ע

ע

La ʿayn o ʿayin (Plantilla:Hebreu, pronunciat /ʕ/ o /ʔ/) és la 16.ª lletra del hebreu. Equival a la lletra fenicia ʿain (𐤏).

Escritura

Variants
Quadrada	Manuscrita	Rashi
Plantilla:Script/Hebreu

Us

Originalment ayin representava el sò /ʕ/. Com el hebreu modern que es parla en Israel procedix d'una revitalisació portada a terme per persones que parlaven mayoritariamenre llengües germàniques, eslaves i romançades que carixen d'este sò, va passar a pronunciar-se com una oclusió glotal o a no pronunciar-se de cap forma.

Simbolisme

En el llenguage simbòlic l'ain vol dir visió i visió interna, vol dir ull, que revela a l'home més que els atres sentits, també significa una font com la que du les aigües de les profunditats obscures a la llum del dia. Ain és el reflex de l'Univers, l'orgue de la visió, representa la totalitat del ser humà, reflectix la seua essència, representa la personalitat del home. Ain també representa consciència espiritual. Ain és igual a 70 que denota espiritualitat. L'espiritualitat té 70 facetes. Deu té 70 noms, Torá és igual a 70 noms, Israel és igual a 70 noms i 70 varen ser les ànimes originàries del poble hebreu. 70 són també les nacions del món descrites en la Torá.

En l'escritura tradicional de la Torá l'ain està formada per una yod i una zain que juntes sumen 27 que equival a be. Significa també el "ull de Deu".

L'ain està construïda per una waw i una zain sobre un fonament. La construcció d'esta lletra es basa en una zain a l'esquerra i a la seua dreta una waw que s'estén com un peu prolongat cap a l'esquerra per a recolzar-li a la zain. En l'Escritura Sagrada la part superior de la zain està coronada per tres "tagín" (corones).