𐤁
La bet o bēt (𐤁) és la segona lletra del alfabet fenicio. Representava el sò obstruent, bilabial i sonor transliterado com a /b/, encara que en neopúnico també podia representar la variant fricativa /v/.[1] D'esta lletra deriven la beth siríaca (ܒ), la bet hebrea (ב), la bāʾ àrap (ب), la beta grega (Β), la B llatina i les Б i В cirílicas.
En fonètica la bet representa el sò /b/. En hebreu israelita modern, siríaco i fenicio al principi de la paraula es pronuncia com /b/, en canvi en el mig o final de la paraula es pronuncia com /β/. Plantilla:Conté text etíope
Orige
El vocable protosemític *bayt- significava bet i seguix conservant dit significat en moltes llengües semíticas (hebreu בית, bet; àrap بَيْت, bet; acadio bet; etc.). La grafia en sí sembla haver derivat a mitan de l'Edat de Bronze, per acrofonía, del dibuix d'una casa.[2] És possible que s'utilisara en numeració per a representar el valor 2, encara que este us solament està atestat en unes monedes alejandrinas de Sidón.[3] La lletra fenicia 𐤁 (bēt) deriva del jeroglífic egipcíac de casa que representa una casa[4] i va donar lloc a la beta grega ('bet'), 'bet' llatina i 'bet' i 'bet' cirílica.
| egipcíac | protosinaítico | fenicio |
|---|---|---|
| 𓉐 |  |
𐤁 |
Correspondència egipcíaca
Quan este jeroglífic és un fonograma es pronuncia com a /b/. En canvi quan és un ideograma, representa lloc i situació (Gardiner D58). Bet
Evolució
| Fenicio | Púnico | Arameo | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Imperial | Nabateo | Hatreo | Palmireno | ||
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Descendents
Alfabet àrap
- Artícul principal → ب.
En alfabet àrap esta lletra es diu الباء [al'baːʔ]. És la segona lletra de l'alfabet àrap (també segona i en un valor de 2 en l'orde abyad).[5] És una lletra llunar. Prové, per via dels alfabets nabateo i arameo,[6] de la lletra fenicia bēt.
Degut a que en l'alfabet àrap no existix una lletra per al sò /p/, ya que la pe fenicia (𐤐) va evolucionar a /f/, la lletra àrap ba s'usa per a transcribir paraules que en atres idiomes utilisen el sò de /p/, com en el cas del topònim Perú, que en àrap és escrit بيرو [biːruː]. Els perses varen crear una variant en tres punts per a representar este sò, ﭖ. Esta lletra és utilisada en algunes parts d'Àsia, pero no en els països àraps.
Alfabet hebreu
- Artícul principal → ב.
En hebreu s'escriu com ב, nom complet en hebreu és בֵּית que es transcribe com vet, ya que la seua pronunciació moderna és labiodental i no bilabial.
Alfabet siríaco
| Madnḫaya | Serṭo | Ésṭrangela | Unicode |
|---|---|---|---|
 |
 |
 |
ܒ |
| Bet | Bet | Bet | Bēṯ |
En alfabet siríaco, la segona lletra és ܒ (en siríaco clàssic: ܒܝܼܬ - bēṯ). Quan la bet està unida al començ d'una paraula, representa la preposició 'a, en, de'. El valor numèric de la bēṯ és 2. Prové, per via del alfabet arameo de la lletra fenicia bēt.
- Fonètica
| Al principi de la paraula | Al final o en mig de la paraula |
|---|---|
| B | β |
És una de les sis lletres que representen dos sons associats (les atres letres són Guímel, Dálet, Kaf, Pe i Taw. Quan la bēṯ està al principi de la paraula, o quànt està en mig de la paraula pero despuix d'una consonant, es pronuncia com /b/. En canvi en quant està en mig o al final de la paraula, o va despuix d'una vocal es pronuncia com /β/.[7]
Vore també
Referències
- ↑ Krahmalkov, Charles R. (2001). «2. The alphabet, orthography and phonology», A Phoenician-Punic Grammar, Leiden; Boston; Köln: Brill, p. 20-21.
- ↑ Jensen (1969). Sign, Symbol, and Script, Nova York: G.P. Putman's Sons.
- ↑ Harris (1990). «Phonology», A Grammar of the Phoenician Language, 7ª edició, New Haven: American Oriental Society, p. 19. ISBN 0-940490-08-0.
- ↑ Oldest alphabet found in Egypt
- ↑ Corrent, Federico (1980). «Lliçó 3.ª: Grafonomía», Gramàtica àrap, Madrit: Institut hispà-àrap de cultura. Ministeri de Cultura, pp. 41-51. ISBN 84-7472-017-6.
- ↑ Genealogia dels alfabets al web de la Promotora Espanyola de Llingüística
- ↑ Классический сирийский язык (en rus/siríaco), Moscou: АСТ-Пресс, pp. 15-16.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «𐤁» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.