Quemos

En l'Estela de Taula, el rei moabita agraïx la seua victòria a Quemos.

Quemos (en moabita:𐤊𐤌𐤔 Kamōš, en hebreu:כמוש Kəmōš, en grec:Χαμως Kamōs) va ser el deu nacional dels moabitas. En el diccionari de Gesenius se senyala que la deïtat provablement haja segut atribuïda equivocadament també a la tribu dels amonitas.

l'Estela de Taula ha segut de font primordial a el hora de conéixer esta deidad. El monument atribuïx les victòries dels moabitas com a resultat de retribució divina i les derrotes com a castic de la seua ira, aixina com la seua consorte Astarot, mentres el rei dels moabitas es vea sí mateixa com un fill de Quemos. L'estela és un document molt important en l'Arqueologia bíblica perque se sincronisa en punts específics en els relats del Tanaj (Antic Testament) i ajuda a entendre la cultura del antic Israel

L'Estela de Taula mostren un quadro dels reis omridas d'Israel invadint Moab, pero gràcies a l'ajuda divina de Quemos i de la mà de Taula, Moad s'alça i derrota a Israel. El rei Taula oferix els cálices de Yahweh (Elohim d'Israel) a Quemos (elohim de Moab).

Relat bíblic

Mencionat en la Bíblia en Números 21,29; Juges 11,24; 1 Reis 11,7; 2 Reis 23,13; Jeremías 43,7; 48,13; 48,46. Segons 1 Reis 11,7 durant la Monarquia Unida, el rei Salomón va construir santuaris dedicats a Quemos a l'est de Jerusalem. L'editor deuteronomista induïx al llector en 1 Reis 11,7 a explicar-se la construcció dels santuaris dedicats a Quemos en temps de Salomón com una obra edificada per a algunes concubinas estrangeres del rei, per a que estes pogueren adorar al seu deu. D'esta manera queda implícit que la fe de Salomón en Yahweh no era ferma. No obstant és més llògic pensar que estos santuaris demostren que la religiositat de l'época estava marcada pel sincretisme. En 2 Reis 23:13, es menciona que el cult va seguir en vigència fins que va ser abolit per Josías de Judá.

Hipòtesis sobre el seu orige

Segons l'orientalisme contemporàneu, el cult a Quemos va aparéixer quan es varen succeir les invasions dels pobles de la mar dels sigles XII i XI a. C. que es varen assentar en la costa i prop d'ella. Es creu que el cult es va originar en Alce (Síria) en unes de les primeres manifestacions cuasi monoteistes semíticas, i més vesprada va ser traslladat a través de la mar pels arameos i chicotetes minories (com els asmoneos) semitas. Aixina i tot el debat sobre el seu orige encara no s'ha dilucidat.

Quan Ernesto Renán en els seus toms de Història del poble Israel diu que "...Quemos va ser el antagonista directe de Baal, va anar un precursor del monoteisme, gràcies a este deu els sacrificis humans varen aplegar al seu fi; ya no hi hauria més holocaust." va ser molt qüestionat per la comunitat científica de la seua época. En l'actualitat, orientalistes com Mario Liverani o Amelie Khurt sostenen que el cult a Quemos va aplegar fins a la cultura grega, creant una gran influència en el deu Apolo, en oposició a clasicistas com Moses Finley o el historiador-escritor anglés Robert Greus, els qui neguen tota influència.

Bibliografia

• Khurt, Amelie "L'Antic Oriente"
• Liverani, Mario "Més allà de la Bíblia", secció anexe.
• Delaporte, Louis "Mitologia semita"
• Finley, Moses Conferències sobre les postures clasicistas i orientalistes en la visió del home de principis del sigle XX Londres, Cambridge, 1982-