Anar al contingut

נ

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
נ

La nun (נ, pronunciat /n/, נוּן) és la 14.ª lletra del hebreu. Equival a la lletra fenicia nun (𐤍). El seu nom hebreu és נוּן

Escritura

[editar | editar còdic]
Variants ortogràfiques
posició Vàries fonts d'impressió Cursivo Rashi
Serif Sans-serif Monoespaciado
no final נ נ נ
final ן ן ן Archiu:Nun-final (Rashi-script - Hebrew letter).svg
La lletra en la seua forma final pot apareix en o sense gancho superior en segons que fonts sans-serif, per eixemple:
  • Arial, DejaVu Sans, Arimo, Open Sans: ן
  • Tahoma, Note Sans Hebreu, Alef, Heebo: ן

Pronunciació

[editar | editar còdic]

Nun representa una nassal alveolar, (IPA : /n/), com la lletra N.

Variacions

[editar | editar còdic]
Archiu:Warszawa - synagoga z Gwoźdźca 4.JPG
הדוכן ha-dukhan, "el púlpit" en una sinagoga polaca. Note's la forma especial de la nun final.

Nun, com Kaph, Mem, Pe i Tzadi, té una forma final, utilisada al final de les paraules. La seua forma canvia de נ a ן. També hi ha nou casos d'una nun invertida (׆) en el Tanaj.[1]

Significat

[editar | editar còdic]

En gematria, nun representa el número 50. La seua forma final representa 700, pero rara volta s'usa, en el seu lloc s'usen Tav i Shin (400+300).

Com en àrap, nun com a abreviatura pot significar neqevah, femení. En els escrits rabínicos medievals, nun sofit (nun final) significava ‘fill de’ (en hebreu ben).

Nun és també una de les sèt lletres que reben una corona especial (cridada tag, en plural taguin) quan s'escriu en una Sefer Torá. Atres lletres que poden dur-la són Shin, Ayin, Teth, Gimmel, Zayin i Tzadi.

En el joc de dreidel, una nun passa el joc al següent jugador sense que s'eixecute cap acció.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Universal Multiple-Octet Coded Character Set: International Organization for Standardization». Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2020. Consultat el 15 de decembre de 2023.


Referències

[editar | editar còdic]