Attar (deu)

Attar (en ugarítico i llengua sudarábiga, ʿṯtr), també conegut com Athtar, Athar, Astar o Ashtar és el deu del lucero del alba (Venus) en la mitologia semítica occidental, corresponent-se en la deesa Istar en Mesopotamia, associada també a Venus.

Una llegenda cananea diu que va intentar usurpar el tro del deu de la tormenta Baal, pero no ho va conseguir. En les regions semiáridas d'Àsia occidental, se li rendia cult a voltes com deu de la pluja, per proporcionar, a través de les tormentes, la pluja que regava els camps. El seu contraparte femenina és la fenicia Astarté.

En regions més al sur, provablement és conegut com Dhu-Samani. Attar també era adorat en el sur d'Aràbia en temps preislámicos, a on era el deu principal del panteón. Allí hauria substituït a l'antiga suprema divinitat semita El.

Com a deu de la guerra, era referit a sovint com "El que és valent en la batalla". Un dels seus símbols era la punta de llança i l'antílop era el seu animal sagrat. Quan se li nomenava com Sharīqān, "l'oriental" (possiblement una referència al poder sobre Venus com l'estrela matutina), se li invocava com vengador front als enemics.