varons de Mochrath. I Quemos em va dir: Veu i pren a Nebo contra Israel, i yo vaig ser de nit i vaig lluitar contra ell des de l'amanecer fins al migdia, i ho vaig prendre; i vaig matar en total a sèt mil hòmens, pero no vaig matar. les dònes i donzelles, perque les vaig dedicar a Ashtar-Qeemosh; i vaig prendre d'ella els gots de Yahweh, i els vaig oferir davant Quemos. I el rei d'Israel fortificó Jahaza i la va ocupar quan va fer la guerra contra mi, i Quemos ho va tirar davant de mi, i yo vaig prendre de Moab doscents hòmens en total, els vaig posar en Jahaza i la vaig prendre per a anexar-la. a Dibon. Vaig construir Karchah, el mur del bosc i el mur del tossal. Yo vaig construir les seues portes i vaig construir les seues torres. Vaig construir el palau del rei i vaig fer presons per als criminals dins del mur. I no hi havia pous en l'interior del mur en Karchah. I vaig dir a tota la gent: 'Facen de cada u un pou en la seua casa'. I vaig cavar el fos per a Karcha en els hòmens triats d'Israel. Vaig construir Aroer i vaig creuar el camí a través del Arnon. Vaig prendre Beth-Bamoth perque va ser destruïda. Vaig construir Bezer perque va ser derribat pels hòmens armats de Daybon, perque tot Daybon era ara lleal; i vaig regnar des de Bikran, que vaig agregar a la meua terra. I vaig edificar Bet-Gamul, Bet-Diblataim i Bet Baal-Meón, i vaig posar allí als pobres de la terra. I sobre Horonaim, els varons de Edom varen habitar allí, en la descendència de l'antiguetat. I Quemos em va dir: Descendix, fes guerra contra Horonaim i pren-ho. I la vaig assaltar, i la vaig prendre, perque Quemos la va restaurar en els meus dies. Per això vaig fer .... ... any ... i yo ....
Bibliografia
- J. GUILLÉN TORRALBA Rei de Moab i Estela de Mesa
- CH. CLERMONT-GANNEAu, La stele de Mésa, vaig rosegar de Moab, París 1870.
- M. 1. LAGRANGE, L'inscription de Mésa, «Revue Biblique» 10 (1901) 522-545.
- R. DusSAUD, Els monuments palestiniens et judaiques, París 1912, 4-22.
- 1. B. PRITCHARD, Ancient Near Eastern Texts Relating to the old Testament, Nova York 1950, 320-322
Referències
- ↑ «MOABITE STONE - JewishEncyclopedia.com». jewishencyclopedia.com.
- ↑ Finkelstein, Israel; Na’amen, Nadav; Römer, Thomas(2019-01-02).«Restoring Line 31 in the Mesha Stele: The ‘House of David’ or Biblical Balak?».Tel Aviv.46(1): 3–11.ISSN 0334-4355.doi:10.1080/03344355.2019.1586378.Consultat el 2021-09-22.
- ↑ «New reading of the Mesha Stele inscription has major consequences for biblical history» (en en). EurekAlert!. Consultat el 2021-09-22.
- ↑ Langlois, Michael(2019).«The Kings, the City and the House of David on the Mesha Stele in Light of New Imaging Techniques».Semitica.61: 23.ISSN 2466-6815.Consultat el 2021-09-22.(en anglés)
- ↑ Amanda Borschel-Donen. «High-tech study of ancient stone suggests new proof of King David’s dynasty» (en en-us). www.timesofisrael.com. Consultat el 2021-09-22.
- ↑ May 2019, Laura Geggel 02 (2019-05-02). «Smashed Ancient Tablet Suggests Biblical King Was Real. But Not Everyone Agrees.» (en en). livescience.com. Consultat el 2021-09-22.
- ↑ Na'amen, Nadav(2019-07-03).«The Alleged ‘Beth David’ in the Mesha Stele: The Case Against It».Tel Aviv.46(2): 192–197.ISSN 0334-4355.doi:10.1080/03344355.2019.1650494.Consultat el 2021-09-22.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estela de Mesa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.