Attar (deu)
Attar (en ugarítico i llengua sudarábiga, ʿṯtr), també conegut com Athtar, Athar, Astar o Ashtar és el deu del lucero de l'alba (Venus) en la mitologia semítica occidental, corresponent-se en la deesa Istar en Mesopotàmia, associada també a Venus.
Una llegenda cananea diu que va intentar usurpar el tro del deu de la tormenta Baal, pero no ho va conseguir. En les regions semiàrides d'Àsia occidental, se li rendia cult a voltes com deu de la pluja, per proporcionar, per mig de les tormentes, la pluja que regava els camps. El seu contrapart femenina és la fenicia Astarté.
En regions més al sur, provablement és conegut com Dhu-Samani. Attar també era adorat en el sur d'Aràbia en temps preislàmics, a on era el deu principal del panteó. Allí hauria substituït a l'antiga suprema divinitat semita El.
Com a deu de la guerra, era referit a sovint com "El que és valent en la batalla". Un dels seus símbols era la punta de llança i l'antílop era el seu animal sagrat. Quan se li nomenava com Sharīqān, "l'oriental" (possiblement una referència al poder sobre Venus com l'estrela matutina), se li invocava com vengador front als enemics.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Attar (dios)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.